Anna Pàvlova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Anna Matvéievna Pàvlova (en rus: Анна Матвеевна Павлова) (Sant Petersburg, calendari julià: 12 de febrer de 1881 - 23 de gener de 1931), va ser una famosa ballarina de ballet rusa d'inicis del segle XX.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va nàixer a Sant Petersburg al si d'una humil família camperola. Ella declararia que son pare va morir quan ella tenia dos anys. És possible que fóra filla il·legítima, i els biògrafs especulen que potser son pare era jueu, la qual cosa explicaria el seu desig de no parlar gaire de la seua herència paterna. Quan tenia vuit anys va ser rebutjada per l'Escola del Ballet Imperial per no tenir l'edat mínima requerida. Dos anys més tard hi va ser admesa i hi va romandre fins als setze anys. Paul Gerdt, Johanssen i Sokolova van ser els seus mestres en ballet clàssic. Després va ballar en el Teatre Mariïnski.

El 1909 va recórrer Europa amb els ballets de Serguei Diàguilev i dos anys més tard va formar la seua pròpia companyia. Va unir les seues aptituds com a coreògrafa i grans dots d'actriu. No va aportar innovacions creadores, sobreeixint essencialment en la interpretació dels ballets romàntics.

Pàvlova va canviar per sempre l'ideal de les ballarines. Pels anys 1890, hom esperava de les ballarines del Teatre Mariïnski que excel·liren tècnicament, i això significava normalment tenir un cos poderós, musculós i compacte. Pàvlova era prima, d'aparença delicada i etèria, perfecta per als papers romàntics com Giselle. Els seus peus eren extremadament arquejats; tant és així que va reforçar les seues sabates de punta afegint-hi un tros de cuir dur en les soles per a suportar i aplanar el cos de la sabata. En aquell temps, molts van notar aquest "engany", de manera que Pàvlova va retocar totes les seues fotos per a ocultar la plataforma del boxy. Però finalment, aquesta va esdevenir a la sabata "pointe" moderna, atès que funciona menys dolorosament i més fàcilment per al peu arquejat.

Anna Pàvlova, La mort del cigne.

La seua peça de dansa més famosa era la mort del cigne, amb una coreografia feta expressament per a ella per Michel Fokine, amb la música de "El cigne" de l'obra El Carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns. Altres interpretacions en les quals es va destacar van ser El llac dels cignes, Giselle, Les Sílfides i Coppelia.

Va morir de pleuresia a La Haia, Països Baixos, pocs dies o setmanes abans del seu complir 50 anys, mentre estava de gira. El seu darrer desig fou ser amortallada amb el vestit que usava per a ballar La mort del cigne. Les seues últimes paraules van ser: "Toqueu aquell últim compàs molt suaument". D'acord amb la tradició del ballet, el dia posterior a la seua mort en què estava programada una actuació de Pàvlova, l'espectacle va ser programat amb un sol projector que il·luminava a l'escenari buit on hauria d'estar ella. Va ser incinerada, els serveis fúnebres es van fer en l'Església Ortodoxa Russa de Londres i va ser enterrada al cementeri Golders Green d'aquesta mateixa ciutat. L'any 2001, les seues restes van ser traslladades al cementiri de Novodévitxi de Moscou, d'acord amb la seua voluntat i després d'una considerable controvèrsia.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Les postres Pàvlova van ser anomenats així en honor seu, si bé els seus orígens són discutits. Tant Nova Zelanda com Austràlia en reclamen el crèdit.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Pavlova