Diabòlica de Gràcia
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | correfoc  |
| Història | |
| Creació | 1982 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
La Diabòlica de Gràcia és una colla de diables de la Vila de Gràcia, Barcelona. Centra les seves actuacions en la cultura del foc, comptant, a hores d'ara, amb més 30 anys d'experiència i participa en gran part dels actes festius del barri. Els espectacles i actuacions de la Diabòlica de Gràcia són una part habitual de les programacions dels actes culturals i festius del barri de Gràcia, i sovint la colla contribueix a organitzar-los.[1]
Els diables de la Diabòlica de Gràcia porten una casaca blava, que els protegeix de les espurnes, decorada amb dues banyes grogues a la caputxa, i uns pantalons de color groc.[2] La colla té diversos temes de composició pròpia que amenitzen les seves actuacions i són els següents: Jo vaig de blau, Oye cómo va i Pollastre a l'asum.[2]
Història
[modifica]La Diabòlica té el seu origen en els Diables de Gràcia, nascuts l'any 1981 a proposta de Jordi Cubillos.[2] Tanmateix aquesta colla es va dividir en dos l'any 1982, després de l'escissió d'un part dels seus membres. Així doncs, per una banda es passà anomenar la primera com a Colla Vella de Diables de Gràcia, amb una tendència tradicionalista del costum (model penedesenc), i per l'altre, es formaria la Diabòlica de Gràcia, amb una tendència renovadora, que adoptaria aquest nom el 1984.[1] Aquest esperit renovador es plasmà en la incorporació de dones a la colla, la participació en correfocs i en un enfocament més espectacular en els jocs de foc i pólvora on l'estètica d'aquesta pren relleu (model barceloní).[2][3]
L'any 2006, a més de canviar el logo i la vestimenta, també s'incorporarà a la colla una secció de tabals.[2] El 20 d'octubre de 2012 la Colla celebrà el seu trentè aniversari com a Colla amb un correfoc especial per la Vila acompanyats.[4][5]
Seccions
[modifica]La colla es divideix en diferents seccions les quals tenen una tasca concreta en cada cas. La colla disposa de dues figures principals que són Llucifer i la Diablessa, ambdues amb un ceptrot, el del primer amb un 42 punts de focs i el de la segona amb 19. Aquests són acompanyats per una comitiva de diables amb maces. Finalment, existeix la secció dels tabalers que se subdivideixen per instruments: bombo, caixes, greus, mitjos i timbales.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Diabòlica de Gràcia». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Protocol Festiu de la Vila de Gràcia». Ajuntament de Barcelona (Districte de Gràcia), 03-06-2011. [Consulta: 27 gener 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «La vella de Gràcia - Qui som, què fem?». Arxivat de l'original el 24 d'agost 2012. [Consulta: 28 gener 2013].
- ↑ «La Diabòlica de Gràcia celebra l'últim acte del seu trentè aniversari». Gràcia Televisió, 20-10-2012. [Consulta: 27 gener 2013].
- ↑ «Correfoc La Diabòlica de Gràcia #30anyscremant». El punt d'informació juvenil, 20-10-2012. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2013. [Consulta: 27 gener 2013].
Bibliografia
[modifica]- Colla Diabòlica de Gràcia: els diables són a casa. Tot Gràcia. Barcelona, núm. 31 (gener 1991), p. 8-9: il. (Costums de la Vila)
- La Diabòlica de Gràcia. L'Artesà: full informatiu d'activitats. Barcelona, núm. 6 (1989), p. 2.
Enllaços externs
[modifica]
