Baltasar Gracián y Morales

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Baltasar Gracián)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaBaltasar Gracián y Morales
Baltasar Gracián por Carderera pequeña y virada.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 8 de gener de 1601
Belmonte de Gracián, Regne d'Aragó
Mort 6 de desembre de 1658(1658-12-06) (als 57 anys)
Tarassona
Sepultura Iglesia del Hogar Doz (Tarassona)
Ciutadania Espanya
Religió catolicisme
Activitat professional
Ocupació escriptor i filòsof
Orde Companyia de Jesús
Modifica dades a Wikidata

Baltasar Gracián y Morales (Belmonte de Gracián, Regne d'Aragó, 8 de gener de 1601Tarassona, 6 de desembre de 1658)[1] fou un escriptor en castellà del Segle d'or espanyol que cultivà la prosa didàctica i filosòfica. Entre les seves obres destaca El criticón —al·legoria de la vida humana— que constitueix una de les novel·les més importants de la literatura espanyola, comparable per la seva qualitat al «Don Quixot de La Manxa» o «La Celestina».[2]

La seva producció s'adscriu al corrent literari del conceptisme. Va forjar un estil construït a partir de sentències breus molt personal, dens, concentrat i polisèmic, en què domina el joc de paraules i les associacions enginyoses entre aquestes i les idees. El resultat és un llenguatge lacònic, ple d'aforismes i capaç d'expressar una gran riquesa de significats. El pensament de Gracián és pessimista, com correspon al període barroc. El món és un espai hostil i enganyós, on prevalen les aparences davant la virtut i la veritat. L'home és un ésser feble, interessat i maliciós. Bona part de les seves obres s'ocupen de dotar el lector d'habilitats i recursos que li permetin evolucionar entre les trampes de la vida. Per això ha de saber fer-se valer, ser prudent i aprofitar-se de la saviesa basada en l'experiència. Fins i tot dissimular i comportar-se segons l'ocasió. Tot això li ha valgut a Gracián ser considerat un precursor de l'existencialisme i de la postmodernitat. Va influir en lliurepensadors francesos com La Rochefoucauld i més tard en la filosofia de Schopenhauer.[3] No obstant això, el seu pensament vital és inseparable de la consciència d'una Espanya en decadència.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • El Héroe (1639)
  • El Político don Fernando el Católico (1640)
  • Arte de ingenio. Tratado de la agudeza (1642)
  • El Discreto (1646)
  • Oráculo manual y arte de prudencia (1647)
  • Agudeza y arte de ingenio (1648)
  • El Criticón
    • Primera parte (1651)
    • Segunda parte (1653)
    • Tercera parte (1657)
  • El Comulgatorio (1655)[4]
  • Relación del Socorro de Lérida: publicat posteriorment a la mort de l'autor, el 1864, al tom XVIII del Memorial histórico español (Madrid, pp. 434-444)[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Baltasar Gracián». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Concepte i forma atrevida units fan de El Criticón, juntament amb el Quixot, la millor novel·la espanyola de tots els temps.», Santos Alonso, «Introducció» a la seva ed. de El Criticón, Madrid, Cátedra, 1980 (1984, 2ªed.), pàg. 25. ISBN 84-376-0257-2. Per opinions de crítics estrangers en aquesta mateixa línia, com ara Adolphe Coster o Michaelis de Vasconcellos, cfr. ibidem, pág. 23.
  3. Blanco, 2015, p. 9.
  4. «Su obra: Catálogo». Baltasar Gracián. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 22 març 2017].
  5. Gili Gaya, 1950, p. 9.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Blanco, Emilio. «Prólogo». A: El arte de la prudencia. 1a edició (3a reimpressió). Barcelona: Ariel, 2015, p. 9-14. 
  • Gili Gaya, Samuel. «Relación del Socorro de Lérida». A: Relación del Socorro de Lérida. Lleida: Escuela Provincial, 1950, p. 7-15. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]