Nicolas Léonard Sadi Carnot
 Retrat de 1813 amb l'uniforme de l'École Polytechnique (1813)  | |
| Nom original | (fr) Nicolas Léonard Sadi Carnot (fr) Nicolas Leonard Sadi Carnot |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r juny 1796 París |
| Mort | 24 agost 1832 (36 anys) París |
| Causa de mort | Epidèmia de còlera |
| Sepultura | Cimetière ancien d'Ivry-sur-Seine (en)  |
| Formació professional | Lycée Charlemagne |
| Formació | École Polytechnique |
| Director de tesi | Siméon Denis Poisson |
| Es coneix per | Cicle de Carnot Màquina de Carnot |
| Activitat | |
| Camp de treball | Termodinàmica |
| Ocupació | Física, Matemàtiques |
| Ocupador | Exèrcit de Terra francès |
| Professors | Siméon Denis Poisson |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Pare | Lazare Carnot |
| Germans | Lazare Hippolyte Carnot |
 | |
Nicolas Léonard Sadi Carnot (París, 1 de juny de 1796 - 24 d'agost de 1832),[1] normalment anomenat Sadi Carnot va ser un físic francès pioner en l'estudi de la termodinàmica. És reconegut avui com el fundador de la termodinàmica.
Era fill de Lazare Carnot, conegut com el Gran Carnot, i oncle de Marie François Sadi Carnot, que va arribar a ser President de la República Francesa.
Llicenciat en l'Escola Politècnica, el 1824 va publicar la seva obra mestra, Réflexions sur la puissance motrice du feu et sur les machines propres à développer cette puissance, on va exposar els dos primers principis de la termodinàmica. Aquests treballs, poc compresos per part dels seus contemporanis, van ser més tard coneguts a Alemanya per Rudolf Clausius (que va ser qui els va difondre) i per William Thomson (lord Kelvin) al Regne Unit. Com a reconeixement a les aportacions del primer, el principi de Carnot es va rebatejar com principi de Carnot-Clausius . Aquest principi permet determinar el màxim rendiment d'una màquina tèrmica en funció de les temperatures de la seva font calenta i de la seva font freda. Quan Lluís XVIII va enviar a Carnot a Anglaterra per investigar l'elevat rendiment de les seves màquines de vapor, es va adonar que la creença generalitzada d'elevar la temperatura el més possible per obtenir el vapor millorava el funcionament de les màquines. Poc després va descobrir una relació entre les temperatures del focus calent i fred i el rendiment de la màquina. Com a conclusió s'obté que cap màquina real arriba al rendiment teòric de Carnot (obtingut seguint el cicle de Carnot), que és el màxim possible per a aquest interval de temperatures. Tota màquina que segueix aquest cicle de Carnot és coneguda com a màquina de Carnot.
Sadi Carnot no va publicar res després de 1824 i és probable que ell mateix cregués haver fracassat. El seu pensament és original, únic en la història de la ciència moderna, ja que a diferència del que li passa a molts altres científics, no es suporta en res anterior i obre un ampli camp a la recerca. Aquest llibre, menyspreat fins llavors per la comunitat científica de l'època, va ser recollit per Rudolf Clausius i Lord Kelvin per a formular, d'una manera matemàtica, les bases de la termodinàmica.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicolas Léonard Sadi Carnot» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Challey, James F. «Carnot, Nicolas Léonard Sadi». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 9 juliol 2016].
Referències
[modifica]- ↑ Asimov, Isaac. «Carnot, Nicolas Léonard Sadi». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 270. ISBN 8429270043.