Suspensió de Cardan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Il·lustració d'un joc de dos eixos.

La suspensió de Cardan, per al·lusió a l'inventor italià Girolamo Cardano (1501-1576) és un mecanisme de suspensió consistent en dos cercles concèntrics els eixos dels quals formen un angle recte, que permet mantenir l'orientació d'un eix de rotació a l'espai encara que el seu suport es mogui.

Fou descrit en detall per la primera vegada per Gerolamo Cardano, que no se n'atribuí la invenció, com que el principi ja fou descrit per Filó de Bizanci al segle iii aC.[1] Es fa servir per a muntar-hi giroscopis (masses rotatòries) per tal que puguin orientar els seus eixos de rotació en qualsevol direcció de l'espai[2] o per estabilitzar càmeres, sobretot per a la fotografia d'acció.

Animació d'un joc de tres eixos.

Referències[modifica]

  1. Puig-Pla, Carles. «Ciència i tècnica a l'antiga xina». A: Actes de la II Jornada sobre la Història de la Ciència i l'Ensenyament Antoni Quintana Marí : Barcelona, 19 de novembre de 2005. Barcelona: Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 110. ISBN 978-84-7283-918-2. 
  2. «Suspensió de Cardan». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suspensió de Cardan