Vés al contingut

Luci Catili Sever

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuci Catili Sever
Biografia
Naixementsegle I dC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort140 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Governador romà
Prefecte de la ciutat
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarlegat Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDasumia Polla Modifica el valor a Wikidata
FillsCatilia Severa Modifica el valor a Wikidata
Parevalor desconegut
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Luci Catili Sever (nom complet: Luci Catili Sever Julià Claudi Regí; en llatí: Lucius Catilius Severus Iulianus Claudius Reginus) [1] va ser un senador romà del començament del segle ii, cònsol sufecte el 110 i epònim el 120 sota els regnes de Trajà i Hadrià. Fou prefecte de Roma al final del regnat d'aquest darrer i per un temps esperava succeir a Hadrià

Biografia

[modifica]
L'emperador Trajà (98 a 117).

Era potser procedent d'Apamea, a Síria[2] o més probablement de Bitínia.[3][4] El seu començament de carrera sembla mostrar que és un homo novus.[5]

Comença la seva carrera senatorial en tant que qüestor a Àsia; a continuació fou probablement tribú de la plebs abans d'esdevenir pretor urbà, probablement el 99 o 100.[6][7]

Fou a continuació, en un ordre o en un altre, praefectura frumenti danai,[6] és a dir encarregat de distribucions de blat, i llegat del proconsul d'Àsia, cap al 101/103.[6][8][2][6] Va continuar amb una curatela de les vies i a continuació esdevingué llegat de la legio XXII Primigenia,[7] cap al 104.[7][6] Ocupa a continuació dues prefectures financeres, a l'ærarium militare durant tres anys, probablement entre 105 i 107,[6] a continuació la de Saturn, cap a 108 a 110.[6][7]

Esdevingué cònsol sufecte l'any 110.[2] Fou membre del col·legi dels Septemviri epulonum[9] i fou sodales Augustales sota Trajà i a continuació sota Hadrià.[10]

Després de les conquestes de Trajà i de l'annexió del regne d'Armènia a la província de Capadòcia el 114, fou nomenat procurador encarregat de l'administració fiscal del nou districte.[11][12] Armènia fou a continuació erigida en província l'any 114/115 i n'esdevingué el primer i únic governador, que va governar en comú amb la província de Capadòcia.[11][5] Rebé condecoracions militars de l'emperador.[5] Fou governador de les dues províncies fins que la situació esdevingué incontrolable l'any 116/117.[13][8][14]

L'emperador Hadrià (117 a 138)

El 117, Hadrià va succeir a Trajà, quan el nou emperador era governador de Síria i cap de l'exèrcit d'Orient. Hadrià va abandonar Antioquia cap a Roma i va confiar el govern de Síria a Catili Sever.[15] Fou probablement un dels que va aprovar la nova política pacifista d'Hadrià i un dels més pròxims a l'emperador.[16] Fou encarregat de reorganitzar la província com a resultat de l'abandó de les conquestes orientals de Trajà.[5] Tracta amb Vologés I d'Armènia i el confirma sobre el restaurat tron d' Armènia.[17] Va restar llegat d'August propretor de la província fins al 119.[13][5]

Fou a continuació cònsol epònim l'any 120, al costat de Titus Aurelius Fulvus Antoninus, el futur emperador Antoní Pius.[18][19] Fou procònsol d'Àfrica cap a 125,.[20][19]

Al final del regnat d'Hadrià, el 137/138,[2] era prefecte de Roma,. Al morir l'hereu Luci Aureli Ver Cèsar (Lucius Aelius Caesar) l'1 de gener del 138, Catili Sever esperava ser adoptat per Hadrià i succeir-lo, però l'emperador va escollir el futur Antoní Pius.[21][22][23][22] Catili Sever va desaprovar llavors públicament aquesta tria i va caure en desgràcia; Hadrià li va retirar la seva prefectura.[22][24][22] Catili Sever esperava esdevenir l'hereu d'Hadrià per preparar el terreny al jove Marc Aureli, el seu protegit, llavors de 16 anys.[25][19] El mateix tenia probablement prop de 70 anys.[19]

Família i relacions

[modifica]

Fou un amic i corresponent de Plini el Jove,[26] que el va convidar a un sopar cap a 100/103.[27][28][29]

Marc Aureli adolescent.

Va participar en l'educació del futur Marc Aureli, al costat de Marcus Annius Verus, triple consular, avi patern i a continuació pare adoptiu de Marc Aureli. Sever fou llavors descrit com el « besavi matern », és doncs probablement el sogre de Domitia Lucilla Maior,[30] filla natural de Cnaeus Domitius Curvius Lucanus i adoptiva del seu germà Tullus. Al seu naixement, Marc Aureli porta el nom de Marcus Annius Catilius Severus, heretat del seu « besavi maternal », nom que va modificar en el moment de la seva primera adopció.[21][21]

Així, Catili Sever s'hauria casat amb Curtilia Mancia, la vídua de Lucanus mort en els anys 90, la qual era d'una família senatorial italiana, i filla del consular Titus Curtilius Mancia, sufecte el 55,.[31][32]

En els seus Pensaments per mi mateix, Marc Aureli agraeix a Catili Sever per no haver-li fet freqüentar les escoles públiques i d'haver pogut aprofitar així les lliçons d'excel·lents mestres privats,.[33][34]

Notes i referències

[modifica]
  1. Alguna vegada apareix com a Luci Catilí Sever (Lucius Catilinus Severus), però en aquest cas mancaria el nom de la gens.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Annette Flobert, Lettres de Pline, Flammarion, 2002, p. 466.
  3. Françoise Des Boscs-Plateaux, Un parti hispanique à Rome ?, Casa de Velazquez, 2006, p. 241.
  4. Christophe Badel, Dialogues d'histoire ancienne, 2004, La spécialisation régionale des gouverneurs romains : le cas de l'Orient au Haut-Empire (27 av.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Mireille Corbier, L'aerarium saturni et l'aerarium militare, Administration et prosopographie sénatoriale, Rome, École Française de Rome, 1974, p. 150.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Mireille Corbier, L'aerarium saturni et l'aerarium militare, Administration et prosopographie sénatoriale, Rome, École Française de Rome, 1974, p. 149.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Mireille Corbier, L'aerarium saturni et l'aerarium militare, Administration et prosopographie sénatoriale, Rome, École Française de Rome, 1974, p. 148.
  8. 8,0 8,1 Christophe Badel, Dialogues d'histoire ancienne, 2004, La spécialisation régionale des gouverneurs romains : le cas de l'Orient au Haut-Empire (27 av.
  9. CIL X, 8291.
  10. Hans-Georg Pflaum, Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1967, Les prêtres du culte impérial sous le règne d'Antonin le Pieux, p. 201.
  11. 11,0 11,1 Maurice Sartre, Le Haut-Empire romain, les provinces de Méditerranée orientale d'Auguste aux Sévères, Seuil, 1997, p. 39.
  12. John Drinkwater et Timothy Venning, Chronology of the Roman Empire, Londres, Continuum International Publishing Group, 2011, p. 511.
  13. 13,0 13,1 Hans-Georg Pflaum, Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1967, Les prêtres du culte impérial sous le règne d'Antonin le Pieux, p. 205.
  14. Michel Amandry, Revue numismatique, 1991, Kraay-Mørkholm Essays.
  15. Histoire Auguste, Vie d'Hadrien, 5.
  16. Mireille Corbier, L'aerarium saturni et l'aerarium militare, Administration et prosopographie sénatoriale, Rome, École Française de Rome, 1974, p. 152.
  17. Albino Garzetti, From Tiberius to the Antonines, Methuen & Co, 1974., p. 370.
  18. Histoire Auguste, Vie d'Antonin le Pieux, 2.
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 Mireille Corbier, L'aerarium saturni et l'aerarium militare, Administration et prosopographie sénatoriale, Rome, École Française de Rome, 1974, p. 151.
  20. Hans-Georg Pflaum, Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1967, Les prêtres du culte impérial sous le règne d'Antonin le Pieux, p. 204.
  21. 21,0 21,1 21,2 Histoire Auguste, Vie de Marc-Aurèle, 1.
  22. 22,0 22,1 22,2 22,3 Histoire Auguste, Vie d'Hadrien, 22.
  23. Françoise Des Boscs-Plateaux, Un parti hispanique à Rome ?, Casa de Velazquez, 2006, p. 310.
  24. Histoire Auguste, Vie d'Hadrien, 14.
  25. Hans-Georg Pflaum, Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1967, Les prêtres du culte impérial sous le règne d'Antonin le Pieux, p. 206.
  26. Annette Flobert, Lettres de Pline, Flammarion, 2002, p. 62-63, « Lettre I, 22 - À Catilius Severus ».
  27. Pline le Jeune, Lettres, I, 22.
  28. Pline le Jeune, Lettres, III, 12.
  29. Annette Flobert, Lettres de Pline, Flammarion, 2002, p. 131-132, « Lettre III, 12 - À Catilius Severus ».
  30. Anthony R. Birley, Marcus Aurelius: A Biography, New York, Routledge, 1966, revue en 1987, p. 33.
  31. Françoise Des Boscs-Plateaux, Un parti hispanique à Rome ?, Madrid, Casa de Velazquez, 2006, p. 153-154.
  32. Jo-Ann Shelton, The Women of Pliny's Letters, Routledge, 2012, p. 288-292, « Domitia Lucilla ».
  33. Frank McLynn, Marcus Aurelius: Warrior, Philosopher, Emperor, Londres, Bodley Head, 2009, p. 20.
  34. Marc Aurèle, Pensées pour moi-même, livre I, 4.

Bibliografia

[modifica]
  • PIR ² C 558 / PIR¹ C 453
  • CIL X, 8291 (Antium); ILAfr, 43 (El-Jem); TAM, II, 668 (Cadyanda)
  • Mireille Corbier, L'aerarium saturni et l'aerarium militare, Administration et prosopographie sénatoriale, Rome, École Française de Rome, 1974, lire en ligne[Enllaç no actiu], p. 144-152.
  • Marc-Aurèle, Pensées pour moi-même, éd. Flammarion, coll. GF, 1984, traduit et préfacé par Mario Meunier (ISBN 2-08-070016-2).