James Gregory

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJames Gregory
James Gregory.jpeg
 Regius Professor of Mathematics 

1668 - 1674
Dades biogràfiques
Naixement novembre de 1638
Drumoak, prop d'Aberdeen, Escòcia
Mort octubre de 1675
Edimburg, Escòcia
Ètnia Escocesos
Religió Església d'Escòcia
Alma mater Marischal College, Universitat d'Aberdeen
Universitat de Pàdua
Es coneix per Telescopi Gregory
Càlcul infinitesimal
Activitat professional
Camp de treball Matemàtiques i astronomia
Ocupació Matemàtiques
Organització Universitat de Saint Andrews
Universitat d'Edimburg
Influències de Stefano degli Angeli
Obra
Obres destacades Optica Promota
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

James Gregory (Drumoak, Aberdeenshire, 1638 - Edimburg, 1675) va ser un matemàtic i astrònom escocès. Va estudiar en el Marischal College de la Universitat d'Aberdeen, i en 1663 es va establir a Londres. En 1664 va viatjar a Itàlia i va treballar en la Universitat de Pàdua amb Stefano degli Angeli.[1] Va ser professor a les universitats de St. Andrews i Edimburg, i va tenir tres fills. D'ell s'ha dit que va ser el matemàtic anglès més notable del seu segle després de Newton.[2] Un cràter lunar ha estat batejat com Gregory en el seu honor.

Obra[modifica]

Vera circuli et hyperbolae quadratura, 1667

Va publicar dos llibres: Optica Promota en 1663, i Vera Circuli et Hyperbolae Quadratura en el 1667.

Optica Promota[modifica]

En aquest llibre es descriu un tipus de telescopi reflector que amb el temps duria el seu nom: el telescopi tipus Gregory o "gregorià".

El fonament d'aquest telescopi es basa en la utilització d'un mirall secundari parabòlic, que elimina l'aberració cromàtica i l'aberració esfèrica que es produïa en els telescopis refractors. Encara que James Gregory mai va ser capaç de construir un, es van començar a fabricar en anys posteriors. Aquest tipus de telescopis estan en desús, perquè actualment existeixen models més optimitzats; no obstant això, alguns radiotelescopis com el d'Arecibo utilitzen òptiques gregorianes.[3]

En el llibre també s'esmenta un mètode per a calcular la distància entre la Terra i el sol, valent-se per a això del trànsit de Venus. Aquest va ser el primer mètode fiable utilitzat per a determinar el valor de la unitat astronòmica (UA), fins a l'aparició dels moderns sistemes làser i radar.

Vera Circuli et Hyperbolae Quadratura[modifica]

En aquesta obra s'estudia la possibilitat de calcular l'àrea de cercles i hipèrboles mitjançant sèries infinites convergents. Un any més tard, el llibre es reeditaria, mostrant els mètodes d'obtenció de volums de sòlids de revolució. Una de les fórmules desenvolupada en sèrie infinita convergent que més útil es va mostrar va ser la de l'arc-tangent:

,

que, anys més tard, faria servir John Machin per a calcular el valor del nombre π.

També s'especula entorn de l'existència dels nombres transcendents, es deduïx la impossibilitat de resoldre el problema de la quadratura del cercle, i realitza aportacions en els polinomis de Taylor i la primera prova del teorema fonamental del càlcul integral.

James Gregory és també el descobridor de la Xarxa de difracció, que permet separar la llum en diferents longituds d'ona.

Referències[modifica]

  1. Haidar, Riad «James Gregory». Photoniques, Vol. 65, 2013, pàg. 25-26. DOI: 10.1051/photon/20136525.
  2. Gjertsen, Derek. The Newton Handbook (en anglès). Londres i Nova York: Routledge & Kegan Paul, 1986, p. 245. ISBN 978-0710202796. 
  3. Error en el títol o la url.«».

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]