Rita Levi-Montalcini

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRita Levi-Montalcini
Rita Levi Montalcini.jpg
Rita Levi-Montalcini
Nom original (it) Rita Levi-Montalcini i
Biografia
Naixement 22 d'abril de 1909
Torí
Mort 30 de desembre de 2012(2012-12-30) (als 103 anys)
Roma
Causa de mort Aturada cardiorespiratòria
Lloc d'enterrament Cementiri monumental de Torí
 Senador vitalici d'Itàlia 

1r agost 2001 – 30 desembre 2012
Residència Estats Units d'Amèrica
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Grup ètnic Jueus
Religió Ateisme
Educació Universitat de Torí
Es coneix per Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, 1986
Activitat
Camp de treball Neurobiologia
Ocupació neuròloga
Ocupador Universitat Washington a Saint Louis
Interessada en Neurology Tradueix
Família
Germans Gino Levi-Montalcini i Paola Levi Montalcini
Parents Eugenia Sacerdote de Lustig ()
Premis

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Rita Levi-Montalcini (Torí, 22 d'abril de 1909 - Roma, 30 de desembre de 2012) fou una neuròloga i professora universitària italiana guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1986.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer el 22 d'abril de 1909 a la ciutat italiana de Torí, capital del Piemont, al si d'una família acomodada d'origen sefardita. Ella i la seva germana bessona Paola eren les menors de quatre germans. Els seus pares eren Adele Montalcini, pintora i Adamo Levi, enginyer elèctric i matemàtic. A la seva família es respirava un ambient típicament victorià on el seu pare ho decideix tot i creu fermament que, per les dones, hi ha una incompatibilitat formal entre la carrera professional i els deures com a mare i esposa. Això va fer que Rita estigués molt més vinculada a la seva mare que al seu pare.[2]

« A cinc anys, ja sabia que no seria ni esposa ni mare, estava influenciada per la relació victoriana que subordinava la meva mare al meu pare. En aquells dies, néixer dona volia dir portar impresa a la pell la marca de la inferioritat. »
— Rita Levi-Montalcini

Va estudiar medicina a la Universitat de Torí, on es va graduar el 1936. Pels seus orígens jueus es va veure obligada a interrompre els seus estudis al començar la campanya antisemita de Mussolini. Després d'una breu estança a l'Institut de Neurologia de Brussel·les el 1939 es reuneix amb la seva família a Itàlia quan Hitler envaeix Bèlgica. A partir d'aquest moment comença a treballar com a doctora clandestinament guarint als malalts dels barris pobres de Turí però les dificultats que comporta el seu origen jueu fa que renunciï. Després de l'estiu de 1942, quan els bombardejos constants al nord d'Itàlia fan que la situació sigui insostenible, es trasllada amb la seva família al camp, on continua les seves investigacions, en condicions cada cop més precàries.[2]

Amb la dimissió de Mussolini, el 25 de juliol de 1943, sembla que s'inicia una nova etapa però ràpidament Itàlia és envaida per Alemanya i la família Levi-Montalcini decideix fugir a Suïssa però és rebutjada a la frontera i arriben a Florència l'octubre de 1943, on es mantindria oculta fins al final de la guerra, vivint en clandestinitat i especialitzant-se en la confecció de documentació falsa.[2]

Després de la derrota oficial del feixisme, el 25 d'abril de 1945, pot tornar a Turí, on decideix abandonar Itàlia, traslladant-se als Estats Units juntament amb Renato Dulbecco. En el seu nou país d'acollida treballà al Laboratori Viktor Hamburger de l'Institut de Zoologia de la Universitat Washington de Saint Louis, de la qual en fou professora el 1958 fins que es va jubilar l'any 1977.[2]

L'any 1962 retornà a Itàlia per establir un laboratori de recerca a l'Instituto Superiore di Sanitá de Roma. Amb l'ajuda del seu amic, el bioquímic Piero Angeletti, va fundar l'Institut de Biologia Cel·lular del Consell Nacional Italià d'Investigació[2] per dirigir, entre 1961 i 1969, el Centre de Recerca Neurobiològica del Consell i, posteriorment fins a l'any 1978, el Laboratori de Biologia cel·lular.

Fou membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències i també va ser la instigadora de la creació el 2002 de l'EBRI (European Brain Research Institute) amb seu a Roma.[2] L'any 2001 Levi-Montalcini fou nomenada senadora vitalícia per part del President d'Itàlia Carlo Azeglio Ciampi.

Recerca científica[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, i abans d'abandonar el seu país, Montalcini inicià els seus estudis sobre els axons embrionaris, la prolongació citoplasmàtica de la neurona en un laboratori precari situat a casa seva. Instal·lada a Saint Louis l'any 1952 descobrí el factor de creixement, l'ordre que necessita una cèl·lula per iniciar la seva reproducció. En col·laboració amb Stanley Cohen, el qual demostrà que el factor de creixement estava compost per una cadena proteica, aïllà el factor del creixement del nervi (NGF) i el març de 1959 a Baltimore fan la presentació a la comunitat científica dels resultats de les seves investigacions, on tenen un gran èxit en demostrar la presència de NGF als tumors, al verí de serp i a les glàndules salivals dels ratolins.[2]

« L'envelliment normal consisteix en una eliminació de cèl·lules (neurones) molt inferior al que generalment es creu. [...] Les cèl·lules que queden poden augmentar les seves ramificacions dendrítiques i reforçar els circuits cerebrals. A una edat avançada, no menys que en les precedents, el cervell de l'homo sapiens conserva propietats que no difereixen de les que tenia abans. »
— Rita Levi-Montalcini, L'as a la màniga: els dons reservats a la vellesa

El 10 de desembre de 1986 fou guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Stanley Cohen, pels seus treballs sobre els factors del creixement.

Referències[modifica]

  1. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1986» (en en). Nobel Media AB, 2017. [Consulta: 20 juliol 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres premios Nobel de ciencias. (en espanyol). Plataforma, febrer de 2018, p. 171-172,176-178,180,181,184. ISBN 9788417114695. 

Enllaços externs[modifica]