Luci Aureli Ver Cèsar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Denari de Luci Aureli Ver Cèsar.

Luci Ceioni Còmmode (Lucius Ceionius Commodus) conegut com a Luci Aureli Ver (Lucius Aurelius Verus) fou un cèsar romà. Fou adoptat per Adrià i llavors va rebre el nom de Luci Eli Ver Cèsar (vers 135 o 136). Fou cònsol de Roma el 136 encara amb el nom de Luci Ceioni Còmmode, i altre cop el 137 amb el nom de Luci Eli Cèsar fet que indicaria que l'adopció es va completar el 136. Després fou governador de Pannònia, però va morir sobtadament l'1 de gener del 138, uns mesos abans que el seu pare adoptiu. Fou pare de l'emperador Còmmode.

Origen i influències de parentiu[modifica | modifica el codi]

Procedia d'una família de rang consular. El seu pare era Lucius Ceionius Commodus, cònsol del 106 sota l'emperador Trajà,[1] i el seu avi havia estat cònsol sufecte sota l'emperador Domicià.[2]

Sa mare es deia Plàutia i havia estat la primera esposa de Ceionius Commodus, però després s'havia casat amb Gai Avidi Nigrí un general que fou escollit cònsol sufecte l'any 110, amic de Trajà i condemnat a mort pel senat per una suposada conspiració a començaments de l'imperi d'Adrià el 118. Després Plàutia podria haver-se tornat a casar amb Luci Tuti Cerealis.[3] D'aquest darrer matrimoni potser va tenir com a cunyat a Marcus Vettulenus Civica Barbarus, qui seria el cònsol epònim del 157.[3][4]

Personalitat[modifica | modifica el codi]

La major part del que se sap sobre ell procedeix de la Història Augusta, un llibre de biografies de cèsars escrita al segle VI. Les primeres biografies de la col·lecció es consideren bastant fiables, i aquesta és la segona d'aquest treball.

Luci Eli era de salut fràgil i conegut per portar una vida frívola.[5] Les seves lectures preferides eren els poemes eròtics d'Ovidi i un llibre d'Apici. Va inventar un plat sumptuós que va anomenar tetrafarmacum, elaborat amb faisà, pits de truja, paó i crosta de pernil de porc.[6]

Vida política[modifica | modifica el codi]

Va ser primer pretor i després governador (legatus Augusti propraetore) d'una de les províncies de Pannònia.[7] Va ser cònsol epònim una primera vegada el 136. Després va ser adoptat per l'emperador Adrià i va rebre la potestat tribunícia malgrat la seva manca d'experiència, la seva salut feble i el seu caràcter mediocre.[5] Fou dues vegades epònim l'any següent, aquesta vegada amb el nom d'adopció Lucius Aelius Caesar.

Va morir l'1 de gener del 138, sis mesos abans que Adrià, per tant no va arribar a ser emperador. La seva urna funerària està dins el mausoleu d'Adrià.

Matrimoni i descendència[modifica | modifica el codi]

Es va casar amb una dona anomenada Avidia, filla de Gai Avidi Nigrí, que també era mitja germana pel matrimoni de la seva mare. Van tenir quatre fills:

  • Caius Avidius Ceionius Commodus
  • Ceionia Fabia
  • Ceionia Plautia
  • Lucius Verus, nascut el 15 de desembre del 1303, va ser coemperador del 161 al 169 (conegut pel sobrenom Còmmode), amb Marc Aureli, havent estat adoptat per Antoní Pius.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fasti Ostienses, CIL XIV, 244
  2. Prosopographia Imperii Romani:C 502
  3. 3,0 3,1 Pierre Charneux, Bulletin de correspondance hellénique, 1957, «M. Vettulenus Civica Barbarus», p. 125-131
  4. John D. Grainger, Roman Succession Crisis of AD 96-99 and the Reign of Nerva, ed.Routledge, 2003, p. 76
  5. 5,0 5,1 5,2 Paul Petit, Histoire générale de l'Empire romain, volum 1 - Le Haut-Empire, Seuil, 1974, p. 171-172.
  6. Història Augusta, Aelius Verus, 5
  7. Història Augusta, Aelius Verus, 3