Vés al contingut

Cendra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cendra

La cendra és el residu pulverant d'una combustió format per les partícules minerals no volàtils presents en el combustible. Són els components que no es consideren orgànics o aigua i consisteixen bàsicament en sals minerals com carbonats alcalins, carbonats i sulfats de calci i de magnesi, sílice, silicats d'alumini i òxids de metall com òxids de ferro i de manganès. Un cop realitzada la combustió, s'observen dos tipus de cendra; la que queda com a residu en forma de pols dipositat en el lloc de la combustió cendra de fons i la que s'expulsa amb l'aire com a part del fum cendra volant. Per a la combustió de carbó, la cendra volant constitueix entre un 80-90% de la cendra formada i la cendra de fons un rang del 10-20%.

Simbolisme

[modifica]

La cendra ha estat considerada com a instrument de purificació per moltes religions, sobretot les primitives com algunes de l'Índia, Mèxic, Armènia, Irlanda. A Israel la cendra de l'holocaust servia d'ingredient per a l'aigua lustral, ja que el dia de la gran expiació, utilitzaven les cendres d'una vedella sacrificada per purificar aquells que havien tocat algun cadàver o havien assistit als funerals. També era símbol d'aflicció, de dol i de penitència. Els grecs i els romans, els quals observaven el costum de cremar als morts, tenies unes urnes anomenades cineràries, on posaven les cendres dels qui havien estimat i dels quals desitjaven conservar les restes. En la litúrgia catòlica, la cendra ha conservat ambdues significacions: la purificadora i com a símbol de penitència, sobretot al començament de la Quaresma, en la cerimònia pròpia del Dimecres de Cendra.

Vegeu també

[modifica]

Cendra volcànica

Referències

[modifica]


Enciclopèdia catalana