Filigrana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Marca a l'aigua del bitllet de 50 euros

Una filigrana[1] o marca a l'aigua és un dibuix perceptible a contrallum en un paper, obtingut durant la seva fabricació mitjançant una diferència de gruix de la pasta de cel·lulosa que el compon. S'usa com a sistema de seguretat en documents (com ara els bitllets de banc) i segells i com a marca de fabricant.[2]

Tècnica de fabricació[modifica]

La filigrana, que també s'anomena marca d'aigua, és una tècnica de fabricació de paper a la que es forma una imatge en la seva estructura, visible a contrallum, per la diferència de gruixos entre les zones.

En el paper fet a mà la imatge de la filigrana es fa amb fils metàl·lics que s'entrecreuen entre els corondells i els pontillons, que són cadascuna de les ratlles, molt primes i acostades entre si, que conformen la verjura del paper.[3] En el paper fet a màquina la imatge de la filigrana està en relleu en un cilindre que deixa aquesta empremta en el paper encara humit.

Les filigranes poden representar des d'un dibuix simple (de vegades acompanyat amb les lletres inicials de fabricant) fins a dissenys molt elaborats (gravats al corró).[4]

Història[modifica]

La tècnica de la filigrana es va originar en els molins paperers de Fabriano, a la Toscana, cap a 1282 per a identificar i donar prestigi al seu producte. Posteriorment es va veure la seva utilitat com a mesura de seguretat contra la falsificació. En l'actualitat la filigrana també s'usa com a mesura contra la falsificació com, per exemple, en el paper moneda.

El terme marca d'aigua s'empra, per extensió, en informàtica per fer referència a la incorporació a les imatges i documents de signatures digitals o d'informació invisible que permet demostrar l'origen d'un material subjecte a copyright.[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filigrana
  1. «filigrana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.228. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  3. «Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana». [Consulta: 31 juliol 2020].
  4. 4,0 4,1 «Tesauros - Diccionarios del patrimonio cultural de España - Filigrana (paper)». [Consulta: 31 juliol 2020].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Briquet, Charles-Moïse. Les filigranes, dictionnaire historique des marques de papier dès leur apparition vers 1282 jusqu'en 1600, Genève, (en francès). vol. 1, 1907, p. 1-40. 
  • Burns, R. «Paper comes to the West, 800−1400». A: Europäische Technik im Mittelalter. 800 bis 1400. Tradition und Innovation (en anglès). 4a. Berlin: Gebr. Mann Verlag, 1996, p. 413-422. 
  • Hidalgo Brinquis, María del Carmen «[https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1341877 Filigranas papeleras. Creación de una base de

datos al servicio de archivos, bibliotecas, museos y centros de documentación]» (en castellà). Boletín de la ANABAD, vol. 41, núm. 3-4, 1991, p. 423-428.

  • Ruiz García, Elisa. Introducción a la Codicología (en castellà). 2a. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2002, p. 71-76. ISBN 84-89384-41-X. 
  • Voutssás Márquez, Juan. Bibliotecas y publicaciones digitales (en castellà). Mèxic: Universitat de Mèxic, 2006, p. 130-131.