Vés al contingut

Ferran Fontana Grau

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFerran Fontana Grau
Biografia
Naixement1893 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1939 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Ferran Fontana Grau (Reus, 1893 - Tarragona, 1939) va ser un advocat, escriptor i compositor musical català.

Biografia

[modifica]

Fill de Pere Fontana Gatell i de Júlia Grau Ferrer, una família de l'alta burgesia comercial reusenca, era germà d'Enric Fontana Grau, dirigent dretà que va organitzar la C.E.D.A. a Reus el 1935. Va cursar la carrera d'advocat a Barcelona, i llicenciat, gairebé obligat pel seu avi, va obrir un bufet a la ciutat comtal i es va especialitzar en dret penal.[1] Per raons professionals va entrar en contacte amb medis llibertaris i es va convertir en militant d'aquesta ideologia.

Va actuar sovint de defensor dels dirigents de les lluites obreres i dels militants dels Sindicats Únics anarquistes, amb Lluís Companys i Francesc Layret.[2] Quan es va produir l'aixecament militar de juliol de 1936 era a Reus, i es va posar al davant del Sindicat d'Espectacles, on va ser el principal organitzador i dirigent de la Col·lectivitat d'Espectacles Públics a Reus durant la guerra civil, controlat per la CNT, i que agrupava els músics, actors i empleats dels teatres i cinemes de la ciutat que havien col·lectivitzat el Teatre Bartrina i els cinemes Kursaal, Sala Reus i Monumental Cinema.[3]

Va publicar uns quants llibres tècnics de temàtica jurídica i va estrenar algunes obres teatrals. A Reus va estrenar l'any 1933 la sarsuela de caràcter social «La Hija del Dictador» (1931); el 1936 «Amor y metralla» que va tenir un autèntic èxit de públic i se'n van haver de fer diverses representacions, i el 1937 «La canción de retaguardia».

El 1939 va ser detingut, empresonat al Castell de Pilats a Tarragona i afusellat per sentència d'un consell de guerra, tot i les gestions que sembla que va fer el seu nebot Josep Maria Fontana Tarrats, aleshores Jefe Provincial del Movimiento.[4] L'escriptor Xavier Amorós, en canvi, diu que el capitost de Falange va optar, durant la primera repressió dels vencedors, per no aturar la condemna a mort del seu propi oncle.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 273-274.
  2. ↑ Amorós, Xavier. Temps estranys: clarobscurs en la llarga postguerra reusenca: llibre segon 1951-1960. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2002, p. 262. ISBN 8493232408.
  3. ↑ Navais, Joan. Una ciutat en ebullició: petites històries de Reus i de més enllà. Reus: Centre de Lectura, 2017, p. 139. ISBN 9788494533563.
  4. ↑ Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona: Abadia de Montserrat, 2000, p. 590.
  5. ↑ Martínez, Isabel «Els reusencs de Franco». Revista del Centre de Lectura, 2021, 9à època, 2on. quadrimestre, 2021, p. 33.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ferran_Fontana_Grau&oldid=37953047»