Jean d'Ormesson

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Jean d'Ormesson, ( París 1925 - Neuilly-sur-Seine 2017) filòsof, periodista i escriptor francès, membre de l'Acadèmia Francesa.

Biografia[modifica]

Jean d'Ormesson, nascut com a Jean Bruno Wladimir François de Paule Lefèvre d'Ormesson i conegut com Jean d'O, va néixer a París el 16 de juny de 1925.[1] Fill d'André d'Omersson (1877-1957), marquès d'Ormesson, ambaixador de França i de la marquesa Marie Henriette Anisson du Perron (1892-1975), en el si d'una família de consellers d'Estat, de parlamentaris i d'ambaixadors.[2]

Infotaula de personaJean d'Ormesson
Salon du livre de Paris 2011 - Jean d'Ormesson - 001.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Jean Bruno Wladimir François-de-Paule Lefèvre d'Ormesson
16 de juny de 1925
7è districte de París
Mort 5 de desembre de 2017 (92 anys)
Neuilly-sur-Seine
Sepultura Cementiri del Père-Lachaise
Alma mater École Normale Supérieure (1944–)
Lycée Henri-IV (1943–1944)
Cours Hattemer
Activitat professional
Ocupació Periodista, escriptor i filòsof
Ocupador Le Figaro
Paris Match
Obra
Obres destacades Q3209416 (1971)
Dades familiars
Dinastia Lefèvre d'Ormesson family
Cònjuge Françoise Béghin (1962–)
Fills
Pares André d'OrmessonMarie Anisson du Perron
Premis i reconeixements

IMDB: nm0195883
Modifica dades a Wikidata

Motivat per l'activitat diplomàtica del seu pare va viure a Alemanya, Rumania i Brasil.

Va estudiar a les escoles Louis-le-Grand i Henri-IV de París. Llicenciat en lletres i història, Diplomat en estudis superiors de filosofia.[2]

Escollit membre de l'Acadèmia Francesa el 18 d'octubre de 1973, amb el sillò 12è que ocupava Jules Romains.[3]

Parale-lament a la seva activitat intelectual va ocupar diferents llocs en ministeris, com Educació Nacional - 1958-59-, i Joventud i Esports -1958-65.

Va ser Director general del diari Le Figaro (1974-1977), Redactor en cap del semanari "Diogène" i Secretari general (1950) i President (1962) del Consell internacional de la filosofia i de les ciències humanes de la UNESCO [3] .

Va treballar com a periodista a revistes com Paris Match, Nice Matin i Ouest France[4] i col·laborador habitual de programes de televisió com a comentarista de l'actualitat política i cultural.[5]

L'any 2012 va col·laborar en la pel·lícula " Les Saveurs du palais" de Christian Vincent, inspirada en la vida de Danièle Mazeut-Delpeuch, on va interpretar el paper de François Mitterrand.

El 2 d'abril de 1962 es va casar amb François Béghin i el 10 d'octubre de 1962 va néixer la seva unica filla, Héloise.

Va morir a causa d'una crisi cardiaca a Neuilly-sur-Seine el 5 de desembre de 2017.[5]

Premis i honors[modifica]

  • Gran creu de la Legió d'Honor
  • Oficial de l'orde nacional del Mèrit
  • Gran premi de novel·la de l'Acadèmia Francesa per "La Gloire de l'Empire" (1971)
  • L'any 2015 la seva obra es va incloure en la col·lecció "Pléiade" de l'editorial Gallimard, sent el 16è autor en vida en ser incorporat a la col·lecció.[6]

Obres principals[modifica]

  • "La Gloire de l'Empire" (1971)
  • "Au plaisir de Dieu" (1974)
  • "Dieu, sa vie, son oeuvre" (1981)
  • "Jean qui grogne et Jean qui rit" (1984)
  • "Histoire du juif errant" (1991). Traducció al català de Pau Joan Hernàndez. Ed. Columna, 2000.
  • "C'est une chose étrange à la fin que le monde" (2010)
  • "Je dirai malgré tout que cette vie fut belle" (2016)

Referències[modifica]

  1. «Jean d'Ormesson» (en francès). [Consulta: desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 «Biographie Jean d'Ormesson» (en francès). [Consulta: desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 «Jean d'ORMESSON» (en francès). [Consulta: desembre 2017].
  4. «Jean d'Omersson» (en francès). [Consulta: desembre 2017].
  5. 5,0 5,1 «L'écrivain Jean d'Ormesson est mort» (en francès), 05-12-2017. [Consulta: desembre 2017].
  6. «Jean d'Ormesson. Homme de lettres et académicien français.» (en francès). [Consulta: desembre 2015].