Girolamo Cardano

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGirolamo Cardano
Girolamo Cardano.jpg
Biografia
Naixement 24 de setembre de 1501
Pavia (Ducat de Milà), avui Itàlia
Mort 21 de setembre de 1576(1576-09-21) (als 75 anys)
Roma, avui Itàlia
Religió Església Catòlica
Educació Universitat de Pàdua
Es coneix per Resolució de l'equació cúbica i de la quàrtica
Activitat
Camp de treball Matemàtiques
Ocupació Matemàtiques
Ocupador Universitat de Bolonya
Influències Tartaglia
Influències en Lodovico Ferrari
Modifica les dades a Wikidata

Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.

Biografia[modifica]

Cardano va néixer a Pavia, Itàlia, fill il·legítim d'un advocat amb talent per a les matemàtiques que fou amic de Leonardo Da Vinci. L'any 1520, va entrar a la universitat de Pavia i estudià medicina a Pàdua aconseguint excel·lents qualificacions. Finalment, va obtenir una considerable reputació com a metge a Sacco (prop de Pàdua) i els seus serveis varen ser altament valorats a les corts (va ser el metge del Papa i de l'arquebisbe escocès de Saint Andrews). Malgrat això, l'any 1539 fou acceptat pel Col·legi Mèdic de Milà, arribant al cim de la seva professió. Fou el primer a descriure la febre tifoide.

Avui és més conegut pels seus treballs d'àlgebra. L'any 1539 va publicar el seu llibre d'aritmètica "Practica arithmetica et mensurandi singulares". Va publicar les solucions a les equacions de tercer i quart grau en el seu llibre Ars magna datat el 1545. La seva solució a un cas particular d'equació cúbica x^3+ax=b (en notació moderna), li va ser comunicada per Niccolò Fontana (més conegut com a Tartaglia) al qual Cardano havia jurat no dir el secret de la resolució; malgrat això Cardano va considerar que el jurament havia espirat després d'obtenir la informació d'altres fonts per les quals es va polemitzar amb Tartaglia ulteriorment. En realitat el descobriment de la solució de les equacions cúbiques no es deu ni a Cardano ni a Tartaglia (Scipione del Ferro havia aconseguit una primera fórmula al voltant de 1515) i avui es reconeix l'honradesa de Cardano, que així ho va manifestar. L'equació de quart grau fou resolta per un alumne seu, anomenat Lodovico Ferrari. En la seva exposició, va posar de manifest el que avui es coneix com nombre complex.

El seu llibre sobre atzar, Liber de ludo aleao, escrit en la dècada del 1560 però publicat pòstumament el 1663, constitueix el primer tractat seriós de probabilitat, agafant mètodes de certa efectivitat.

Va fer contribucions a la hidrodinàmica i va mantenir que el moviment perpetu és impossible exceptuant-ne el cossos celestes. Va publicar dues enciclopèdies de ciències naturals amb una àmplia varietat d'invencions, fets i coneixements que avui consideram màgics o supersticiosos. També va introduir la graella de Cardano, una eina criptogràfica, el 1550. A més, hom li atribueix un dispositiu que permet conservar l'horitzontalitat mitjançant dos eixos que giren en angle, dispositius que actualment s'usen en milions de vehicles, coneguts com a junta o suspensió de Cardan. Suspensió emprada en brúixoles i compassos giroscòpics dels vaixells. Aquest dispositiu fou descrit per Filó de Bizanci.[1]

El gran teorema: La resolució de l'equació cúbica[modifica]

  • En la seva Ars magna (1545) publicà la resolució de l'equació de tercer grau, equació ja resolta per Tartaglia. Aquesta famosa fórmula és deguda a Dal Ferro i Tartaglia i fou divulgada per Cardano l'any 1545. Donada una equació cúbica , sempre es redueix a la forma mitjançant el canvi , on i . La solució es troba finalment reduint aquesta equació a una de quadràtica. Quan l'equació té tres solucions reals diferents, la solució de Cardano hi involucra el càlcul d'arrels cúbiques d'un nombre imaginari. François Viète va suggerir-ne una solució, en descobrir la seva relació amb el problema de la trisecció d'un angle.
  • Fórmula que permet trobar la solució de l'equació de tercer grau per a coeficients a, b, c i d reals. La substitució de la incògnita x per la incògnita auxiliar x=y-b/3a converteix l'equació en una del tipus , les arrels de la qual són obtingudes per la fórmula de Tartaglia, anomenada també fórmula de Cardano, a partir dels nous paràmetres p i q.

Publicacions[modifica]

De propria vita, 1821
  • De malo recentiorum medicorum usu libellus,Venècia, 1536 (medicina).[2]
  • Practica arithmetice et mensurandi singularis, Milà, 1539 (matemàtiques).[3]
  • De consolatione, 1544 (filosofia).[4]
  • De sapientia, Nuremberg, 1544 (filosofia).[5]
  • Artis magnae, sive de regulis algebraicis (conegut com a Ars Magna), Nuremberg, 1545 (àlgebra).[6]
  • De immortalitate animorum, Lió, 1545 (reeditat per José Manuel García Valverde, Milano: FrancoAngeli, 2006 ISBN 8846474465) (filosofia) Traducció al castellà per José Manuel García Valverde.[7]
  • Liber somniorum, Basel, 1562 (traducció castellana "El llibre dels somnis", Madrid, Asociación Española de Psiquiatria, 1999).[8]
  • Contradicentium medicorum, Venècia 1536 (medicina).[9]
  • In Cl. Ptolemaei ... Quadripartitae Constructionis libros Commentaria,Basel, 1544 (astrologia).[10]
  • De subtilitate rerum, Nuremberg, Johann Petreius, 1550 (enciclopèdia del saber).[11]
  • De libris propriis, Leiden, 1557 (autobibliografía; traducció castellana "Els meus llibres", Madrid, Akal, 2002).[12]
  • De varietate rerum, Basilea, Heinrich Petri, 1559 (enciclopèdia).[13]
  • Opus novum de proportionibus numerorum, motuum, ponderum, sonorum, aliarumque rerum mensurandarum. Item de alia regula, Basel, 1570. (matemàtiques).[15]
  • De propria vita, París, 1643 (autobiografia; traducció castellana: "La meva vida", Madrid, Alianza, 1991).[16]
  • Liber de ludo aleae (probabilitat).[17]
  • Metoposcopia, París, 1658 (fisiognòmica).[18]
  • Theosonon, 1663 (filosofia).
  • De utilitate ex adversis capienda.[19]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Girolamo Cardano Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. Paul Jordan. Seven Wonders of the Ancient World. Routledge, 1 maig 2014, p. 51–. ISBN 978-1-317-86885-9. 
  2. Geronimo Cardano. “Hieronymi Cardani medici Mediolanensis,” de malo recentiorum medicorum medendi usu libellus, centum errores illorum continens. Eiusdem libellus de simplicium medicinarum noxa. apud Hieronymum Scotum, 1545, p. 1–. 
  3. Girolamo Cardano. HIERONIMI C. CARDANI MEDICI MEDIOLANENSIS, PRACTICA ARITHmetice, & Mensurandi singularis. In qua que preter alias co[n]tinentur, versa pagina demonstrabit, 1539. 
  4. Geronimo Cardano. De Consolatione: libri tres. Scotus, 1542. 
  5. Girolamo Cardano. Hieronymi Cardani medici Mediolanensis, De sapientia libri quinque. Eiusdem De consolatione libri tres, aliàs aediti, sed nunc ab eodem authore recogniti. Eiusdem, de libris proprijs, liber unus. Omnia locupleti indice decorata. - 1544 (Excusum Norimbergae apud Iohan. Petreium). - \24!, 431, \1! p, 1544. 
  6. Geronimo Cardano. Liber unus ... Artis magnae sive de regulis algebraicis. Petreius, 1545. 
  7. Geronimo Cardano. De Immortalitate animorum, 1545. 
  8. Geronimo Cardano. Somniorum Synesiorum Omnis Generis insomnia explicantes, Libri IIII.: Qvibus Accedvnt, Eivsdem haec etiam: De libris proprijs ...Per Hieronymum Cardanvm Mediolanensem Medicum ac PhilosophumQuibus accedunt eiusdem haec etiam: De libris propriis. De curationibus & praedictionibus admirandis. Neronis encomium. Geometriae encomium. De uno. Actio in thessalicum medicum. De secretis. De gemmis & coloribus. dialogus de morte. Dialogus de humanis consliliis, tetim inscriptus. De minimis & propinquis. De summo bono. Petri, 1562, p. 215–. 
  9. Girolamo Cardano. Contradicentium medicorum libri duo. Egenolphi, 1607. 
  10. Claudius Ptolemaeus; Geronimo Cardano Hieronymi Cardani Mediolanensis Medici & Philosophi praestantissimi, in Cl. Ptolemaei Pelvsiensis IIII de Astrorum Iudicijs, aut, ... Quadripartitae Constructionis libros commentaria, ... cum expositione Hieronymi Cardani: Eiusdem Hier. Cardani Geniturarum XII, & auditu mirabilia & notatu digna & ad hanc scientiam recte exercendam observata utilia exempla .... Petri, 1554, p. 462–. 
  11. Geronimo Cardano. De Subtilitate, 1580, p. 527–. 
  12. Geronimo Cardano. Liber de libris propriis. Rovillius, 1557. 
  13. Geronimo Cardano. De rerum varietate, 1558. 
  14. Hieronymus Cardano. De rerum varietate libri XVII. Adiectus est capitum, rerum & sententiarum ... index. Henricus Petrus, 1557, p. 92–. 
  15. Geronimo Cardano. Opus novum de proportionibus numerorum, motuum, ponderum, sonorum, aliarumque rerum mensurandarum: non solum geometrico more stabilitum, sed etiam variis experimentis ... illustratum ... opus phys. & mathematicis ... utile. Praeterea artis magnae sive de regulis algebraicis liber unus ... item de Aliza regula liber. Henricpetri, 1570. 
  16. Girolamo Cardano. De propria vita liber .... Apud Joannem Ravesteinium, 1654. 
  17. Girolamo Cardano. Hieronymi Cardani Mediolanensis philosophi ac medici celeberrimi Opera omnia:: tam hactenus excusa; hîc tamen aucta & emendata; quàm nunquam aliàs visa, ac primùm ex auctoris ipsius autographis eruta:. Sumptibus Ioannis Antonij Huguetan, & Marci Antonij Rauaud., 1663, p. 270–. 
  18. Geronimo Cardano. Metoposcopia, 1658. 
  19. Geronimo Cardano. De utilitate ex adversis capienda. Balck, 1648.