La Gàrdia de Grimaud

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaLa Gàrdia Frainet
La Garde-Freinet (fr)
Escut de la Gàrdia Frainet
La Garde-Freinet (vue depuis le fort).jpg

Localització
Map commune FR insee code 83063.png
 43° 19′ 01″ N, 6° 28′ 09″ E / 43.316944444444°N,6.4691666666667°E / 43.316944444444; 6.4691666666667
EstatFrança
RegióProvença – Alps – Costa Blava
DepartamentVar
DistricteDistricte de Draguinhan
CantóCantó de Grimaud
Població
Total 1.878 (2015)
• Densitat 24,5 hab/km²
Geografia
Superfície 76,64 km²
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 83680
Fus horari
Altres

Lloc web http://www.lagardefreinet.fr/
Modifica les dades a Wikidata

La Gàrdia Frainet[1] (en francès La Garde-Freinet) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Fraxinetum[modifica]

Article principal: Fraxinet

Vers 889 un vaixells amb 20 aventurers andalusins, probablement procedents de Bajjana[2] va ancorar a l'actual La Gàrdia Frainet i s'hi van establir i van demanar reforços a l'Àndalus. Inicialment un simple establiment pirata per saquejar la regió, es va desenvolupar per l'arribada de més musulmans i va esdevenir un veritable centre comercial i militar, associat a les Balears,[2] que va arribar a dominar uns 60 km, cobrint tot el modern Massís dels Maures i la Camarga. El seu cap fou reconegut com a emir dependent de l'emir (després califa) de l'Àndalus. Des de Fraxinetum els sarraïns feien incursions cap a altres llocs arribant fins al Piemont a Itàlia i controlaven els passos i colls dels Alps. Una posició avançada es va establir al pas de Sant Bernat prop de l'actual Saint-Maurice (al Valais) a Suïssa. La primera contraofensiva cristiana es va organitzar el 942 per part d'Hug d'Arle,[3] però no es va portar a terme pel temor de la invasió de França pel rei d'Itàlia Berenguer i va signar un acord amb els musulmans que van rebre l'encàrrec de defensar els passos dels Alps per compte de França.[4] Segurament fou llavors quan grups musulmans es van establir a la vall de l'Arc a la Mauriena, i a Faucigny i Tarentàsia.[5] Vers el 944 l'emir de Fraxinetum, Kalra, fou rebut pel seu superior d'al-Àndalus, el califa Abd al-Rahman III.[6]

El 956, l'emperador Otó I va enviar a Jean de Gorze com ambaixador durant dos anys a la cort del califa de Còrdova, per demanar l'aturada de les incursions dels musulmans des de Fraxinetum.[7] El 972 els musulmans van fer una famosa incursió en què van segrestar a l'abat Maiol de Cluny, llegat del Papa i amic proper de l'emperadriu Adelaida; es va pagar el rescat, però es va organitzar tot seguit una expedició de càstig i el 973 foren derrotats per Guillem I de Provença i diversos senyors locals a la batalla de Tourtour en 973[8] i en els següents mesos foren aniquilats. Molts sarraïns van morir però alguns encara van restar a la regió fins que al cap d'uns segles van quedar absorbits per la població provençal.

Demografia[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1505 1841 1797 1969 2112 2348 2386 2433 2573
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2589 2595 2649 2687 2651 2515 2331 2092 1872
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1569 1781 1770 1435 1190 1204 1132 1015 1028
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2014
1134 1332 1241 1402 1465 1619 - - -


Administració[modifica]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2001-2008 André Werpin
2008-2009 Jean-Claude Deletang
2009- Jean-Jacques Courchet

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Gàrdia de Grimaud Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Forma adoptada per la viquipèdia occitana
  2. 2,0 2,1 Delpont, Éric. Las Andalucías de Damasco a Córdoba (en castellà). Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, 2000, p.180. 
  3. Romero Bartolomé, Raúl. Hasday, el hagib del Califa (en castellà). Editorial Visión Libros, 2007, p. 217. ISBN 8499832911. 
  4. Février, Paul-Albert. La Provence des origines à l'an mil (en francès). Ouest-France, 1989, p. 491. ISBN 2737304563. 
  5. Sédillot, Louis-Amélie. Histoire des Arabes (en francès). L. Hachette et Cie, 1852, p.267. 
  6. Romey, Charles. Histoire d'Espagne depuis le premiers temps jusqu'à nos jours (en francès). Books on Demand, 1839. ISBN 8776916782. 
  7. Ullidtz, Per. Dronning Edels Familie (en noruec). Books on Demand, 2010, p.161. ISBN 8776916782. 
  8. Ḍaḥḥāk, Idrīs. Les états arabes et le droit de la mer: Pluralité tempérée des positions des états arabes relatives au statut juridique des espaces maritimes. Editions maghrébines, 1986, p.973.