Legió XIII Gèmina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula unitat militarLegió XIII Gèmina
Roman Empire 125.png
Tipus Legió romana
Data de lleva 57 aC
Fundador Juli Cèsar
Dissolució Segle V
País antiga Roma
Arma Infanteria i suport de cavalleria
Unitats subordinades Aurelius Rufinus Tradueix i C. Cassio C. f. Volt[inia] Tradueix
Mida Divers amb el temps, aprox. 3.500 homes
Comandants
Comandant Juli Cèsar
Marc Salvi Otó
Marc Antoni Prim
Guerres i batalles
Guerra de les Gàl·lies
* Batalla del Sabis
* Setge de Gergòvia
* Batalla d'Alèsia
Segona guerra civil romana
* Batalla de Dyrrhachium
* Batalla de Farsàlia
* Batalla de Thapsus
* Batalla de Munda
Quarta guerra civil romana
* Batalla d'Àccium
Any dels quatre emperadors
* Primera batalla de Bedriacum
* Segona batalla de Bedriacum
guerres dàcies
Cultura militar
Divisa Lleó
Modifica dades a Wikidata

La Legió tertia decima Gemina (legió tretzena bessona) fou una de les legions romanes històricament més notables, sent una de les unitats clau per Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies i la Segona guerra civil romana, sent amb ella amb la va creuar el Rubicó el 10 de gener del 49 aC. La legió sembla haver sobreviscut fins al segle V, i el seu símbol era el lleó.

Final de la República[modifica]

La Legió XIII Gemina fou aixecada per Juli Cèsar en el 57 aC abans de marxar contra els belgues. Durant la Guerra de les Gàl·lies, del 58 aC al 51 aC, la Legió XIII va estar present en la Batalla del Sabis, sense entrar en combat[1] i anys més tard en el Setge de Gergòvia, i encara que no esmenta específicament en les fonts, és raonable suposar que la Legió XIII també va estar present per la Batalla d'Alèsia.

Després del final de la guerra de les Gàl·lies, el Senat romà va negar a Cèsar el seu segon consolat, el va ordenar renunciar a les seves ordres, i li va exigir de tornar a Roma per fer front al processament. Obligat a triar entre el final de la seva carrera política o la guerra civil, Cèsar va portar Legió XIII a través del riu Rubicó i a Itàlia. La legió es va mantenir fidel a Cèsar durant la Segona guerra civil romana entre Cèsar i la facció conservadora dels optimates del Senat amb les legions comandades per Gneu Pompeu Magne. Legió XIII va estar activa durant tota la guerra, participant en la batalla de Dyrrhachium i la batalla de Farsàlia. Després de la decisiva de Pompeu a Farsàlia, la legió havia de ser dissolta i els legionaris jubilats amb concessions de terres, però la legió fou de nou cridada per la batalla de Thapsus i batalla de Munda. Després de Munda, Cèsar, va dissoldre la legió, va retirar als seus veterans, i els va donar terres a Itàlia.

Imperi romà[modifica]

August va refer la legió el 41 aC per fer front a la revolta de Sext Pompeu Pius a Sicília, rebent el sobrenom de bessona, comú a les legions constituïdes a partir de parts d'altres, després d'haver estat reforçada amb legionaris veterans d'altres legions després de la batalla d'Àccium a la Quarta guerra civil romana.[2] i la va enviar a la província romana d'Il·líria, a l'Adriàtic. El 16 aC, la legió va ser traslladada a la Pannònia, on es va respondre a les revoltes locals.

Després del desastre de la Batalla del bosc de Teutoburg l'any 9, la legió va ser enviat com a reforços a Vindelicorum Augusta, i després a Vindonissa, Rètia, per prevenir nous atacs de les tribus germàniques. L'emperador Claudi va enviar de tornada a Pannònia al 45.

Durant l'any dels quatre emperadors va donar suport a Marc Salvi Otó primer i després a Vespasià contra Vitel·li a la batalla de Bedriacum. Amb Trajà la Legió va participar en les dues guerres dàcies (101-102 i 105-106), i va ser traslladada per Trajà el 106 a la recent conquerida província de Dàcia.

Vexillationes (destacaments) de la legió van lluitar amb l'emperador Gal·liè al nord d'Itàlia. L'emperador va emetre antoninianus per celebrar la legió mostrant el seu lleó.[3] Un altre Vexillatio era present en l'exèrcit de l'emperador Marc Piavvoni Victorí de l'Imperi Gal, qui va emetre una moneda d'or celebrant la legió i el seu emblema.[4] L'any 271, la legió va ser traslladada quan es va evacuar la província de Dàcia, i reestacionada a la Dàcia Aureliana.

Al segle V, segons la Notitia Dignitatum, una tertiadecima Legió Gemina era a Babilònia d'Egipte, una fortalesa estratègica en el Nil, a la frontera tradicional entre el Baix Egipte i l'Orient a Egipte, sota el comandament dels Comes limitis aegypti.[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Legió XIII Gèmina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Dennis, Peter. Julius Caesar: The background, strategies, tactics and battlefield experiences of the greatest commanders of history. Osprey Publishing, 2010, p.18. ISBN 1846039282. 
  2. (anglès) E.B. Birley, A Note on the Title 'Gemina' . Journal of Roman Studies (18): p. 56–60
  3. (anglès) Ross Cowan, Imperial Roman Legionary AD 161-284. Osprey Publishing. ISBN 1-84176-601-1, p.17
  4. (anglès) Ross Cowan, Imperial Roman Legionary AD 161-284. Osprey Publishing. ISBN 1-84176-601-1, p.26
  5. (llatí) Notitia Dignitatum, In partibus Orientis, XXVIII