James Gregory
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1638 Drumoak (Escòcia) (en)  |
| Mort | 1675 (36/37 anys) Edimburg (Escòcia) |
| Regius Professor of Mathematics | |
| 1668 – 1674 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església d'Escòcia |
| Formació | Marischal College, Universitat d'Aberdeen Universitat de Pàdua |
| Es coneix per | Telescopi Gregory Càlcul infinitesimal |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i astronomia |
| Lloc de treball | Escòcia |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Saint Andrews Universitat d'Edimburg |
| Membre de | Royal Society (1668–)
|
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pares | Rev. John Gregorie (en) i Janet Anderson (en) |
Premis | |
 | |
James Gregory (Drumoak, Aberdeenshire, novembre de 1638 - Edimburg, octubre de 1675)[1] va ser un matemàtic i astrònom escocès. Va estudiar en el Marischal College de la Universitat d'Aberdeen, i en 1663 es va establir a Londres. En 1664 va viatjar a Itàlia i va treballar en la Universitat de Pàdua amb Stefano degli Angeli.[2] Va ser professor a les universitats de St. Andrews i Edimburg, i va tenir tres fills. D'ell s'ha dit que va ser el matemàtic anglès més notable del seu segle després de Newton.[3] Un cràter lunar ha estat batejat com Gregory en el seu honor.
Obra[modifica]
Va publicar dos llibres: Optica Promota en 1663, i Vera Circuli et Hyperbolae Quadratura en el 1667.
Optica Promota[modifica]
En aquest llibre es descriu un tipus de telescopi reflector que amb el temps duria el seu nom: el telescopi tipus Gregory o "gregorià".
El fonament d'aquest telescopi es basa en la utilització d'un mirall secundari parabòlic, que elimina l'aberració cromàtica i l'aberració esfèrica que es produïa en els telescopis refractors. Encara que James Gregory mai va ser capaç de construir un, es van començar a fabricar en anys posteriors. Aquest tipus de telescopis estan en desús, perquè actualment existeixen models més optimitzats; no obstant això, alguns radiotelescopis com el d'Arecibo utilitzen òptiques gregorianes.[4]
En el llibre també s'esmenta un mètode per a calcular la distància entre la Terra i el sol, valent-se per a això del trànsit de Venus. Aquest va ser el primer mètode fiable utilitzat per a determinar el valor de la unitat astronòmica (UA), fins a l'aparició dels moderns sistemes làser i radar.
Vera Circuli et Hyperbolae Quadratura[modifica]
En aquesta obra s'estudia la possibilitat de calcular l'àrea de cercles i hipèrboles mitjançant sèries infinites convergents. Un any més tard, el llibre es reeditaria, mostrant els mètodes d'obtenció de volums de sòlids de revolució. Una de les fórmules desenvolupada en sèrie infinita convergent que més útil es va mostrar va ser la de l'arc-tangent:
- ,
que, anys més tard, faria servir John Machin per a calcular el valor del nombre π.
També s'especula entorn de l'existència dels nombres transcendents, es deduïx la impossibilitat de resoldre el problema de la quadratura del cercle, i realitza aportacions en els polinomis de Taylor i la primera prova del teorema fonamental del càlcul integral.
James Gregory és també el descobridor de la Xarxa de difracció, que permet separar la llum en diferents longituds d'ona.
Referències[modifica]
- ↑ Asimov, Isaac. «Gregory, James». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 127. ISBN 8429270043.
- ↑ Haidar, Riad «James Gregory». Photoniques, Vol. 65, 2013, pàg. 25-26. DOI: 10.1051/photon/20136525.
- ↑ Gjertsen, Derek. The Newton Handbook (en anglès). Londres i Nova York: Routledge & Kegan Paul, 1986, p. 245. ISBN 978-0710202796.
- ↑ Error en el títol o la url.«».[Enllaç no actiu]
Bibliografia[modifica]
- Feigenbaum, L. «Infinite series and solutions of ordinary differencial equations (1670-1770)». A: Grattan-Guiness, Ivo (ed.). Companion Encyclopedia of the History and Philosophy of the Mathematicals Sciences (en (anglès)). London: Routledge, 1994, p. 504-519. ISBN 4-415-09238-8.
- Turnbull, H.W. «James Gregory (1638-75)» (en (anglès)). The Observatory, Vol. 61, 1938, pàg. 268-274.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «James Gregory» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Whiteside, D.T. Gregory (More Correctly Gregorie), James. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 6 juliol 2014.
- «Gregory (Gregorie), James»., The Galileo Project, Richard Westfall.