Gòtica (tipografia)
 | |
| Data de creació | segle XI  |
|---|---|
| Disseny basat en | Gothic minuscule (en)  |
La lletra gòtica, altrament coneguda com a cal·ligrafia gòtica, és un tipus de lletra que va ser usada a l'Europa Occidental aproximadament des de 1150 i el 1500. Va ser utilitzada en l'escriptura de l'alemany fins al segle xx. Existeixen quatre tipus de tipografia gòtica que són el Fraktur, el Schwabacher, el Rotunda i el Textualis.[1]
Antecendents[modifica]
La cal·ligrafia gòtica prové de l'escriptura carolíngia, o també coneguda com a minúscula carolina, però evoluciona cap a un manierisme amb exageracions en el traçat. S'utilitzà entre els segles XIII i XV.
No s'ha de confondre aquesta escriptura amb l'alfabet gòtic.
Característiques i tipologies[modifica]
El traçat de l'escriptura carolina més arrodonit, en la cal·ligrafia gòtica es transforma el traçat més angulós. Depenent de raons històriques, els països en què s'utilitza i a quins segles, tenim la següent classificació:
- Textura, és l'escriptura per excel·lència de l'edat mitjana.
- Rotunda, comparada amb la textura té les formes més arrodonides.
- Bastarda, menys austera i angulosa que la textura.
- Schwabacher, variant de la bastarda.
- Fraktur, variant de Schwabacher. Aquests caràcters s'empraran en impremta en els països de parla germànica molt de temps.
Aportacions a l'alfabet actual[modifica]
L'escriptura gòtica aporta el punt sobre la i, que en l'escriptura carolina no s'utilitzava i també inclou, dins el seu alfabet la lletra w.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gòtica |
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.263. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].