Festa de Sant Medir

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La festa de Sant Medir és una celebració popular que té lloc a Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Concretament, consisteix en una romeria que es fa cada 3 de març, Festa de Sant Medir, des de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles, actualment barris de Barcelona, fins a l'ermita de Sant Medir a la serra de Collserola (terme de Sant Cugat del Vallès).[1]

És coneguda per les tones de caramels i llaminadures que es llancen al públic des de cavalls, carrosses i camions. Al matí es fa una desfilada de colles pel barri i comença un romiatge fins a l'ermita de Sant Medir, a Collserola, on hi ha un aplec per a homenatjar el sant. En tornant, les mateixes colles encapçalen una gran cercavila pels carrers principals del barri i reparteixen els dolços entre el públic, que es prepara amb bosses, galledes i paraigües per recollir-ne tants com pugui.[2]

Abanderada de la Colla de Cal Ros

La celebració en homenatge a sant Medir continua. La Bordeta i Sant Gervasi també fan cercaviles, amb la participació de les colles pròpies, i el romiatge fins a l'ermita. Un cop a l'ermita, es fa l'aplec conjunt en honor del sant, amb una missa i l'acte de col·locació de llaçades commemoratives a la bandera de cada colla. De tota manera, el barri de la Bordeta fa la celebració el diumenge següent a la festa. La tradició és que Sant Medir se celebri un dia feiner, tant a Gràcia com a Sarrià - Sant Gervasi, per la qual cosa si el dia 3 de març s'escau en diumenge, la festa es trasllada al dia 4. A la Bordeta, en canvi, la rua és sempre el diumenge següent a la festivitat.[2]

Orígens[modifica]

L'origen de la festa de Sant Medir és a Gràcia en una promesa que va fer el 1828 el forner Josep Vidal i Granés, que tenia el negoci al carrer Gran. Va dir que si resolia una afecció de salut aniria cada any en romiatge a l'ermita de Sant Medir. Aquell any es va començar a fer i, de mica en mica, s'hi anaren afegint familiars, amics i més grups de gent, que després s'organitzaren en colles.[2]

En les primeres cercaviles, en tornant del romiatge, el forner gracienc llançava faves al públic com a homenatge al sant, que –segons la llegenda– en sembrava. Amb el pas dels anys, les faves s'anaren substituint per caramels, fins al punt que avui la celebració s'anomena dolça festa.[2]

Hi ha dues versions sobre l'origen de la tradició. La primera és que la celebració homenatja sant Medir, un pagès que segons la llegenda habitava a la serra de Collserola, en unes terres properes a Sant Cugat. Diuen que l'any 303, enmig de la persecució dels cristians sota ordres de l'emperador Dioclecià, el bisbe Sever de Barcelona fugia de la ciutat. I vet aquí que quan passava per Sant Cugat topà amb el pagès Medir que sembrava faves. El bisbe li explicà el motiu pel qual s'amagava i, decidit a morir abans de renunciar a la fe cristiana, li demanà que digués la veritat si algú preguntava per ell. Un cop se'n va haver anat, les faves començaren a créixer de manera miraculosa. Poc després, el perseguidors es trobaren el pagès Medir, que els va explicar la veritat: Sever havia passat per allà feia una estona mentre ell sembrava faves. Els homes es van pensar que se'n mofava i que protegia el bisbe i se l'emportaren. I, havent-los capturats tots dos, els empresonaren i els martiritzaren fins a la mort.[2]

Una variació d'aquesta primera versió indica que un cabdill carlí que es va refugiar a l'ermita de Sant Medir quan aquest era perseguit pels enemics durant la guerra dels set anys. El cabdill, greument ferit, s'encomanà a Sant Medir de Barcelona i li prometé que en cas de sobreviure el visitaria cada any el dia de la seva festivitat. El devot, després de superar el mal trànsit i tal com havia promès, acudí anualment a l'ermita acompanyat d'amistats. I així va ser com progressivament es va anar establint aquest aplec i pelegrinatge a l'ermita.[3]

La segona versió, del Costumari Català de Joan Amades, situa l'origen en Josep Vidal i Granés, un forner santcugatenc nascut possiblement el 1803 i molt devot de Sant Medir.[4] Vidal es va casar amb una barcelonina i obrí una pastisseria al carrer Gran de Gràcia núm. 111 cantonada carrer Sant Marc després que s'urbanitzés el 1828.[4] Vidal era una persona molt malaltissa i després d'un dels forts atacs de dolor, s'encomanà a Sant Medir i li prometé que en cas de curar-se aniria cada any en pelegrinatge fins a la seva ermita i que ho difondria per intentar estendre la devoció al Sant.[3] I així va ser com el 1830 Josep Vidal inicià el primer romiatge a Sant Medir.[4] Segons el Costumari Català, Vidal muntat sobre una egua i acompanyat de dos músics que tocaven la cornamusa i el timbal feien una cercavila pels carrers de Gràcia per difondre el romiatge abans d'enfilar cap a l'ermita.[3]

Actes destacats[modifica]

  • Ofrena floral al monument de les colles. El tercer diumenge de febrer es fa una ofrena floral al monument dedicat a les colles de Sant Medir (Núria Tortras, 1969) a la plaça de Trilla. Aquest acte serveix per a inaugurar la festa. Més tard es fa la lectura del pregó des del balcó de l'ajuntament, a la plaça de la Vila.[2]
  • Caminada popular. Dins els actes previs a la festa, es destaca la caminada popular a l'ermita de Sant Medir que organitza cada any la Colla Monumental des de Gràcia.[2]
  • Desfilada i cercavila de les colles. A Gràcia, el matí del dia de la festa surten les colles, per ordre d'antiguitat, i fan una desfilada pels carrers del barri abans de començar el romiatge a l'ermita. A les vuit del vespre, quan tornen, hi ha la cercavila més concorreguda, en què grans i petits omplen els carrers del barri per veure les colles i recollir tants caramels i llaminadures com puguin. A Sarrià – Sant Gervasi també es fa la cercavila el mateix dia de la festa. Com a Gràcia, al matí les colles volten pels carrers del barri abans d'emprendre el romiatge fins a l'ermita de Sant Medir de Sant Cugat. Al vespre, quan tornen, fan la cercavila més multitudinària, i els carrers s'omplen de cavalls, carrosses, infants i llaminadures. A la Bordeta la cercavila es fa el diumenge següent i circula entorn de la parròquia de Sant Medir. La rua és formada per la banda de música de la Guàrdia Urbana i les colles de romeus amb cavalls i camions que llancen dolços al públic. En acabat, es fa una missa en honor del sant.[2]
  • Romiatge i aplec a Sant Medir. El mateix dia de la festivitat, a migdia, les colles de Gràcia, Sarrià i la Bordeta arriben a l'ermita de Sant Medir, on es fa una missa. Tot seguit, es col·loquen les llaçades commemoratives a la bandera de cada colla.[2]
  • Diada castellera. Cada any s'organitza una diada en què participen les colles castelleres dels barris vinculats a la festa de Sant Medir, els Castellers de la Vila de Gràcia i els Castellers de Sants, juntament amb els de Sant Cugat. La diada conjunta es fa el diumenge més proper a la festivitat i la seu és rotativa: cada any en un d'aquests llocs.[2]

Referències[modifica]

  1. «La festa de Sant Medir». Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 febrer 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 «Festa de Sant Medir». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  3. 3,0 3,1 3,2 Amades 2005: p. 259-260
  4. 4,0 4,1 4,2 «Història de Sant Medir». Colla de Sant Medir. La tradicional de Gràcia. [Consulta: 28 febrer 2013].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Amades, Joan. «Dia 3». A: Costumari Català (paper). 3. Febrer i Març s'acaba l'hivern. 2005a ed.. Barcelona: Edicions 62, p. 258-262. ISBN 84-297-5721-X. 

Enllaços externs[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festa de Sant Medir Modifica l'enllaç a Wikidata