Jean d'Ormesson

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Jean d'Ormesson, ( París 1925 - Neuilly-sur-Seine 2017) filòsof, periodista i escriptor francès, membre de l'Acadèmia Francesa.

Biografia[modifica]

Jean d'Ormesson, nascut com a Jean Bruno Wladimir François de Paule Lefèvre d'Ormesson i conegut com Jean d'O, va néixer a París el 16 de juny de 1925.[1] Fill d'André d'Omersson (1877-1957), marquès d'Ormesson, ambaixador de França i de la marquesa Marie Henriette Anisson du Perron (1892-1975), en el si d'una família de consellers d'Estat, de parlamentaris i d'ambaixadors.[2]

Infotaula de personaJean d'Ormesson
Jean d'Ormesson italia.jpg
 President International Council for Philosophy and Humanistic Studies

1992 - 1996
Dades biogràfiques
Naixement Jean Bruno Wladimir François-de-Paule Lefèvre d'Ormesson
16 juny 1925
7è districte de París
Mort 5 desembre 2017 (92 anys)
Neuilly-sur-Seine
Sepultura cementiri del Père-Lachaise
Ètnia Francesos
Alma mater École Normale Supérieure (1944–)
Lycée Henri-IV (1943–1944)
Cours Hattemer
Activitat professional
Ocupació Periodista, escriptor i filòsof
Ocupador Le Figaro
Paris Match
Obra
Obres destacades Q3209416 (1971)
Altres dades
Membre de
Dinastia Lefèvre d'Ormesson family
Cònjuge Françoise Béghin (1962–)
Fills
Pares André d'OrmessonMarie Anisson du Perron
Premis i reconeixements

IMDB: nm0195883
Modifica dades a Wikidata

Motivat per l'activitat diplomàtica del seu pare va viure a Alemanya, Rumania i Brasil.

Va estudiar a les escoles Louis-le-Grand i Henri-IV de París. Llicenciat en lletres i història, Diplomat en estudis superiors de filosofia.[2]

Escollit membre de l'Acadèmia Francesa el 18 d'octubre de 1973, amb el sillò 12è que ocupava Jules Romains.[3]

Parale-lament a la seva activitat intelectual va ocupar diferents llocs en ministeris, com Educació Nacional - 1958-59-, i Joventud i Esports -1958-65.

Va ser Director general del diari Le Figaro (1974-1977), Redactor en cap del semanari "Diogène" i Secretari general (1950) i President (1962) del Consell internacional de la filosofia i de les ciències humanes de la UNESCO .[3]

Va treballar com a periodista a revistes com Paris Match, Nice Matin i Ouest France[4] i col·laborador habitual de programes de televisió com a comentarista de l'actualitat política i cultural.[5]

L'any 2012 va col·laborar en la pel·lícula " Les Saveurs du palais" de Christian Vincent, inspirada en la vida de Danièle Mazeut-Delpeuch, on va interpretar el paper de François Mitterrand.

El 2 d'abril de 1962 es va casar amb François Béghin i el 10 d'octubre de 1962 va néixer la seva unica filla, Héloise.

Va morir a causa d'una crisi cardiaca a Neuilly-sur-Seine el 5 de desembre de 2017.[5]

Premis i honors[modifica]

  • Gran creu de la Legió d'Honor
  • Oficial de l'orde nacional del Mèrit
  • Gran premi de novel·la de l'Acadèmia Francesa per "La Gloire de l'Empire" (1971)
  • L'any 2015 la seva obra es va incloure en la col·lecció "Pléiade" de l'editorial Gallimard, sent el 16è autor en vida en ser incorporat a la col·lecció.[6]

Obres principals[modifica]

  • "La Gloire de l'Empire" (1971)
  • "Au plaisir de Dieu" (1974)
  • "Dieu, sa vie, son oeuvre" (1981)
  • "Jean qui grogne et Jean qui rit" (1984)
  • "Histoire du juif errant" (1991). Traducció al català de Pau Joan Hernàndez. Ed. Columna, 2000.
  • "C'est une chose étrange à la fin que le monde" (2010)
  • "Je dirai malgré tout que cette vie fut belle" (2016)

Referències[modifica]

  1. «Jean d'Ormesson» (en francès). [Consulta: desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 «Biographie Jean d'Ormesson» (en francès). [Consulta: desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 «Jean d'ORMESSON» (en francès). [Consulta: desembre 2017].
  4. «Jean d'Omersson» (en francès). [Consulta: desembre 2017].
  5. 5,0 5,1 «L'écrivain Jean d'Ormesson est mort» (en francès), 05-12-2017. [Consulta: desembre 2017].
  6. «Jean d'Ormesson. Homme de lettres et académicien français.» (en francès). [Consulta: desembre 2015].