Braser
El braser és un recipient de metall en el qual s'hi fa foc o s'hi posen brases per a escalfar a l'interior dels habitatges.[1] També es diu braser a qualsevol lloc on hi hagi brases que cremen.[2] Modernament, es diu braser a certs dipòsits de brases cremant, com el compartiment superior de les calderes de calefacció de combustible sòlid.[3]
Per extensió també rebia aquest nom el lloc on s'executava a certs delinqüents als condemnats a la foguera,[4] en general jueus o infidels víctimes d'un dels mètodes més corrents amb què el " braç secular " executava als condemnats per la Inquisició.[5]
Història
[modifica]
En diversos museus arqueològics, es mostren brasers procedents d'Etruria i Roma.[6] En general fabricats en bronze, tenen formes quadrangulars, circulars i oblongues; es recolzen sobre peus en forma de rodes o d'urpes d'animals, o en trípodes, i alguns porten rics adorns en relleu. El seu ús com peveters, en principi, era més religiós que termodomèstic. Així semblen indicar-ho també els exemples trobats a la Península ibèrica de brasers ibèrics del segle vii.[7]
Potser el precedent més antic del braser sigui un avantpassat del "korsi" iranià, emprat entre altres ocasions amb motiu de la festa persa de la Yalda. A l'Amèrica precolombina hi ha nombrosos artefactes similars, des del "tlecaxitl" asteca, d'usos religiosos, fins als brasers-fogó estudiats per l'instructor Raúl Ybarra.[8] Al Japó hi ha un enginy semblant, el "kotatsu". I a Sud-Amèrica, sobretot al Riu de la Plata, encara es conserva un model de braser amb funcions de barbacoa.[9]
Brasers històrics
[modifica].jpg)
Al Museu Episcopal de Vic es conserva un braser datat al segle xiv que tanmateix respon a una tipologia d'arrel romànica o fins i tot anterior.[10]
El Museu d'Història de Barcelona conserva una parella de brasers de grans dimensions, peces cabdals de la metal·listeria barroca catalana, que van ser realitzats pel courer Pere Cerdanya l'any 1675 i que van servir per a escalfar el Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona.[11]
En dos dels quadres més importants del pintor català Marià Fortuny, El col·leccionista d'estampes i La vicaria, hi destaca el protagonisme de sengles brasers.
Materials
[modifica].jpg)
Encara que el braser més estès i de major tradició va ser el braser metàl·lic de diferents aliatges al llarg de la Història,[12] també van existir diversos models de braser ceràmic (per la seva condició d'objecte terrisser amb precedents més antics). Solien ser recipients oberts, ovoides en la forma i amb múltiples forats. S'ha confós sovint amb el fogó portàtil, usat per mantenir calenta l'olla del menjar, si bé aquest, i especialment la seva brasa, podien utilitzar-se com a braser o per alimentar-lo.[13]
Un altre capítol important l'ocupen els brasers de fina pedra picada, molts d'ells en pedres nobles, freqüents entre les restes de la civilització àrab a al-Àndalus.[14]
El braser domèstic metàl·lic és un recipient còncau proveït generalment d'una tapa amb esquerdes per les quals surt la calor o bé, els més modestos, d'un filferro metàl·lic per no cremar-se. Per evitar el contacte amb el terra, els models cars incloïen un peu o suport. El combustible per excel·lència era un tipus de carbó vegetal molt menut i de llarga combustió.
El braser es col·loca al centre de les habitacions o sota unes taules especials, anomenades tendurs, sobre una tarima de fusta perforada al centre per encaixar-lo, que també serveix de reposapeus. Per revifar el foc s'utilitza un instrument metàl·lic que consisteix en un mànec i una paleta rodona, doblement perforada a la vora superior; quan la combustió llangueix i baixa la calor, es remou amb la paleta amb molta cura. A les persones que passaven molt de temps assegudes al tendur els sortien a les cames una mena de taques o butllofes molt incòmodes.[16]
Considerat un enginy perillós dins de l'habitatge pel fet de generar brasa sense estar perfectament protegit i de fer una mala combustió, va ser causa d'incendis freqüents, principalment en entrar en contacte amb les faldilles del tendur i diverses peces de roba de les persones. Tot i això, el perill més greu era la possibilitat d'enverinament per emissió de monòxid de carboni, que es produïa especialment en habitacions poc ventilades, per combustió incompleta per falta d'oxigen.
Braser elèctric
[modifica]A la segona meitat del segle xx el tradicional braser va caure en desús. L'ús del braser tradicional amb carbonissa/carbó/carbonet requeria un lloc on emmagatzemar el carbó, un altre on llençar les cendres, i era una tasca molt bruta per a un petit habitatge de ciutat, i amb el desenvolupament econòmic n'hi havia que preferien l'ús del braser elèctric per la comoditat de tenir un endoll i fins i tot un interruptor al cable, que permetia disposar de calor immediata i sense brases de carbó que pogués generar un incendi per alguna espurna o una intoxicació pel CO produït per una mala combustió d'aquestes.
Actualment, encara queden persones, sobretot molt grans i als pobles, que segueixen usant aquest tipus de brasers i, per desgràcia, cada any hi ha morts per incendis o per inhalació de CO per mala combustió del carbó o el mateix incendi provocat per una resistència que es posa al vermell viu en el cas dels brasers elèctrics i que quan alguna cosa contacta amb ella crema.
És fàcil adormir-se a la calor del braser i que el calçat, o alguna peça, o l'anomenada "roba de tendur" (hi ha diferents noms per a aquesta tela, normalment gruixuda, d'abric, amb què es cobreix el tendur on es col·loquen els brasers), acabi sense adonar-se'n ningú contactant amb el braser, fins i tot cometre la imprudència de deixar-lo encès (o per oblit) mentre hom s'adorm o s'està fora de casa, i que l'alt consum energètic del braser generi sobreescalfaments als cables, a l'endoll o a la taula i a aquesta "roba" amb què es cobreix el tendur per evitar que la calor (l'aire calent) surti de sota la taula.
En alguns habitatges, per a evitar el contacte que hi pogués haver amb els peus, posaven al braser una protecció, com una gàbia, encara que això no evitava les espurnes o la mala combustió.
I finalment, per a evitar tots els riscos del braser elèctric (que en casos d'oblidar d' apagar-lo acaben sent focus d'incendi), i per reduir els costos energètics del braser elèctric, que és molt elevat, cada dia són més les persones que trien calefactors ecològics de molt baix consum, que, sense perdre qualitat a la calor, consumeixen menys de 100 W. Amb això s'eviten els problemes de circulació a les cames, els incendis, els elevats consums i altres perjudicis que causaven els brasers i que ja s'han resolt.
En la cultura
[modifica]Dos pintors, el català Fortuny al segle segle xix, i el cordovès Julio Romero de Torres, al primer terç del segle segle xx, van pintar bells exemples de brasers i suports, fruit de la fantasia dels artesans calderers .
-
Braser encès en El naixement de la verge, oli anònim del segle xvii. -
Braser amb suport de metall en El col·leccionista d'estampes (gravats), pintat per Marià Fortuny (c.1870). -
A baix, a l'esq., el gran braser de la Vicaria, obra costumista de Marià Fortuny (c.1870).MNAC -
Gran braser amb la model Amparo, a l'oli sobre llenç pintat per Julio Romero de Torres el 1920. -
:La piconera (1930), un dels últims olis de Julio Romero de Torres
_El_col%C2%B7leccionista_d%27estampes_-_Mari%C3%A0_Fortuny_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)
.jpg)
Riscos
[modifica]- Incendis per braser als habitatges, gairebé sempre de greus conseqüències.
- Si el braser és de carbonissa o carbonet (un carbó vegetal picat en trossos molt petits):
- Pel contacte de la roba del tendur amb les brases.
- Perquè de les brases salti alguna espurna que pengi la roba del tendur.
- Si la roba no s'aixeca per deixar que l'aire calent surti, la temperatura sota la roba del tendur pot ser elevada i arrestar. Cosa que calia evitar en sortir o anar a dormir. Especialment a la nit, calia cobrir el braser per evitar que alguna espurna arribés a la roba i per ofegar la combustió, i fins i tot deixar la roba del tendur aixecada.
- Si el braser és elèctric
- Pel contacte de la roba del tendur amb les parts incandescents o d'alta temperatura del braser.
- Per errors elèctrics deguts al deteriorament del braser, del cable, o els contactes, o sobrecàrrega a la instal·lació elèctrica (ja que són equips d'alta potència).
- En utilitzar-lo per primera vegada cada temporada de fred, s'ha de netejar molt bé per retirar restes de pols o brutícia que es pugui haver acumulat i que pugui cremar o dificultar l'adequada incandescència del braser.
- Per elevació de la temperatura sota la roba de llitera, igual que passava amb el braser de carbó vegetal.
- Si el braser és de carbonissa o carbonet (un carbó vegetal picat en trossos molt petits):
- Deixar el braser encès en sortir de casa perquè els animals segueixin tenint calefacció, o muntar un petit estenedor per assecar la roba sota el tendur, han estat també causants d'incendis domèstics.
- Inhalació de monòxid de carboni (CO).
- Perquè nosaltres, i la combustió de les brases, consumim oxigen i, arribat un punt, pot passar que falti i hi hagi una mala combustió i amb això augmenti el CO a l'ambient fins a un punt perillós i fins i tot mortal.
- Pel fum d'un incendi encara que es pugui quedar localitzat a taula sense arribar a estendre's per l'habitatge.
- Cremades per contacte. Tant el de carbonissa com l'elèctric arriben a temperatures perilloses.
- En calçat
- Als peus
- Compte amb els menors o animals que puguin anar sota el tendur
- Cremades corporals que poden arribar a ser severes i fins i tot mortals.
- Problemes circulatoris ( varius, insuficiència venosa crònica -IVC-, entre d'altres)
- La temperatura sota la roba del tendur que genera un braser és un dels factors causants i agreujants de la insuficiència venosa.
- A això (com li passa, també, als que fan servir radiadors d'oli petits sota el tendur en comptes de brasers) s'hi afegeix l'exposició directa a aquestes fonts de calor d'alta temperatura, que incideix en el mateix mal a la circulació.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Braser». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Braser». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vida y peregrinación: Ministerio de Cultura, 1993. ISBN 8474839432.
- ↑ Execración contra los judíos, escrito de Francisco de Quevedo, publicado en 1633.
- ↑ Julio Caro Baroja: Los Judíos en la España moderna y contemporánea. (v.1). Ed. Akal. Obra completa en Ed. Istmo ISBN 84-7090-089-7.
- ↑ Francisco Naval y Ayerbe: Arqueología y bellas artes. 1922.
- ↑ Jiménez Ávila, F. Javier. «Braseros ibéricos». A: La Toréutica Orientalizante en la Península Ibérica. Real Academia de la Historia, 2002, p. 105 y ss.. ISBN 9788495983053.
- ↑ Ybarra, Raúl. «Análisis de un hornillo o brasero de orfebrería prehispánico». Biblioteca de Joyería Ybarra, 2012. Arxivat de l'original el 27 de marzo de 2012. [Consulta: 16 abril 2012].
- ↑ Diccionario Enciclopédico Abreviado Espasa-Calpe, tomo II. Madrid, 1957.
- ↑ «Braser». Museu Episcopal Vic. [Consulta: 18 gener 2017].
- ↑ Extraordinàries! : col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor : (segles III-XX) [Catàleg d'exposició al Museu del Disseny de Barcelona]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Museu del Disseny de Barcelona, 2014, p. 222-229. ISBN 9788498506273.
- ↑ Objeto típico de la industria artesana del gremio de caldereros.
- ↑ Antonio Caro: Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Agrija Ediciones. Cádiz 2008. ISBN 84-96191-07-9
- ↑ Cuadernos de la Alhambra: braseros del Museo Arqueológico y Etnológico de Córdoba.
- ↑ «Vídeo sobre el uso del brasero.». Arxivat de l'original el 2007-02-08. [Consulta: 22 agost 2011].
- ↑ MOLINER, María. Diccionario de uso del Español. Editorial Gredos, Madrid 1994. ISBN 84-249-1344-2 obra completa.
- ↑ «Brasa menuda resguardada por la ceniza.».
- ↑ «echar aire a algo».
