Martha Boto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMartha Boto

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 desembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 octubre 2004 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
París (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversidad Nacional de las Artes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscultura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióartista, artista d'instal·lacions, escultora Modifica el valor a Wikidata
Participà en
novembre 2008Pinta Art Show (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGregorio Vardanega Modifica el valor a Wikidata

Martha Boto (Buenos Aires, 27 de desembre de 1925 - París, 13 d'octubre del 2004) va ser una artista argentina i co-fundadora del Grupo de Artistas no Figurativos.[1] Va rebre la seva formació a l'Escola Nacional de Belles arts i a l'Escola Superior de Belles arts Ernésto de la Cárcova de Buenos Aires, on va diplomar-se el 1950. En els anys 1950 comença a participar en diverses exposicions i mostres.[1] Va formar part de la tradició del construccionisme sud-americà.[2] Va ser coneguda per les seves "recerques liderades sobre el principi de repetició al món de la reflexió".[3] És considerada una pionera de l'art cinètic i programat.[4] Boto buscava un art capaç de despertar diferents emocions, reaccions psicològiques d'alegria i tensió, un art que pugui convertir-se en una medicina per a l'esperit.[5]

Obres exposades[modifica]

  • Contracción y expansión de líneas, 1964, aparato en movimiento-luz.
  • Vibraciones en permanencia, 1965, aparato eléctrico movimiento-luz, 90 x 90 x 60 cm.
  • Intersecciones luminosas, 1965, aparato eléctrico movimiento-luz, 60x 60 x 45 cm
  • Microluz, 1965, aparato movimiento-luz, 65 x 65 x 30 cm.
  • Estructura óptica, 1962, plexiglas, 90 x x45 x 45 cm.[6]

Exposicions individuals[modifica]

  • 1952 - Galería Van Riel, Buenos Aires, Argentina.
  • 1953 - Galería Van Riel, Buenos Aires, Argentina.
  • 1954 - Galería Krayd, Buenos Aires, Argentina.
  • 1955 - Galería Krayd, Buenos Aires, Argentina.
  • 1956 - Galería Galatea, Buenos Aires, Argentina.
  • 1957 - Estímulo de Bellas Artes, Buenos Aires, Argentina.
  • 1958 - Galería H, Buenos Aires, Argentina.
  • 1958 - Galería H, Buenos Aires, Argentina.
  • 1964 - Maison des Beaux-Arts, C.R.O.U.S., París, Francia.
  • 1969 - Galerie Denise René, París, Francia.
  • 1976 - Centre d'Action Culturelle Les Gémeaux, París, Francia.
  • 1993 - Espace Bateau Lavoir, París, França.
  • 1996 - Galerie Argentine, París, França.
  • 1997 - Saint-Lambert Post Office, París, França.
  • 1998 - The Eye's Pop: Op Art, Albright-Knox Art Gallery, Buffalo, Estats Units.
  • 2003 - Geometrías Heterodoxas, Museo de Arte Moderno de la Ciudad de Buenos Aires, Buenos Aires, Argentina.
  • 2004 - Moving Parts: Forms of the Kinetic, Museum Tinguely, Basel, Switzerland; Kunsthaus, Gras, Austria.[7]
  • 2006 - Contact Le cyber Cosmos de Boto et Vardanega, Sicardi Gallery

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 exhibit-E.com. «Martha Boto - Sicardi Gallery».
  2. Cerrito, Joann. «Contemporary Artists», 01-01-1996.
  3. Naylor, Colin. «Contemporary artists», 01-01-1989.
  4. Medosch, Armin. «New Tendencies: Art at the Threshold of the Information Revolution (1961 - 1978)», 10-06-2016.
  5. Palabra de artista. Textos sobre arte argentino, 1961 - 1981.. Buenos Aires: Fundación Espigas. Fondo Nacional de las Artes., 2010. 
  6. Argentina en el mundo. Artes visuales 2.. Buenos Aires: Centro de Artes Visuales del Instituto Torcuato Di Tella., 1966. 
  7. «ART&ART COLLECTION» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-11-13. [Consulta: 12 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica]

  • Biografia en la Encyclopédie audiovisuelle de l'art contemporain