Heinrich Rudolf Hertz

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHeinrich Rudolf Hertz
HEINRICH HERTZ.JPG
Biografia
Naixement 22 febrer 1857
Hamburg
Mort 1r gener 1894 (36 anys)
Bonn
Causa de mort Sèpsia
Lloc d'enterrament Cementiri d'Ohlsdorf
Religió Luteranisme
Educació Universitat Humboldt de Berlín (1878–)
Universitat de Munic
Activitat
Director de tesi Hermann von Helmholtz
Camp de treball Física i electrotècnia
Ocupació Físic, filòsof, inventor, enginyer i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Bonn (1889–)
Institut Tecnològic de Karlsruhe (1885–)
Universitat Christian Albrecht de Kiel (1883–)
Obra
Estudiant doctoral Vilhelm Bjerknes i George Udny Yule
Família
Fills Mathilde Carmen Hertz
Pare Gustav Ferdinand Hertz
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Heinrich Rudolf Hertz (Hamburg, Alemanya, 1857 - Bonn, 1894) fou un físic i professor universitari alemany, que donà nom a la unitat de freqüència internacional coneguda amb el nom d'hertz.

Biografia[modifica]

Va néixer el 22 de febrer de 1857 a la ciutat d'Hamburg, en una família jueva que s'havia convertit al cristianisme, fill d'un conseller d'Hamburg.

Mentre estudiava a la universitat de Berlín va demostrar aptituds tant per a les ciències com per a les llengües, aprenent l'àrab i el sànscrit. Va estudiar física i química, així com enginyeria, a les ciutats alemanyes de Dresden, Munic i Berlín, sota les ordres de Gustav Kirchhoff i Hermann von Helmholtz. Va obtenir el seu doctorat l'any 1880 i va continuar com a deixeble de Helmholtz fins al 1883, any en el qual és nomenat professor de física teòrica a la universitat de Kiel. Posteriorment el 1885 va esdevenir professor a la universitat de Karlsruhe.

Va morir l'1 de gener de 1894 a la ciutat de Bonn, a l'edat de 37 anys i a conseqüència d'una septicèmia. El seu nebot Gustav Ludwig Hertz va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1925, i el seu nét, Carl Hellmuth Hertz, va inventar l'ultrasonografia mèdica. Va ser sebollit al cementiri d'Ohlsdorf a Hamburg.[1]

Recerca científica[modifica]

Durant la seva estada a Karlsruhe, a partir de l'experiment de Michelson de 1881 (precursor de l'experiment Michelson-Morley de 1887) i que va refutar l'existència de l'èter lumínic, Hertz va reformular les equacions de Maxwell per a descobrir les ones electromagnètiques. Així les seves investigacions van provar experimentalment que els senyals elèctrics poden viatjar a través de l'aire lliure, com havia estat predit per James Clerk Maxwell i Michael Faraday, i l'any 1888 demostrar aquesta existència construint un aparell per a produir ones de ràdio.

També va descobrir l'efecte fotoelèctric, i que va ser explicat més endavant per Albert Einstein, quan va notar que un objecte carregat perd la seva càrrega més fàcilment al ser il·luminat per la llum ultraviolada.

Reconeixements[modifica]

L'any 1930 la Comissió Electrotècnica Internacional va decidir anomenar la unitat del SI de la freqüència amb el nom d'hertz.

En honor seu s'anomenà l'asteroide (16761) Hertz descobert el 3 d'octubre de 1996 per Vittorio Goretti.

Referències[modifica]

  1. Helmut Schoenfeld, «Heinrich Rudolf Hertz», Der Ohlsdorfer Friedhof, Bremen, Editorial Temmen, 2010, pàgines 88, ISBN 9783861080862