Nikolai Jukovski

Nikolai Jukovski

Biografia
Naixement	(ru) Николай Егорович Жуковский 5 gener 1847 (Julià) Orékhovo (Vladímir) (Imperi Rus)
Mort	17 març 1921 (74 anys) Moscou (Unió Soviètica)
Sepultura	Cementiri de Donskoi 55° 42′ 52″ N, 37° 36′ 07″ E
1r Director TsAGI
1918 – 1921 – Serguei Txapliguin →
President Societat Matemàtica de Moscou
1905 – 1921 ← Pavel Nekrasov – Boleslav Mlodzeevskii →
Dades personals
Formació	Universitat Imperial de Moscou - doctor (–1882) Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Moscou (1864–1868) Quart Gymnasium de Moscou (–1864)
Tesi acadèmica	Кинематика жидкого тела  (1876 )
Director de tesi	Àvgust Davídov
Activitat
Camp de treball	Mecànica, matemàtiques, física, hidromecànica, aeromecànica i aviació
Ocupació	matemàtic, enginyer, enginyer d'aviació, inventor, físic, enginyer aeroespacial
Ocupador	Universitat Imperial de Moscou (1886–1921) Universitat Tècnica Estatal Bàuman (1870–1921)
Membre de	Societat Matemàtica de Moscou (1905–) Acadèmia de Ciències de Rússia (1894–)
Interessat en	Mecànica
Professors	Vasili Tsinger
Alumnes	John D. Akerman, Alexandr Arkhangelsky, Leonid Assur, Nikolai Borisovitx Delone, Alexander Mikulin, Andrei Túpolev i Aleksandr Nekrasov
Influències	Ernst Mach
Obra
Obres destacables Transformada de Joukowsky Teorema de Kutta-Jukowski Condició de Kutta
Estudiant doctoral	Nikolai Merzalov, Boris Steixkin, Serguei Txapliguin, Leonid Leibenzon, Aleksandr Kvasnikov, Viktor Kulebakin i Konstantin Ushakov
Premis
(1914)  Orde de Santa Anna de 1a classe (1902)  Orde de sant Estanislau de 1a classe (1899)  Cavaller de tercera classe de l'Orde de Sant Vladímir (1888)  Orde de santa Anna de 2a classe (1884)  Orde de sant Estanislau de 2a classe
Signatura

Nikolai Jukovski (rus: Николай Егорович Жуковский) (Orékhovo (Vladímir), 5 de gener de 1847 ^(Julià) - Moscou, 17 de març de 1921) (el seu cognom s'ha transcrit com a Zhukovsky, Joukovsky o Joukowsky indistintament), fou un enginyer mecànic rus, nascut a la localitat d'Orekhovo, a l'óblast de Vladímir. Va ser un dels precursors de l'aerodinàmica i la hidrodinàmica moderna, sent nomenat per Lenin com "el pare de l'aviació soviètica". Entre els seus altres treballs destaquen també els seus estudis sobre el cop d'ariet o pols de Jukovski. El cràterde la Lluna Zhukovski va ser nomenat així en honor seu. Hi ha a més un Museu Jukovski a la ciutat del mateix nom propera a Moscou i batejada així en honor seu.

Biografia

Fill d'una família de la petita noblesa russa que havien estat militars de l'Imperi Rus, el 1868 es va graduar a la Universitat de Moscou, on va tenir com a professor August Davidov, i des de 1872 va ser professor a l'Escola Tècnica Imperial (actual Universitat Bàuman), durant més de quaranta anys. A partir de 1886 també va impartir classes a la universitat de Moscou. El 1904 va crear el primer institut d'aerodinàmica del món, a Katxina, a prop de Moscou i des 1918 va estar al capdavant del TsAGI, (Institut Central d'Aerohidrodinámica).

Els seus primers estudis es van centrar en l'efecte Magnus provocat pels cilindres en rotació. Basant-se en els vols sense motor, ben documentats, d'Otto Lilienthal va estudiar la força de sustentació de les ales dels avions, juntament amb Martin Wilhelm Kutta. El 1902, construeix el primer túnel de vent i el 1904 funda prop de Moscou el primer institut de recerca aerodinàmica d'Europa, que el desembre de 1918 es convertiria en el famós TsAGI per decret del govern soviètic. (Vegeu també Serguei Txapliguin).

Des del començament de la seva carrera acadèmica, les seves obres destaquen per una claredat geomètrica extraordinària i per una concreció excepcional en les seves conclusions. No solament va fer aportacions notables a la mecànica: El descobriment i la perspicaç explicació matemàtica de la sustentació de l'ala, el descobriment i el càlcul del xoc hidràulic, el desenvolupament de la teoria del vòrtex de les hèlixs, la comprensió de la física i la introducció de conceptes que van determinar l'èxit de la teoria de l'ala d'envergadura finita, sinó que, a més, va crear una escola científica, formant molts estudiants que van seguir la seva tradició fent avenços significatius en aerodinàmica, hidrodinàmica, aeroelasticitat i resistència.

Pintura moderna de Tatiana Ivanova comservada al Museu de l'Aviació de Moscou, representant Jukovski (en el centre, amb barba blanca) amb els seus alumes; a l'esquerra: Boris Steixkin, Alexandr Arkhangelsky i Andrei Túpolev; a la dreta: Boris Yuriev, Nikolai Lobanov i Boris Rossinski.

Jukovski, que havia preparat el document fundador, va ser nomenat el seu primer director. Publica nombrosos resultats de les seves investigacions sobre diversos temes (aerodinàmica, aeronàutica, hidràulica, mecànica, matemàtiques, astronomia). Els seus perfils per plans de sustentació es compten entre els seus treballs més cèlebres. El 1920, en ocasió del 50 aniversari de les seves activitats, el govern crea el Premi Stalin concedit anualment per tal de recompensar els millors treballs relatius a les matemàtiques i la mecànica. Per commemorar el centenari del seu naixement, es van crear dues medalles amb la seva efígie per premiar els millors treballs en el camp de l'aeronàutica. Igualment hi ha beques d'estudi amb el seu nom.

Curiosament , malgrat la profunda investigació científica en aeronàutica, a Jukovski no li agradava volar. Només una vegada, a l'Exposició Universal de París, va ascendir a baixa altitud en globus aerostàtic, però es va sentir malalt i mai més va tornar a volar.

• 
  Tomba de Jukovski al cementiri Donskoi de Moscou
• 
  Obres escollides, edició de 1938
• 
  Segell postal commemoratiu de la URSS
• 
  Geometria d'un ala d'avió
• 
  Monument a Moscou
• 
  Fotografia entorn de 1868
• 
  Fotografia de 1915
• 
  Casa-museu de Jukovski a la seva casa natal de Orekhovo
• 
  Monument a Orekhovo

Bibliografia

• Голубев, В.В. «Николай Егорович Жуковский (к столетию со дня рождения)» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 2, Num. 3(19), 1947, pàg. 3-17. ISSN: 0042-1316.
• Hargittay, István; Hargittay, Magnolda. «Technologu and Technologists». A: Science In Moscow: Memorials Of A Research Empire (en anglès). World Scientific, 2019, p. 131-178. ISBN 978-981-120-344-2. 
• Hoffman, Johann; Johnson, Claes. Computational Turbulent Incompressible Flow (en anglès). Springer, 2007. ISBN 978-3-540-46531-7. 
• Никитина, Ольга Андреевна «Опыт реконструкции родственных взаимоотношений в дворянской среде на рубеже XIX–XXвв. (по материалам эпистолярного наследия профессора Н. Е. Жуковского)» (en rus). Исторический журнал: научныеисследования, Num. 4, 2024, pàg. 113-133. DOI: 10.7256/2454-0609.2024.4.71296. ISSN: 2222-1972.
• Яковлев, В.И. «Николай Егорович Жуковский (1847–1921) (к 175-летию со дня рождения и 100-летию со дня смерти)» (en rus). Вестник Пермского университета. Серия: Математика. Механика. Информатика, Vol. 1, Num. 56, 2022, pàg. 29-37. ISSN: 1993-0550.
• Свищев, Г.П. «Николай Егорович Жуковский к 150-летию со дня рождения» (en rus). Ученые записки ЦАГИ, Num. 1, 1997, pàg. 3-5. ISSN: 0321-3439.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nikolai Jukovski» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Grigorian, A.T. «Zhukovsky, Nikolay Egorovich» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 31 desembre 2017].
• Игнаткин, Юрий Михайлович. «Жуковский Николай Егорович» (en rus). Большая российская энциклопедия, 2022. [Consulta: 1r febrer 2026].
• «Отец русской авиации Николай Егорович Жуковский» (en rus). Владимирская областная научная библиотека, 2020. [Consulta: 1r febrer 2026].