Erupció del Vesuvi del 79

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentErupció del Vesuvi del 79
Destruction of Pompeii and Herculaneum.jpg
Tipus erupció volcànica
Data 24 agost 79 dC
Coordenades 40° 49′ 00″ N, 14° 26′ 00″ E / 40.81666667°N,14.43333333°E / 40.81666667; 14.43333333
Lloc Campanian volcanic arc Tradueix i Vesuvi
Modifica les dades a Wikidata

L'erupció del Vesuvi de l'any 79 dC és una de les erupcions volcàniques més cèlebres i catastròfiques de tots els temps.[1] Se'n va veure afectada l'àrea romana entorn del golf de Nàpols, amb ciutats com Pompeia, Herculà, Oplontis o Estàbia, que foren totalment o parcialment destruïdes. El Vesuvi va escampar un núvol mortal de roques, cendres i fum a una altura de més de 30 km, va emetre lava i pumicita a una proporció d'un milió i mig de tones per segon i va alliberar en total una energia tèrmica centenars de milers de vegades més gran que la del bombardeig de Hiroshima.[2]

Erupció del Vesuvi, del pintor noruec Johan Christian Dahl (1826)

S'estima que 16.000 ciutadans de Pompeia i Herculà van morir a causa del flux piroclàstic hidrotermal de temperatures superiors als 700 °C.[3] A partir del 1860, quan es van començar a fer excavacions sistemàtiques a Pompeia, els arqueòlegs han descobert dins el recinte de la ciutat l'embolcall dels cossos descompostos de 1.044 víctimes de l'erupció, dels quals s'han fet motlles injectant guix líquid en els buits que havien deixat els cossos calcinats en la cendra.[4]

Precedents[modifica]

El Vesuvi ha sofert diverses erupcions. La més coneguda, esdevinguda l'any 79 dC, va estar precedida per moltes altres durant la prehistòria, incloent-ne com a mínim tres de significatives, la més cèlebre de les quals és l'anomenada «erupció d'Avellino» perquè va arribar a deixar traces fins i tot en aquesta ciutat, a una cinquantena de quilòmetres del volcà. El 1800 aC, aquesta erupció va arrasar diversos poblats de l'edat del bronze i va dipositar sobre el terreny uns 0,32 km³ de pumicita blanca; una segona explosió, encara més intensa, va aixecar una columna de 31 km d'altura i va dipositar 1,25 km³ de cendra volcànica.[5]

L'últim dia de Pompeia, de Karl Briul·lov (1833)

L'erupció de l'any 79 dC va ser precedida per un poderós sisme esdevingut disset anys abans, el 5 de febrer de l'any 62, que va provocar una destrucció generalitzada a l'àrea del golf de Nàpols i, particularment, a Pompeia. Alguns dels danys del terratrèmol encara s'estaven reparant quan es va produir l'erupció del Vesuvi.[6] La mort sobtada de 600 ovelles a la rodalia de Pompeia, relatada per Sèneca, va portar el vulcanòleg modern Haraldur Sigurðsson a comparar aquest fet amb morts similars d'animals esdevingudes a Islàndia a causa d'emissions de diòxid de carboni volcànic, per la qual cosa va especular que el terratrèmol de l'any 62 dC estava relacionat amb la nova activitat del Vesuvi.[7]

L'erupció[modifica]

Mapa on es veu l'àrea afectada per l'erupció del Vesuvi l'any 79

Les diverses reconstruccions de l'erupció i dels seus efectes varien considerablement en els detalls, però totes presenten les mateixes característiques. Es diu que l'erupció va durar dos dies. El matí del primer dia es veu que va ser normal, segons ho relata l'únic testimoni que en va deixar un registre escrit, Plini el Jove. A primeres hores de la tarda, una explosió va llançar enlaire una columna de fum molt elevada de la qual van començar a caure cendres que van cobrir la zona. Durant aquest període la gent va intentar escapar i rescatar els ferits. En una determinada hora de la nit o al començament de l'endemà, els fluxos piroclàstics van començar a atènyer la rodalia més pròxima al volcà. Les llums que es van veure dalt la muntanya es van interpretar al principi com un incendi, i la població de llocs allunyats com Misenum van fugir per salvar la vida. Els fluxos piroclàstics es movien ràpidament, eren densos i de temperatura intensa, i anaven destruint de manera parcial o completa totes les estructures que es trobaven pel camí, incineraven o asfixiaven els habitants que no havien fugit i alteraven el paisatge, fins i tot la línia de la costa. Paral·lelament hi havia anat havent sacsejades lleus que van fer arribar un tsunami al golf de Nàpols.

Estudis estratigràfics[modifica]

Segons un estudi estratigràfic fet per Sigurðsson, Cashdollar i Sparks, publicat el 1982 i actualment considerat com a referència, l'erupció de l'any 79 va tenir lloc en dues fases: una erupció pliniana que va durar de divuit a vint hores, seguida per un flux piroclàstic, característic de l'erupció peleana, que va arribar fins a Misenum però es va concentrar a l'oest i el nord-oest.[8] Dos fluxos piroclàstics van arrasar Pompeia i en van calcinar i asfixiar els habitants que no havien tingut temps de fugir. Oplontis i Herculà van rebre la major part dels fluxos i van acabar colgades per una cendra fina i pels dipòsits piroclàstics.

Els estudis de l'erupció del 79 dC es van comparar amb l'erupció de l'edat de bronze per la qual cosa se suposa que tard o d'hora hi pot haver un altre desastre d'aquesta magnitud. Des de l'última erupció del 1944, el Vesuvi roman relativament tranquil; de tota manera, la comunitat científica preveu que, com més temps estigui adormit, pitjor serà l'erupció, especialment tenint en compte que la regió entorn del volcà està densament habitada.[9]

Referències[modifica]

  1. «Aug. 24, A.D. 79: Vesuvius Buries Pompeii». Wired, 4 d'abril de 2011. (anglès)
  2. «The Age of Aquarii». The New York Times, 21 de desembre de 2003. (anglès)
  3. «Top 10 Worst Eruptions of All Time». Cosmos, 27 de desembre de 2010. (anglès)
  4. Giacomelli, Lisetta; Perrotta, Annamaria; Scandone, Roberto; Scarpati, Claudio. «The eruption of Vesuvius of 79 AD and its impact on human environment in Pompei» Episodes, vol. 26, núm. 3, setembre de 2003, pp. 234-237. (anglès)
  5. Cioni, Raffaello; Levi, Sara; Sulpizio, Roberto. «Apulian Bronze Age pottery as a long-distance indicator of the Avellino pumice eruption (Vesuvius, Italy) — Abstract». Special Publications, vol. 171. Londres: Geological Society, 2000, pp. 159-177. DOI:10.1144/GSL.SP.2000.171.01.13. (anglès)
  6. Jones, Rick. «Visiting Pompeii – AD 79 – Vesuvius explodes». Current Archaeology, 28 de setembre de 2007.
  7. Sigurðsson, Haraldur. «Mount Vesuvius before the disaster», dins Jashemski, Wilhelmina Feemster; Meyer, Frederick G. The Natural History of Pompeii. Cambridge, Regne Unit: Cambridge University Press, 2002. (anglès)
  8. Sigurðsson, Haraldur; Cashdollar, Stanford; Sparks, Stephen R. J. «The eruption of Vesuvius in A. D. 79: Reconstruction from historical and volcanological evidence». American Journal of Archaeology, vol. 86, núm. 1, gener de 1982, pp. 39-51. DOI:10.2307/504292.
  9. «Eight Dangerous Volcanoes Around the World». NBC News, 6 de febrer de 2011.