Jean d'Ormesson

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Jean d'Ormesson, ( París 1925 - Neuilly-sur-Seine 2017) filòsof, periodista i escriptor francès, membre de l'Acadèmia Francesa.

Biografia[modifica]

Jean d'Ormesson, nascut com a Jean Bruno Wladimir François de Paule Lefèvre d'Ormesson i conegut com Jean d'O, va néixer a París el 16 de juny de 1925.[1] Fill d'André d'Omersson (1877-1957), marquès d'Ormesson, ambaixador de França i de la marquesa Marie Henriette Anisson du Perron (1892-1975), en el si d'una família de consellers d'Estat, de parlamentaris i d'ambaixadors.[2]

Infotaula de personaJean d'Ormesson
Jean d'Ormesson italia.jpg
Biografia
Naixement (fr) Jean Bruno Wladimir François-de-Paule Lefèvre d'Ormesson
16 juny 1925
7è districte de París
Mort 5 desembre 2017 (92 anys)
Neuilly-sur-Seine
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament cementiri del Père-Lachaise
 President International Council for Philosophy and Humanistic Studies Tradueix

1992 – 1996
Grup ètnic Francesos
Religió Església Catòlica
Educació École Normale Supérieure (1944–)
Lycée Henri-IV (1943–1944)
Cours Hattemer Tradueix
Activitat
Ocupació Periodista, escriptor i filòsof
Ocupador Le Figaro
Paris Match
Obra
Obres destacables Q3209416 Tradueix (1971)
Altres
Títol Comte
Família Lefèvre d'Ormesson family Tradueix
Cònjuge Françoise Béghin Tradueix (1962–)
Fills Héloïse d'Ormesson Tradueix
Pares André d'Ormesson TradueixMarie Anisson du Perron
Premis

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0195883
Modifica les dades a Wikidata

Motivat per l'activitat diplomàtica del seu pare va viure a Alemanya, Romania i Brasil.

Va estudiar a les escoles Louis-le-Grand i Henri-IV de París. Llicenciat en lletres i història, Diplomat en estudis superiors de filosofia.[2]

Escollit membre de l'Acadèmia Francesa el 18 d'octubre de 1973, amb el sillò 12è que ocupava Jules Romains.[3]

Paral·lelament a la seva activitat intelectual va ocupar diferents llocs en ministeris, com Educació Nacional - 1958-59-, i Joventut i Esports -1958-65.

Va ser Director general del diari Le Figaro (1974-1977), Redactor en cap del semanari "Diogène" i Secretari general (1950) i President (1962) del Consell internacional de la filosofia i de les ciències humanes de la UNESCO .[3]

Va treballar com a periodista a revistes com Paris Match, Nice Matin i Ouest France[4] i col·laborador habitual de programes de televisió com a comentarista de l'actualitat política i cultural.[5]

L'any 2012 va col·laborar en la pel·lícula " Les Saveurs du palais" de Christian Vincent, inspirada en la vida de Danièle Mazeut-Delpeuch, on va interpretar el paper de François Mitterrand.

El 2 d'abril de 1962 es va casar amb François Béghin i el 10 d'octubre de 1962 va néixer la seva única filla, Héloise.

Va morir a causa d'una crisi cardíaca a Neuilly-sur-Seine el 5 de desembre de 2017.[5]

Premis i honors[modifica]

  • Gran creu de la Legió d'Honor
  • Oficial de l'orde nacional del Mèrit
  • Gran premi de novel·la de l'Acadèmia Francesa per "La Gloire de l'Empire" (1971)
  • L'any 2015 la seva obra es va incloure en la col·lecció "Pléiade" de l'editorial Gallimard, sent el 16è autor en vida en ser incorporat a la col·lecció.[6]

Obres principals[modifica]

  • "La Gloire de l'Empire" (1971)
  • "Au plaisir de Dieu" (1974)
  • "Dieu, sa vie, son oeuvre" (1981)
  • "Jean qui grogne et Jean qui rit" (1984)
  • "Histoire du juif errant" (1991). Traducció al català de Pau Joan Hernàndez. Ed. Columna, 2000.
  • "C'est une chose étrange à la fin que le monde" (2010)
  • "Je dirai malgré tout que cette vie fut belle" (2016)

Referències[modifica]

  1. «Jean d'Ormesson» (en francès). [Consulta: desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 «Biographie Jean d'Ormesson» (en francès). [Consulta: desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 «Jean d'ORMESSON» (en francès). [Consulta: desembre 2017].
  4. «Jean d'Omersson» (en francès). [Consulta: desembre 2017].
  5. 5,0 5,1 «L'écrivain Jean d'Ormesson est mort» (en francès), 05-12-2017. [Consulta: desembre 2017].
  6. «Jean d'Ormesson. Homme de lettres et académicien français.» (en francès). [Consulta: desembre 2015].