Escriba de l'antic Egipte
Tipus d'ocupació | escriba  |
|---|
Els escribes de l'antic Egipte eren els encarregats d'inscriure, classificar, comptabilitzar i copiar, utilitzant diversos tipus d'escriptura, com la hieràtica o demòtica, que permetia escriure ràpidament, amb l'ajuda d'un càlam en papir seu Ostraca.
Els escribes pertanyien a una casta especial. A Egipte, el bon funcionament de l'Estat reposava, essencialment, en els escribes. Administradors, comptables, literats o escrivans públics, aquests mestres del càlcul i l'escriptura eren omnipresents. Treballaven en tots els departaments de l'administració, arribant fins i tot a ser escribes reials, dominant l'administració central.
En principi, els escribes eren escollits entre aquells privilegiats que havien estat formats en l'entorn de la família reial. Al final de l'Antic Imperi, el desenvolupament de l'administració comportar l'aparició d'una casta d'escribes. Els càrrecs es transmetien, generalment, de pares a fills. El cèlebre text titulat De l'ensenyament de Khety parla d'un ofici noble.
Eren molts els pares de família que consideraven que per als seus fills «no hi havia treball més bonic que el d'escriba». Educats en una Casa de la vida, que depenia d'un temple, els escribes aprenents estudiaven, dels cinc anys als disset anys, l'escriptura jeroglífica i hieràtica, gramàtica i textos clàssics, a més d'aprendre Dret, idiomes, història, geografia i comptabilitat.
Els escribes, abans de començar el seu treball, deien una pregària a Dyehuty (Thot), el seu patró.
El faraó: el primer dels escribes[modifica]
El papir més antic conegut està en blanc, i fou descobert a la tomba de Hemaka, el visir del faraó Den, de la Dinastia I, cap al 2900 aC, a la necròpoli de Saqqara. Els primers que es conserven amb text són el diari de Merer, uns documents administratius trobats a Wali al Gerf, a la riba del Mar Roig, que daten de la Dinastia IV cap al 2500 aC,[1] i coincideixen amb l'estàtua d'un escriba més antiga coneguda.[2]
En algunes representacions, el faraó o algun familiar, apareixen vestits amb el modest vestit que caracteritzava els escribes, encara que pocs faraons sabien llegir i escriure. Tocat per la divinitat, el sobirà no feia més que tractar de representar un il·lustre model: el déu Dyehuty (Thot), creador de les llengües i l'escriptura, escriba i djati (visir) dels déus, presumpte autor de llibres-especialment de màgia-, el patró dels escribes. Snefru, Tuthmosis III, Akhenaton, Horemheb o Seti, van ser alguns dels faraons que se suposa redactar els seus Ensenyaments destinades als seus successors. El gran papir Harris I s'estima que va poder ser inspirat per Ramsès III, per al seu fill Ramsès IV. En el període tardà d'Egipte, la imatge d'un babuí, l'animal que li estava consagrat, servia per a reconèixer l'escriba.
L'escriba dels arxius reials[modifica]
L'escriba Jupuiu, que va viure durant la dinastia V, va ocupar, al mateix temps, el càrrec de ministre d'afers del rei, escriba dels documents reials i director dels escribes. Durant la dinastia VI, Dyau, la tomba es va trobar en Abidos, era escriba dels rotlles divins, director dels escribes reials i sacerdot lector.
Sota l'Imperi Antic d'Egipte, l'escriba dels arxius Reials, del qual es té constància a partir del regnat de Nefererkare (dinastia V), era responsable del departament dels documents reials, anomenat també doble departament, a aquest s'unien també altres serveis d'arxius i biblioteques. Les competències de l'escriba dels arxius reials eren múltiples: cuidava, controlava i registrava totes les accions de les altres institucions. La importància del seu càrrec demostra, des d'èpoques remotes, la transcendència que l'Estat concedia a l'escriptura, que és el testimoni indispensable de tot allò que constituïa la vida d'un país, en què el govern basava el coneixement precís de persones, béns i successos quotidians.
Escribes egipcis cèlebres[modifica]
- Ptahhotep (segle XXIV aC), escriba, administrador i djati del faraó Djedkara-Isesi.
- Senedyemib Inti (segle XXIV aC), escriba, arquitecte i djati de Djedkara-Isesi.
- Senedyemib Mehi (segle XXIV aC), escriba i djati del faraó Unas.
- Antef fill d'Iku (segle XXII aC), escriba governant del nomós de Uaset Tebes.
- Neferkare Iymeru (segle XVII aC), escriba i djati de Sobekhotep IV.
- Ahmes (segle XVII aC), escriba autor de l'anomenat papir d'Ahmes.
- Amenenjat, fill d'Ipuy (segle XVII aC), autor del Papir de les mines, el mapa topogràfic més antic conegut.
- Useramon (segle xv aC), també anomenat User, va ser djati de Tuthmosis III.
- Amenhotep (segle XIV aC), escriba reial i Sacerdot d'Horus.
- Rahotep segle xiii aC), sacerdot i escriba sota Ramsès II.
- Pentaur (segle XIII aC), que va narrar la famosa Batalla de Cadeix i autor del poema del príncep Pentaur, el fill de Ramsès III.
Referències[modifica]
- ↑ «Descoberts a Egipte el port i els papirs més antics del món». Sàpiens. [Consulta: 8 maig 2021].
- ↑ Kamrin, Janice. «Papyrus in Ancient Egypt» (en anglès). The Met, Març 2015. [Consulta: 23 novembre 2021].
Vegeu també[modifica]
- Escriba
- Amanuense
- Escriptura
- Història del llibre
- Literatura de l'antic Egipte
- Llista de càrrecs funcionarials de l'Antic Egipte
Enllaços externs[modifica]
- Fitxa de l'escriba assegut. Escultura (2600 - 2350 aC). Museu del Louvre. (francès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escriba de l'antic Egipte |
