Bibliofília

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La rata de biblioteca, de Carl Spitzweg, 1850.

La bibliofília o bibliofilisme és l'amor pels llibres; un bibliòfil és un amant o afeccionat a les edicions originals i més correctes dels llibres.[1]

La bibliofília, en el sentit específic que avui s'atribueix a la paraula, d'amor al llibre com objecte de col·lecció, sorgeix pròpiament amb el Renaixement, en els segles XIV i XV, època que els humanistes, reis, prínceps i grans senyors es van dedicar directament o per mitjà d'agents especials, a recórrer països d'Europa a la recerca de manuscrits, cartes, autògrafs, incunables, i altres tipus de llibres rars.[1]

El bibliòfil clàssic, exemplificat per Samuel Pepys, és un individu que estima la lectura, així com l'admirar i col·leccionar llibres, que sovint crea una gran i especialitzada col·lecció. Sap, a més, distingir-les i identificar-les ja siga per la puresa del seu text, la seua tipografia, la qualitat del paper i l'enquadernació.[1] Els bibliòfils no necessàriament busquen el posseir el llibre que estimen; com a alternativa tenen l'admirar-los en antigues biblioteques. No obstant això el bibliòfil és sovint un àvid col·leccionista de llibres, algunes vegades cercant erudició acadèmica sobre la col·lecció, i altres vegades posant la forma per sobre el contingut amb una èmfasi en llibres cars, antics o rars, primeres edicions, llibres amb enquadernació inusual o especial i còpies signades.

El terme bibliòfil pot algunes vegades aplicar-se a un individu que té una predilecció obsessiva pels llibres, tal vegada arribant a un grau de bibliomania. Açò és sovint observat en acaparadors compulsius, identificables pel fet de tenir en possessió un nombre sempre incrementant-se de llibres que no han llegit en relació al nombre d'aquells que posseeixen i han llegit.

Els bibliòfils s'agrupen amb freqüència en Societats com la prestigiosa "Association Internationale de Bibliophilie", autèntica Acadèmia Internacional en la qual anualment es reuneixen els més savis investigadors i els més acabalats col·leccionistes, i altres de caràcter més local com la Societat de Bibliòfils Xilens fundada en 1945.

Per altra banda, en els nostres dies el col·leccionisme de llibres antics, com en el cas de l'art i d'altres antiguitats, és un instrument alternatiu d'inversió.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Buonocuore, Domingo. Marymar. Diccionario de Bibliotecología. 2º ed. aumentada, 1976, p. 465. ISBN.