Frejús
|
|||||
| Localització | |||||
 Frejús
Localització de Frejús a la República Francesa
Localització regional
Frejús
Localització de Frejús a Provença – Alps – Costa Blava
|
|||||
 |
|||||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Provença – Alps – Costa Blava Var Draguinhan Cantó de Frejús |
||||
| Superfície | 102,27 km² | ||||
| Altitud | 8 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
52.344 hab. 511,82 hab/km² |
||||
| Coordenades | 43° 26′ 00″ N, 6° 44′ 00″ E / 43.4333°N,06.7333°ECoord.: 43° 26′ 00″ N, 6° 44′ 00″ E / 43.4333°N,06.7333°E | ||||
| Codi postal | 83600 |
||||
| Codi INSEE | 83061 |
||||
| Web | |||||
Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença. Administrativament és una comuna del departament del Var, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. L'any 2004 tenia 50.536 habitants.
Demografia[modifica | modifica el codi]
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Història[modifica | modifica el codi]
El seu nom antic fou Forum Julii. Sota aquest nom apareix una ciutat de la Gàl·lia Narbonense, a la costa entre Telo Martius (Toló) i el riu Var (Varus) a la vora de la via Aurèlia, que ja existia el 43 aC quant és esmentada en una carta que Plancus va dirigir a Ciceró i probablement devia el seu nom a Juli Cèsar. Plini el Vell l'esmenta com Forum Julii Octavanorum Colonia quae Pacensis appellatur et Classica; Ptolemeu diu que el riu Argenteus era al seu terme. Pomponi Mela també l'esmenta com Octavanorum, i se suposa a causa del fet que un destacament de la VIII legio va tenir allí els seus quarters. També s'esmenta com Oppidum Forojuliense (Tàcit), Forum Julium Narbonensis Galliae Colonia (Annales); i Colonia Forojuliensis (Tacit).
Fou una estació naval en temps de Tiberi i vaixells de guerra ancoraven allí. Encara era una estació naval important en temps de Vitel·li. Hi va néixer Gneu Agrícola el conqueridor de Britània. El port era bastant gran, però avui dia ha quedar reduït a una llacuna. La muralla de la ciutat mostra que fou una ciutat important. Es conserva un arc triomfal i restes de l'amfiteatre, prop del qual descansa una de les antigues portes; també es conserva un aqüeducte.
Des del segle IV (374) fou seu d'un bisbe que després fou feudatari del comte de Provença. Al segle X fou objecte dels saquejos i destruccions dels sarraïns que van establir un veritable estat sarraí a la rodalia.
El fet més dramàtic de la ciutat fou el trencament el 1959 de la resclosa de Malpasset que va inundar la ciutat amb destrucció dels barris baixos, i va provocar dotzenes de morts.
S'hi conrea la canya per la producció de llengüetes per a instruments musicals.
Administració[modifica | modifica el codi]
| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1945-1959 | Henri Giraud | |
| 1959-1971 | André Léotard | |
| 1971-1977 | Léonce Héritier | |
| 1977-1998 | François Léotard | UDF |
| 1998-2014 | Élie Brun | UMP |
| 2014- | David Rachline | FN |
Agermanaments[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 31-12-2013. [Consulta: 3 gener 2014]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
.svg){kind=small}
|
