Gneu Juli Agrícola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaGneu Juli Agrícola
Statue of Agricola at Bath.jpg
 Governador romà Britània

78 dC - 85 dC
Sext Juli Frontí - Sal·lusti Lucul·le
 Cònsol de l'Imperi romà 

77 dC - 77 dC
 Pretor 


 Senador romà 


 Tribú de la plebs 


 Qüestor 

Dades biogràfiques
Naixement 13 de juny de 40 dC
Frejús
Mort 23 d'agost de 93 dC (53 anys)
Roma
Activitat professional
Ocupació polític i militar
Època Imperi Romà
Batalles/guerres Batalla de Watling Street i Batalla del mont Graupius
Dades familiars
Dinastia Gens Júlia
Cònjuge Domitia Decidiana
Fills Julia Agricola
Modifica dades a Wikidata

Gneu Juli Agrícola fou un general romà i governador de Britània nascut a Fòrum Julii (Frejús) el 13 de juny del 37. Era fill de Julius Graecinus, un romà de rang senatorial, i de Júlia Procil·la.

Primeres magistratures amb Neró[modifica | modifica el codi]

De jove va estudiar filosofia a Marsella i va començar la carrera militar al costat de Gai Suetoni Paulí a Britània l'any 60 durant la Revolta de Budicca. Va tornar a Roma i es va casar amb Domítia Decidiana i va començar a ascendir a les magistratures: fou qüestor a Àsia amb el procònsol Salvius Titianus, al que no va voler secundar en l'extorsió a la província; després fou tribú, i després pretor, que eren oficis que en temps de Neró eren nominals i a més perillosos i calia inactivitat per no provocar l'emperador.

A Britània sota Vespasià[modifica | modifica el codi]

Amb Galba, l'any 69 se li va encarregar d'evitar la continuació del robatori de les propietats dels temples iniciat per Neró. Al mateix any va morir la seva mare i a la tornada del funeral (a Ligúria) es va assabentar de la proclamació de Vespasià, a favor del que es va declarar. Se li va encarregar (any 70) el comandament de la Legió XX Valèria Victrix de Britània on va estar del 70 al 73, i quan va tornar de l'illa l'emperador li va concedir el rang de patrici i el govern de la província d'Aquitània que va mantenir del 74 al 76. Fou cridat a Roma on el 77 fou elegit cònsol i li fou reconegut el govern de la província de Britània (el govern d'una província es donava als consols després d'acabar el mandat). El 78 va donar a la seva filla en matrimoni a Tàcit i fou fet governador de Britània i col·lega dels pontífexs.

A Britània va aconseguir dominar completament la província amb una política de conciliació amb els britons, i amb la visió de les arts i els luxes dels civilitzats, que els va convèncer d'establir-se a ciutats i construir cases i temples; els fills dels caps britons foren educats sota el sistema romà i la toga romana fou la seva vestimenta des de llavors. Va passar set anys a Britània, del 78 al 84. El seu predecessor Julius Frontinus havia arribat fins al país dels silurs (a Gal·les del sud); Agrícola va continuar la seva obra. El 78 va ocupar l'illa de Mona (Anglesey) i el país dels ordòvics (Gal·les del Nord), places fortes dels druides; l'any següent va consolidar la zona de domini mitjançant acords (79); l'any 80 va avançar al nord cap al Solway; l'any 81 va arribar a Clyde i Forth; el 82 va sotmetre als britons de la regió enfront d'Irlanda; el 83 va explorar amb la flota les costes de Fife i Forfar i va entrar en contacte amb els caledonis que el van atacar de nit al seu camp establert probablement a Loch Ore aniquilant la Legió IX Hispana, però als que va derrotar en la batalla subsegüent; la darrera campanya (84) fou als Grampians, establint el domini roma al nord a la zona de Perth i Argyle després d'una victòria sobre els caledònis dirigits per Galgacus al mur de Murdoch, al peu dels turons; en aquesta campanya la flota romana va anar al nord dels Fife i va rodejar l'illa descobrint que es tractava d'una illa; l'hivern del 84 fou cridat per Domicià i destituït del govern.

Caiguda i mort sota Domicià[modifica | modifica el codi]

Gneu Juli Agrícola va ser cridat a Roma per l'emperador Domicià, aparentment preocupat per les despeses econòmiques de les successives campanyes, però en realitat molest i gelós per la popularitat d'Agrícola, a qui l'opinió pública veia com l'únic militar capaç de redreçar la delicada situació en Germània,[1] va viure en una situació de retir a la vida privada, en una espècie d'exili interior. Se li va oferir el govern d'Àsia o el d'Àfrica però va declinar l'honor. Va ser assassinat per Domicià l'any 93[2] quan tenia 55 anys, el 23 d'agost del 93

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (llatí) Tàcit, De vita et moribus Iulii Agricolae
  2. Dió Cassi, Historia romana 66.20



Precedit per:
Sext Juli Frontí
Governadors romans de Britània
78 - 84
Succeït per:
Sal·lusti Lucul·le