Patrice Lumumba

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPatrice Lumumba
PatriceLumumba1960.jpg
Patrice Lumumba
Nom original Patrice Émery Lumumba
 1r Primer Ministre de la República Democràtica del Congo
24 de juny de 1960 – 14 de setembre de 1960
Dades biogràfiques
Naixement 2 de juliol de 1925
Congo Belga Onalua, Kasai, Congo Belga
Mort 17 de gener de 1961(1961-01-17) (als 35 anys)
Katanga Lubumbashi, Katanga
Religió Església Catòlica
Activitat professional
Ocupació Polític
Altres dades
Partit polític MNC
Cònjuge Pauline Lumumba
Premis i reconeixements

IMDB: nm0525978
Modifica dades a Wikidata

Patrice Lumumba (Onalua, Sankuru, Kasai, Congo Belga, 2 de juliol de 1925Elisabethvill, Katanga, 17 de gener de 1961). Estadista congolès.

Anys de formació[modifica]

Fill d'un cap de la tribu dels batetels, cursà estudis en escoles missioneres protestants i catòlic-romanes fins a l'edat de 19 anys, en què es traslladà a Stanleyville per a ocupar un càrrec administratiu en l'oficina de correus d'aquella ciutat. Convicte per haver fet un desfalc, fou condemnat el 1955 a dos anys de presó, i després d'haver complert la condemna, es traslladà a Leopoldville com agent de vendes d'una companyia belga de la qual assolí el càrrec de director comercial a la República del Congo.

Les seves inquietuds polítiques es manifestaren ben aviat, essent un adalil de la independència del seu poble, únic mitjà, segons ell, perquè aquest assolís el nivell de vida i cultura necessari per a poder algun dia arribar a la seva maduresa com a nació civilitzada.

Treball per la independència[modifica]

Milità en grups de diversa filiació fins que el 1958 fundà el Moviment Nacional Congolès, assistint el desembre d'aquell any a la conferència panafricana d’Accra com a representant del Congo, on la seva forta personalitat crida ja l'atenció de tots els participants.

El 1959 de nou és empresonat per les autoritats colonials belgues, sota el pretext que havia provocat disturbis de caràcter nacionalista a Stanleyville. Als sis mesos de presó és posat en llibertat perquè pugui acudir a la conferència que sobre el futur del Congo se celebrà a Brussel·les, i en la qual s'acordà atorgar la independència a aquesta colònia en el termini de quatre mesos i mig. Celebrades les eleccions en el país, Lumumba obté el 27% dels vots, en tant que el seu oponent més proper, Kasabuvu, tan sols assolí el 10%.

A la vista d'aquest resultats, les autoritats belgues li encarregaren la missió de formar el primer Govern congolès i de presidir-lo en qualitat de primer ministre, a la vegada que la presidència de la jove república, càrrec de caràcter no executiu, queia en Kasabuvu. Contràriament al que propugnaven llurs rivals polítics, no era partidari d'estructurar el nou Estat sobre l'organització tribal existent, sinó que cercà el suport de les classes treballadores, fos quina fos la seva procedència tribal, aspirant a un Govern totalment popular.

Revestit del seu nou càrrec el 24 de juny de 1960, no trigà a efectuar un viatge per Amèrica, Europa i Àfrica, celebrant entrevistes amb estadistes de diferents països a Londres, Washington, Nova York, Ottawa, Tunísia, Rabat, Conakry, Lomé i Accra. En desitjar per la seva pàtria no tan sols la independència política, sinó també la independència econòmica, es guanyà el respecte i de seguida la franca animadversió de les companyies que explotaven en benefici propi les riqueses del Congo.

Comencen els problemes seriosos[modifica]

Segell soviètic amb el retrat de Patrice Lumumba (1961)

Aquestes forces foren les que alendaren i provocaren l'aixecament del coronel Mobutu, cap militar del Congo, en contra de Lumumba. El president Kasabuvu el destituí amb el pretext de restablir l'ordre, i Lumumba hagué de refugiar-se en la seva residència de Leopoldville, sota la protecció nominal de les forces de les Nacions Unides, a fi de salvar la vida. El 27 de novembre d'aquell any aconseguí evadir-se de la que s'havia convertit en una nova presó, i pogué arribar a Stanleyville, on comptava amb el suport popular de forma incondicional. Però les tropes del coronel Mobutu l'apressaren, i fou traslladat sota una forta custòdia a la ciutat de Thysville.

El president Kasabuvu llavors disposà el seu trasllat a Katanga, fet que suposava posar-lo en mans del seu enemic més temut, el president secessionista de Katanga, Moïse Tshombe, que des dels primers dies de la independència s'havia mostrat com un intransigent defensor dels interessos belgues en les mines katanguenyes, en les quals ell hi tenia una bona participació.

Misteriós assassinat[modifica]

Estàtua de Patrice Lumumba a Bamako

El 17 de gener es donà oficialment la notícia de què Lumumba havia estat assassinat, malgrat que es fa difícil precisar la data real en què el magnicidi es perpetrà. Amb ell desaparegué el polític més capacitat per a conduir al seu país a una autèntica independència que no tan sols ho fos de nom. La notícia de la seva mort causà consternació a tot el món, obrint pas a un període de turbulències que flagel·là per molts anys el seu país, on, per un costat es donen cita els interessos particulars i l'afany de surar, i per l'altre la manca d'una capacitació efectiva dels qui haguessin pogut continuar la seva obra.

Segons exposa Tim Weiner en la seva obra Legado de cenizas. La historia de la CIA,[1] el 18 d'agost de 1960 el President dels Estats Units Dwight D. Eisenhower hauria ordenat al director de la CIA, Allen Dulles, que eliminés Patrice Lumumba.

L'agència americana feia temps que havia escollit qui volia que fos el líder de la República Democràtica del Congo, explica Weiner: Joseph Mobutu. Allen Dulles hauria dit al president estatunidenc que Mobutu era l'«únic home del Congo capaç d'actuar amb fermesa».[1]

Així, a principis d'octubre, la CIA va entregar 250.000 dòlars a Mobutu, seguit d'armes i municions al novembre. Finalment, el mateix Mobutu va capturar Lumumba i, en paraules de Larry Devlin, agent de la CIA enviat al Congo precisament per assassinar a Lumumba, el va posar en mans d'«un enemic implacable».[1]

La base de la CIA d'Elisabethville, propera a la frontera amb Zàmbia, va informar que «un oficial belga d'origen flamenc executà Lumumba amb una ràfega de metralladora».[1]

Testament polític[modifica]

Abans de morir, desde la presó de Thysville, Lumumba va escriure una carta dirigida a Pauline, no se sap si la seva tercera o cuarta dona, perquè totes dues es deien igual. En aquesta carta, y sabent que la seva mort s'apropava, va deixar reflectida la seva convicció per la victoria de la revolució neocolonial, y es considera el seu testament polític:[2]

La meva companya estimada,

T'escric aquestes paraules sense saber si t'arribaran, quan t'arribaran i si seguiré viu quan les llegeixis. Al llarg de la meva lluita per la independència del meu país, ni per un sol instant vaig dubtar del triomf final de la causa sagrada a la que els meus companys i jo hem consagrat tota la nostra vida. Però el que volem per al nostre país, el seu dret a una vida honorable, a una dignitat impol·luta, a una independència sense restriccions, el colonialisme belga i els seus aliats occidentals que han trobat suports directes i indirectes, deliberats i no deliberats entre determinats alts funcionaris de les Nacions Unides, aquest organisme en el que hem posat tota la nostra confiança quan hem recorregut al seu suport, mai ho va voler.

Ells van corrompre a alguns dels nostres compatriotes, van comprar-ne d'altres, van contribuir a deformar la veritat y a tacar la nostra independència. Què més puc afegir? Que mort, viu, lliure o a presó per ordre dels colonialistes no és la meva persona la que compte. És el Congo, és el nostre poble la independència del cual ha sigut transformada en una gàbia a on ens contemplen desde fora tant amb compassió benèvola com amb alegria i complaença. Però la meva fe romandrà inquebrantable. Sé i sento al fons de mi mateix que tard o d'hora el meu poble es lliurarà de tots els seus enemics interiors i exteriors que s'aixecarà com un sol home per dir no al colonialisme degradant i vergonyós, i per recuperar la seva dignitat sota un sol pur.

No estem sols. Àfrica, Asia i els pobles lliures i lliberats de tots els racons del món es trobaran sempre al costat dels milions de congolenys que no abandonaran la lluita fins al dia en que no quedin colonitzadors i els seus mercenaris al nostre país. Als fills que deix i als que potser no tornaré a veure, vull que els hi diguin que el futur del Congo és bell i que espera d'ells, com espera de cada congoleny, que compleixin amb la tasca sagrada de la reconstrucció de la nostra independència, i de la nostra sobirania; doncs sense justicia no hi ha dignitat i sense independència no hi ha homes lliures.

Ni brutalitats ni sevícies ni tortures m'han portat mai a demanar la gracia, doncs prefereixo morir amb el cap ben alt, la fe inquebrantable i la confiança profunda en el destí del meu país més que viure en la submissió i el menyspreu als principis sagrats. La historia pronunciarà un dia la seva paraula, però no serà la història que s'ensenya a les Nacions Unides, Washington, París o Brussel·les, sinó la que s'ensenyerà als països emancipats del colonialisme i els seus fatxendes. Àfrica escriurà la seva pròpia història i serà al nord i al sud del Sàhara una història de glòria i de dignitat.

No em ploris, companya, jo sé que el meu país, que tant pateix, sabrà defensar la seva independència i la seva llibertat. Viva el Congo! Viva Àfrica!

Patrice.

Exili de la família[modifica]

La seva vídua amb els seus tres fills, François, Patrice i Julienne, pogué escapar del país i refugiar-se al Caire, sota la protecció de Fathia Nkrumah, esposa del president de Ghana. Els joves polítics africans han rendit homenatge reiteradament a la memòria del que fou, malgrat la brevetat de la seva actuació pública, un dels líders polítics més destacats, per la seva clara visió i el seu desinterès personal, del jove continent africà, alhora que decidit enemic del colonialisme en qualsevol dels seus aspectes.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patrice Lumumba Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Suplement 1962-1962, pags. 252-253 de l'enciclopèdia Espasa.
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Winer, Tim, Legado de cenizas. La historia de la CIA. Ed. Debolsillo, Barcelona (2012)
  2. De Witte, Ludo. El asesinato de Lumumba (en castellano). Barcelona: Memoria Crítica, 2002, p. 336. ISBN 84-8432-386-2.