Virolai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de composicióVirolai
Títol original Virolai
Forma musical himne
Llengua original català
Publicació 1880
Modifica dades a Wikidata
Mare de Déu de Montserrat

Un virolai és, en català, una composició poètica per a ésser cantada, usualment composta per diverses estrofes amb tornada. El Virolai és un himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat que, amb el pas del temps, ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic dels catalans.[1]

L'any 1880, el 20 de febrer, l'any del Mil·lenari de Montserrat, Josep Rodoreda i Santigós (1851-1922) va ser el guanyador del concurs musical que es va celebrar per commemorar les festes. Al concurs s'hi varen presentar 68 partitures amb l'objectiu de posar música al Virolai que havia escrit Jacint Verdaguer. La lletra fou publicada per primera vegada el 1880, al programa del certamen celebrat a Montserrat amb motiu de les festes del Mil·lenari.

El Virolai de Rodoreda no es convertiria en un símbol fins ben entrat el segle xx i a partir d'aleshores esdevindria no només signe d'espiritualitat, sinó també de catalanisme. Durant la dictadura del General Franco, quan no era legal cantar Els Segadors, el Virolai va ser un himne succedani. Quan es tractava de celebrar victòries esportives catalanes o d'altres circumstàncies, el Virolai feia llavors les funcions d'himne de Catalunya, sobretot en cercles confessionals cristians.[2]

La lletra del Virolai comença amb les paraules: Rosa d'abril, morena de la serra..., la qual cosa fa que sigui conegut també amb el nom del "Rosa d'abril".[3][4]

Partitura[modifica | modifica el codi]

  • Tornada:


  { \key d \major \tempo \markup {\italic {Moderat majestuós}} \time 2/4
    \relative c' { 
    fis4 e8 fis | g4. fis8 | e8 fis g a | fis8. (e16) d4 \bar "|" \break
    | fis4 e8 fis | a4. fis8 | e2
    | fis4 e8 fis | g4. fis8 | e8 fis g a \break
    | b8. (a16) g8 fis | e4 fis | a4. g8 | fis8 \breathe d e fis | g4. e8 | d2 \bar "||"
    }
  }
  \addlyrics {
        Ro -- sa d’a -- bril, Mo -- re -- na de la ser -- ra,
        de Mont -- ser -- rat es -- tel:
        iŀ -- lu -- mi -- neu la ca -- ta -- la -- na ter -- ra,
        gui -- eu -- -nos cap al Cel,
        gui -- eu -- -nos cap al Cel.
  }

  • Estrofa:


  { \key d \major \tempo \markup {\italic {Andante expressivo}} \time 6/8
    \relative a' { 
    a8 fis g e4 fis8 | g4 a8 ^\< b4 cis8 \! | a8. (g16) fis8 \breathe a8 fis g | \bar "||" \time 3/8 e4. \fermata
    | \bar "||" \time 6/8
    a8 fis g e4 fis8 | g4 a8 ^\< b4 cis8 \! | a4 \breathe d8 cis4 b8 | a4. ^\> gis | \bar "||" \time 3/8 a4. \! \fermata
    | \bar "||" \time 6/8
    a8 cis b a4 fis8 | g4 fis8 g4 a8 | fis8. e16 d8 \breathe a' fis g | \bar "||" \time 3/8 e4. \fermata
    | \bar "||" \time 6/8
    a8 cis b a4 fis8 | g4 a8 b4 cis8 | d4 \breathe fis,8 gis4 a8 | b4. cis4. | a4.~ a8 r r \bar "||" 
    }
  }
  \addlyrics {
Amb ser -- ra d’or els an -- ge -- lets ser -- ra -- ren, amb ser -- ra d'or,
ei -- xos tu -- rons per fer -- -vos un pa -- lau, per fer -- -vos un pa -- lau.
Rei -- na del Cel que els se -- ra -- fins bai -- xa -- ren, rei -- na del cel,
deu -- -nos a -- bric dins vos -- tre man -- tell blau, dins vos -- tre man -- tell blau.
  }

Lletra[modifica | modifica el codi]

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Virolai a Viquitexts, la biblioteca lliure.