Wayang kulit

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Escena d'una representació des del punt de vista dels espectadors
El dalang executant l'obra

El wayang kulit és un teatre d'ombres, que és un dels estils més coneguts del teatre de titelles tradicional de l'illa de Java, anomenat genèricament wayang i declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2003.[1][2]

Els titella del wayang kulit són figures planes i articulades fetes de cuir i sostingudes amb canyes, que el titellaire (conegut com a dalang) mou davant d'un focus de llum que projecta les ombres sobre la cara posterior d'una pantalla blanca.[3][1] El terme "wayang" significa "teatre" i "kulit" significa "cuir" en indonesi i malai.

El repertori tradicional es basa en les epopeies índies del Mahabharata i el Ramayana, la mitologia javanesa i antics contes perses,[3] que introdueixen a l'espectacle una funció moral, pedagògica i màgica centrada en la lluita del bé contra el mal.[3] A més, també s'hi incorporen de manera còmica temes d'actualitat[3] i de crítica social i política, que es creu que han ajudat a mantenir la popularitat del gènere al llarg dels segles.[1]

Les representacions es fan de nit, en ocasió d'alguna celebració (com un casament o un esdeveniment polític). Solen durar hores i hi apareixen molts personatges (de l'ordre d'una setantena). L'obra s'acompanya amb la música d'un gamelan (l'orquestra tradicional javanesa).[3][4][5][6]

Història[modifica]

Titella

Wayang és un terme genèric que es refereix al teatre tradicional a Indonèsia. No existeixen evidències de què aquest teatre es practiqués abans de l'arribada de l'hinduisme al Sud-est asiàtic, al segle I. Tot i això, les seves arrels es troben en la rica tradició oral de contes de la regió. La primera representació que ha quedat registrada data de l'any 930, en una inscripció que diu "si Galigi mawayang" (Galigi va interpretar Wayang). Des de llavors s'han conservat diversos detalls històrics per mitjà de la tradició oral. En aquella primera ocasió, Galigi sembla que va ser un intinerant convidat a dur a terme una representació davant del rei i es narra que interpretà una història inclosa al Mahabharata, que tractava sobre l'heroi Bhim.

L'arribada de l'hinduisme va significar un procés de lenta adequació de la cultura nativa. D'aquesta manera, el sànscrit va esdevenir el llenguatge literari i cortesà de Java, i més tard de Bali. A més, també es van modificar els llibrets i els temes representats per tal de difondre la religió, prenent històries del Mahabharata i del Ramayana. Tot i això, es van continuar representant les històries tradicionals natives en alguns llocs aïllats o d'influència tradicionalista (la zona occident de Sumatra, algunes àrees de Java i moltes petites illes de l'arxipèlag). Malgrat aquest fet, la força de l'hinduisme va fer que les llegendes natives caiguessin a l'oblit en favor de les representacions hindús.

Pel que fa a l'art, en la pintura d'aquella època es troben representacions pictòriques de les figures dels titelles. D'altra banda, la difusió de l'islam a Indonèsia va fer que es prohibissin les representacions artístiques dels déus. Per aquest motiu, es creu que la transició de titelles figuratius, anomenats wayang golek, a meres siluetes per a generar ombres, els wayang purka, va ser una adaptació de l'art a les condicions imposades per la nova cultura.

Representació[modifica]

Els titelles tenen braços mòbils i acostumen a construir-se amb cuir. L'intèrpret, anomenat dalang, s'encarrega de moure'ls, posar-los veu i dirigir el grup musical. En la representació els titelles actuen entre una font lluminosa i una cortina o teló sobre el qual es projecten les ombres i que és el que veuen els espectadors. [7]

El wayang és un ritual, no un espectacle en el sentit occidental, ja que existeix la creença de què els assistents a l'espectacle "estan lliures del mal", encara que es trobin tan lluny del dalang que no puguin ni escoltar la seva veu. [8]

Les representacions solen durar moltes hores, normalment tota una nit. Per aquest motiu, el públic assistent no es veu obligat a romandre en silenci, sinó que actua com en una reunió social, incloent el consum de refrigeris. Tot i això, els moments en què apareix l'heroi de la història o es produeixen lluites entre els personatges atreuen l'atenció general dels espectadors. Les representacions transcorren tradicionalment no solament a la cort del rei o els palaus de la noblesa, sinó també al costat de temples, a cases de família, places i inclús a teatres. [9][10]

Davant del dalang, paral·lel a la pantalla, hi ha dos troncs de plataner, un petit i un altre gran, on es fixen els titelles mentre no s'utilitzen. Els que representen als "herois" s'ubiquen a la dreta, i els "malvats" a l'esquerra. A prop del dalang es col·loca un encenser (padupan) que s'encén a l'inici de la funció, i un recipient (sajen) amb ofrenes als esperits que poden consistir en aliments o flors.[11]

Personatges principals[modifica]

Els titelles caracteritzen diferents personatges, que acostumen a classificar-se en set tipus:

  • Halus (refinats)
  • Gagah (vigorosos)
  • Gusen (rudes)
  • Putri (dones)
  • Danawa (ogres)
  • Wanara (simis)
  • Dhagelan (pallassos)

A més, també existeixen titelles que personifiquen l'arbre de la vida (kayon), animals diversos i objectes tals com espases, dagues, fletxes i cartes, entre d'altres.

Pel que fa a la mida, els titelles danawa són els més grans, mentre que els putri són els més petits. [12]

Altres estils de wayang[modifica]

Depenent de la regió i el moment històric es poden identificar altres formes de teatre tradicional relacionades, que varien en la forma de representació o en el tipus de titelles utilitzats.

Wayang golek[modifica]

Parella de titelles de wayang golek de Java occidental

En aquest espectacle s'utilitzen titelles de tres dimensions construïts amb fusta que es fan servir des d'abaix mitjançant canyes o varetes, i es mostren directament als espectadors sense l'ús del teló. Per tant, no es tracta d'un teatre d'ombres. Aquests ninos presenten generalment dues varetes que connecten amb les mans, a més d'una altra central unida al cap. Es desconeix l'origen d'aquest tipus de titelles, malgrat que els estudiosos especulen amb la teoria que les van portar de Xina en algun moment del segle XVII. [13]

El wayang golek es va desenvolupar principalment a la costa nord de Java i la seva popularitat va créixer a partir del relat de la història d'Amir Hamza, oncle de Mahoma. Aquestes històries encara es representen a Tegal, Kabumen i Jepara amb el nom de wayang golek menak.

Durant el segle XVIII aquest estil es va traslladar a les muntanyes de Java occidental, on s'utilitzà per a narrar llegendes del Ramayana i el Mahabharata (wayang golek purwa), a Bandung, Bogor i Jakarta. Aquesta és la forma més cèlebre a l'època contemporània, en la qual destaquen famílies de dalangs com els Sunarya, que han transmès l'art de generació en generació.

Wayang klitik[modifica]

Els titelles wayang klitik ocupen un lloc intermig entre wayang golek i wayang kulit. Es construeixen i s'operen de manera similar a les del wayang kulit però en fusta enlloc de cuir, i s'utilitzen com a teatre d'ombres, ja que les seves formes es projecten sobre un teló.

El terme klitik és una onomatopeia de klitik-klitik, el so que produeixen els titelles al xocar entre sí a les lluites.

Titelles Wayang klitik de Batara Guru

Els titelles acostumen a patir danys considerables durant les escenes de batalla, cosa que augmenta la diversió del públic. Tot i això, en un país en què fins l'any 1970 no es disposava de coles adequades, el trencament suposava el reemplaçament del titella per un totalment nou. Aquesta dificultat va provocar que molts titelles es construïssin amb els braços de cuir, per tal d'evitar la fragilitat de la fusta a les parts que rebien la majoria dels cops.

Aquest estil prové de Java oriental i les històries que es representen estan basades en llegendes dels regnes de Jenggala, Kediri i Majapahit. Dels primers sorgeixen les històries de Raden Panji i Cindelaras, que narren les aventures d'un parell de joves aldeans amb els seus galls de baralla.

Wayang beber[modifica]

Aquest estil consisteix en figures pintades damunt rotlles que el dalang es dedica a desenrotllar de forma successiva mentre narra les històries. Té grans similituds amb les balades il·lustrades, que eren força comuns a les fires anuals de l'Europa medieval. Aquest tipus d'espectacle ha caigut a l'oblit i només es conserva el testimoni d'alguns rotlles utilitzats en diversos museus.

Alguns viatgers xinesos que van visitar Java durant el segle XV van descriure un estil de representació mitjançant pintures que es desenrotllaven quan s'avançava la narració, aconseguint fer riure o plorar a l'audiència.

Wayangs amb actors humans[modifica]

Existeixen formes de wayang tradicionals en les quals els personatges són interpretats per actors de carn i ossos en comptes de titelles. Una d'aquestes és el wayang wong, un tipus de teatre amb temes del regne de Jenggala, en el qual els actors utilitzen unes màscares, anomenades wayang topeng o wayang gedog.

Actuació de wayang wong

El tema que es representa és la història d'amor de Raden Panji i Chandra, els prínceps dels regnes de Jenggala i Kediri respectivament. Chandra era la reencarnació de Dewi Ratih (deessa de l'amor) i Panji de Kama Yaia (déu de l'amor). La història es titula Smara dajana (foc de l'amor, o foc del record). Al final de la complicada trama la parella aconsegueix finalment poder contraure matrimoni i esperen un fill, anomenat Raya Putra. Panji Asmarabangun va gobernar Janggala sota els títols oficials de Sri Kameswara, Prabu Suryowiseso i Hino Kertapati.

El wayang wong va constituir, en els seus orígens, un entreteniment per a l'aristocràcia a quatre palaus de Yogyakarta i Surakarta. Amb el pas del temps es va difondre i va començar a popularitzar-se.

L'estil té uns patrons fixats de vestimenta i actuació. Per als actors masculins els quadres tradicionals són els següents:

  • Alus, de moviments suaus, lents i elegants.
  • Gagah:
    • Kambeng: una dansa més atlètica, utilitzada pels personatges de Bhima, Antareja, y Ghatotkacha.
    • Bapanggagah y kasar per als guerrers Kauravas.
    • Kalang kinantang: cau sovint entre alus y gagah, és una dansa executada per ballarins prims i alts que interpreten els rols de Kresno o Suteja.
  • Kasar: un estil rude per a presentar ogres i dimonis.
  • Geculponokawan y cantrik.
    • Kambeng dengklik: per als guerrers simis, i per a Jánuman.
    • Kalang kinantang dengklik: interpretada també per guerrers simis com Sugriva i Subali.

D'altra banda, per a les actrius són els següents:

La vestimenta i accessoris distingeix a reines, simis, princeses. Els quadres es coneixen com nggruda o ngenceng encot, estils clàssics de dansa consistents en nou moviments bàsics (joged pokok) i dotze secundaris (joged gubahan y joged wirogo).

A l'època contemporània, el wayang wong és interpretat per dones i existeixen uns quaranta-cinc personatges.

Bibliografia[modifica]

  • Brandon, James (1970) On Thrones of Gold - Three Javanese Shadow Plays. Harvard University Press
  • Clara van Groenendael, Victoria (1985) The Dalang Behind the Wayang. Dordrecht, Foris
  • Keeler, Ward (1987) Javanese Shadow Plays, Javanese Selves. Princeton University Press
  • Keeler, Ward (1992) Javanese Shadow Puppets. OUP
  • Long, Roger (1982) Javanese shadow theatre: Movement and characterization in Ngayogyakarta wayang kulit. Umi Research Press
  • Mellema, R.L. (1988) Wayang Puppets: Carving, Colouring, Symbolism. Ámsterdam, Royal Tropical Institute, Bulletin 315.
  • Mudjanattistomo (1976) Pedhalangan Ngayogyakarta. Yogyakarta (in Javanese).
  • Soedarsono (1984) Wayang Wong. Yogyakarta, Gadjah Mada University Press

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Wayang puppet theatre». Intangible Cultural Heritage. UNESCO. [Consulta: 22 febrer 2015].
  2. «El teatro de marionetas wayang» (en español). [Consulta: 2 agost 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Wayang kulit. Titelles d'ombres de Java». Museu de les Cultures del Món. [Consulta: 22 febrer 2015].
  4. Títeres: historia, teoría y tradición. Barcelona, Plaza y Janés, 1998, p. 124-128. 
  5. The art of the puppet. MacMillan, 1965. 
  6. «Documenta títeres 1». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2000. [Consulta: 29 març 2015].
  7. Dalang;en Indonesio titiritero
  8. «Recursos Semar» (en inglés). [Consulta: 17 abril 2009].
  9. «Recursos Semar» (en inglés). [Consulta: 17 abril 2009].
  10. «Wayang Puppet Theatre» (en inglés), 07 2005. [Consulta: 17 abril 2009].
  11. «Recursos Semar» (en inglés). [Consulta: 17 abril 2009].
  12. Tim Byard-Jones en Gamelan Network.
  13. Según Bvgnet.nl, golek significa ‘buscar’ o ‘parecer’, refiriéndose a la posibilidad de la audiencia de buscar los significados simbólicos de las historias.