Història del llibre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La història del llibre és una disciplina acadèmica que estudia baix diverses perspectives d'altres disciplines el llibre.[1]

La disciplina aparegué als segles XVII i XVIII per l'activitat de bibliòfils i col·leccionistes que confeccionaven catàlegs i escrivien estudis monogràfics. La causa fou l'abundant venda de llibres al públic. Després al segle XVIII va ocórrer una etapa d'erudició, on es pretenia documentar documents d'arxiu i esbrinar la trajectòria dels tipògrafs inicials. Aquesta investigació la realitzaven sobretot els llibrers. Més tard la història del llibre se centrà en el llibre com a objecte: la fabricació, la forma material, la seua difusió i la seua conservació.[2] L'últim canvi important de perspectiva va ocórrer amb els treballs de Lucien Febvre i Henri-Jean Martin que dirigiren la disciplina com una història social, i, per tant, en una història econòmica, cultural i política. Aleshores, la història del llibre és una història d'un mitjà de difusió.[1]

Els aspectes que estudia aquesta disciplina són: la pràctica de la lectura i els seus problemes; les formes materials; i la història comparada del llibre.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Barbier, 2005, p. 13.
  2. Barbier, 2005, p. 12.
  3. Barbier, 2005, p. 13-14.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]