De Revolutionibus Orbium Coelestium

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nicolai Copernici Torinensis De Revolutionibus Orbium Coelestium, Libri VI - Sobre les revolucions de les esferes celestes, per Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part (Portada de la segona edició, Basilea, 1566)

De Revolutionibus Orbium Coelestium és una obra de Nicolau Copèrnic. Fou publicada per primera vegada el 1543. Dedicada al papa Pau III, es considera la primera que exposa la hipòtesi que la Terra no és el centre de l'univers, ja que n'és el Sol el centre i resta immòbil. Altres filòsofs, com Aristarc de Samos (200 aC), ja van proposar un model heliocèntric, però Copèrnic va ser el primer que en va donar els suficients arguments i, per tant, se li atribueix el mèrit. (Vegeu model heliocèntric.)

Aquesta hipòtesi, que servirà per a descriure les òrbites dels planetes, no serà superada fins molts d'anys després quan es descobrirà que els altres estels també són "sols", hipòtesi avançada per Giordano Bruno. Fins a finals del segle XX, no es descobriran els planetes extrasolars, cosa que donarà la raó a Bruno.

Llibre primer[modifica | modifica el codi]

Postula un univers i una Terra esfèrics.

Segons De Revolutionibus, el moviment dels cossos celestes és regular, circular i perpetu, o compost per moviments circulars.

Proposa diferents hipòtesis sobre el moviment de la Terra. Exposa que la Terra és insignificant respecte al cel a causa de la gran magnitud d'aquest.

Discuteix les idees d'Aristòtil i Claudi Ptolemeu sobre la immobilitat de la terra. Deixa els filòsofs de la natura discutir si l'univers és finit o infinit.

Presenta hipòtesis sobre els diferents moviments de la Terra.

Postula una hipòtesi per explicar les òrbites dels planetes, encara que manté l'esfera dels estels fixos.

Demostra els tres moviments de la Terra: voltant el Sol, fent voltes sobre el seu propi centre, i un moviment en forma de superfície cònica de l'eix de la Terra.

Proposa una sèrie de teoremes matemàtics.

Llibre segon[modifica | modifica el codi]

Disserta sobre el cercle del zodíac, l'equinocci, els tròpics, el solstici, l'horitzó, l'àrtic, l'antàrtic, el meridià i l'equador.

Determina l'obliqüitat de l'eclíptica, el càlcul de la declinació i l'ascensió recta.

Disserta sobre les ombres del migdia, la durada del dia (que varia al llarg de l'any), la latitud de la sortida del Sol, la seva inclinació; les hores, la determinació dels graus i l'angle de l'eclíptica amb l'horitzó.

Presenta unes taules de les ascencions de les constel·lacions zodiacals i dels estels.

Llibre tercer[modifica | modifica el codi]

Presenta la precessió dels equinoccis i solsticis, i la història de les observacions.

Presenta unes taules sobre la precessió dels equinoccis.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: De Revolutionibus Orbium Coelestium Modifica l'enllaç a Wikidata