Marc Estaci Prisc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMarc Estaci Prisc
 Senador romà 


 Cònsol de l'Imperi romà 


 Governador romà 


 Tribú de la plebs 


 Cònsol romà 


 Qüestor 

Dades biogràfiques
Floruit segle II
Activitat professional
Ocupació Polític, oficial i militar
Època Imperi Romà
Dades familiars
Dinastia Gens Licínia
Modifica dades a Wikidata

Marc Estaci Prisc (llatí: Marcus Statius Priscus Licinius Italicus) fou un magistrat romà del segle II. Probablement era originari de la província romana de Dalmàcia, on els cognoms Statius i Priscus eres bastant comuns i pertanyia a la classe social dels cavallers.

Va començar la seva carrera política com Prefecte de la Cohors IIII Lingonum equitata, estacionada a Britània. Més tard fou nomenat Tribú militar de la Legió III Gallica, destinada a Judea per reprimir la Revolta de Bar Kokhebà entre el 132 i el 135. Per la seva valerosa actuació, l'emperador Adrià el va condecorar amb un vexillum o estendard de cavalleria.

Esclafada la revolta a Judea, fou tribú de la Legió X Gèmina i la Legió I Adiutrix, estacionades respectivament a la província de Pannònia i Aquinqum. Finalment, va culminar la seva carrera militar com Praefectus de l'Ala Praetori.

El seu primer càrrec polític fou com procurador a la Gàl·lia Narbonesa i, gràcies al favor imperial, fou ascendit successivament a qüestor, tribú de la plebs i pretor, ingressant finalment al Senat romà.

Com Pretor, va comandar la Legió XIV Gèmina en la província de Pannònia i la Legió XIII Gèmina a la Dàcia. Entre el 157 i el 158 fou el governador d'aquesta darrera província.

Fou cònsol el 159 junt amb Plauci Quintil, dos anys abans de morir l’emperador Antoní Pius.

Entre el 160 i el 161 fou el governador de Mèsia i a la mort d'Antoní, fou enviat a Britània, reemplaçant a Longinus. No hi ha gaires detalls del seu mandat a Britània, si bé sembla que fou proclamat emperador per les seves tropes davant les dificultats que assolaven a Marc Aureli, però ell s'hi va negar categòricament.

Fou un dels generals que el següent emperador Marc Aureli va enviar per dirigir la guerra contra els parts (162 a 165). Va reemplaçar a Sedaci Marc Severià, qui havia estat derrotat per Vologès IV de Pàrtia i va participar en la guerra com assessor del coemperador Luci Aureli Ver. Va conquerir Artaxata, la capital d’Armènia, regne que va recuperar per a la influència romana.


Precedit per:
Longinus
Governadors romans de Britània
161-162
Succeït per:
Desconegut, després Sextus Calpurnius Agricola
Càrrecs públics
Precedit per:
Quint Tineu Sacerdot i Sext Sulpici Tertul


cònsol
159

amb Plauci Quintil I


Succeït per:
Appi Anni Atili Bradua i Tit Clodi Vibi Var