Taules alfonsines

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreTaules alfonsines
(es) Tablas alfonsíes
Tablas alfonsies.jpg
Tipus llibre
Fitxa tècnica
Llengua castellà
Publicació Espanya, 1252
Detalls de l'obra
Tema astronomia
Gènere tractat
Modifica les dades a Wikidata
Taules alfonsines

Les taules alfonsines[1][2] (que cal no confondre amb unes taules més antigues anomenades "Taules de Toledo" elaborades abans de 1069 segons Joan Vernet)[3] és un llibre medieval que conté unes taules astronòmiques realitzades per iniciativa d'Alfons X el Savi, que mostren les observacions efectuades en el firmament a Toledo des de l'1 de gener de l'any 1263 fins a 1272, i que consignen el moviment dels respectius cossos celestes sobre l'eclíptica, posicions exactes i precises.[4]

L'objectiu d'aquestes taules era proporcionar un esquema d'ús pràctic per calcular la posició del Sol, la Lluna i els planetes d'acord amb el sistema de Ptolemeu. La teoria de referència preveia moviments segons epicicles i els seus deferents, i els paràmetres per a cada cos celeste eren les dimensions relatives dels epicicles, el període de revolució sobre un epicicle, el de l'epicicle sobre el deferent i així successivament. Va ser molt útil per a la geografia, contribuint a la localització de coordenades terrestres basant-se en les coordenades celestes, i per a la navegació, ja que facilitaven l'orientació basant-se en el coneixement de les constel·lacions i situació dels astres.[5] Durant molt de temps, fins a l'arribada de les taules de Pere el Cerimoniós van ser la base de totes les efemèrides que es van publicar a Espanya.

Les observacions originals provenen de les Taules de Toledo del segle XI de l'astrònom àrab cordovès Azarquiel, i la revisió de la mateixa es va fundar en les observacions dutes a terme en Toledo pels científics jueus alfonsíes Yehudà ben Moshe i Isaac ben Sid.

La influència de les taules alfonsines va abastar tota Europa a través d'una revisió francesa de començaments del segle XIV, la utilització arribar fins i tot fins al Renaixement. De les taules alfonsines se'n han fet diverses edicions, tot i que la més apreciada és la que Paschasius Hamelius, professor del Collège de France a París, va publicar el 1545 i 1553.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Josep Chabàs; Xavier Rodríguez i Gil. L'Astronomia de Jacob ben David Bonjorn / Josep Chabàs i Bergon; amb la col·laboració d'Antoni Roca i Rosell i Xavier Rodríguez i Gil. Institut d'Estudis Catalans, 1992, p. 9–. ISBN 978-84-7283-216-9 [Consulta: 11 gener 2013]. 
  2. Juan Vernet Ginés, Ramon Parés i Farràs. La ciència en la història dels països catalans. Ed. Univ. Politéc. Valencia, 2004, p. 509–. ISBN 978-84-370-6048-4 [Consulta: 11 gener 2013]. 
  3. Vernet Ginés, Juan; Parés i Farràs, Ramon. La ciència en la història dels països catalans. Ed. Univ. Politéc. Valencia, 2004, p.278. ISBN 8437060486. 
  4. Valdeón Baruque, Julio. Alfonso X el Sabio. La forja de la España moderna (en castellà). Ediciones Planeta. Madrid, 2003, p. 172-177. ISBN 978-84-8460-994-0. 
  5. Laura Fernández Fernández, "Las tablas astronómicas de Alfonso X el Sabio. Los ejemplares del Museo Naval de Madrid"