Excursions i viatges

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreExcursions i viatges

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllibre Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJacint Verdaguer i Santaló Modifica el valor a Wikidata

Excursions i viatges és un llibre de proses de Jacint Verdaguer sobre les seves exploracions i estades al Pirineu, les seves navegacions per la Mediterrània i la seva gran expedició a l'Europa central i del nord, publicat l'any 1887 per l'editor i amic del poeta Francesc Matheu.[1]

Contingut[modifica]

El llibre aplega els escrits del Verdaguer excursionista i viatger, apareguts primer a La Veu del Montserrat i La Il·lustració Catalana.[1] Consta de quatre episodis:

  • 1) Excursió a l'Alt Pallars i L'Aplec de Montgarri corresponen a l'excursió estival del 1883 que el poeta, en ple procés creatiu de Canigó, dugué a terme a través de tot el Pirineu català amb la finalitat d'adquirir un coneixement directe i documentat dels escenaris del viatge aeri de Flordeneu i Gentil.[1]
  • 2) Records de la Costa d'Àfrica. Notes d'una cartera de viatge, Verdaguer consignà observacions i impressions obtingudes durant el creuer que, la primavera del mateix any 1883, li havia permès de visitar diverses ciutats de la Mediterrània oriental, acompanyant el seu protector Claudi López, que llogà el iot Vanadis i hi convidà diversos membres de la pròpia família, entre els quals el seu cunyat Eusebi Güell i Bacigalupi. La finalitat del creuer, a més del plaer dels viatgers, era visitar les colònies espanyoles i franceses d'Àfrica, on el segon marquès de Comillas es proposava d'expandir les seves empreses en un projecte que comprenia una missió catòlica a Tànger, per a la qual comptava amb l'assessorament del poeta i amb el disseny arquitectònic d'Antoni Gaudí.[1]
  • 3) A vol d'aucell. Apuntacions d'un viatge al centre i nord d'Europa és el conjunt més extens de proses, corresponent al viatge en tren d'un mes de durada que el poeta i Eusebi Güell, interessat en la venda de patents industrials i en les innovacions tecnològiques, emprengueren al maig i juny del 1884 i que els portà fins a Sant Petersburg travessant l'Europa central, amb sojorn final d'una setmana a París.[1]
  • 4) L'ermita del Mont és fruit de l'estada que el poeta feu en aquest santuari de l'Alta Garrotxa l'estiu del 1884, on treballà intensament en la darrera fase de Canigó, i La romeria espanyola relata el viatge del poeta a Roma a l'octubre del 1878.

Tot i que, en paraules de l'editor, Verdaguer considerava les seves proses simples «apuntacions» i «impressions sense forma de cap mena», la crítica les ha posades com el fonament modern de la prosa de viatges en català. Hi destaquen el poder d'observació i la capacitat d'anar del detall minúscul a la grandiositat panoràmica; l'estil llampant i concís alhora; la presència insistent de la ideologia catòlica de l'època, portada a l'extrem de presentar París com «la ciutat culpable» del «diluvi de materialisme» caigut sobre Europa; finalment, les referències freqüents a les realitats catalanes, com quan a Rússia, davant del riu Neva, que arriba immens però improductiu al mar, evoca el Ter i el Llobregat, petits rius que, com «un raig de porró», es dessagnen de tant treballar, o com quan condemna, «adolorit, l'inic i indisculpable esquarterament de la Polònia per les tres grans potències veïnes».[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Excursions i viatges». Diccionari de la literatura catalana. Enciclopèdia.cat. [Consulta: 16 abril 2020].

Enllaços externs[modifica]