Bakur III d'Ibèria

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBakur III d'Ibèria
 King of Iberia 

Dades biogràfiques
Mort 580
Dades familiars
Dinastia Cosròides
Fills Adarnases I d'Ibèria
Pare Pharsman VI d'Ibèria
Modifica dades a Wikidata

Bakur III d'Ibèria (en georgià : ბაკურ III, llatinitzat com Bacurius ; mort el 580) fou el darrer rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides abans de l'abolició de la monarquia per el rei sassànida de Pèrsia.

Bakur III va succeir com a rei d'Ibèria o Kartli al seu pare Pharsman VI a una data desconeguda (no abans del 555 i no després del 572). L'única indicació cronològica existent permet assegurar que la fi del seu regnat fou contemporània a la del sassànida Ormazd IV (579-590). La Crònica georgiana li dóna un regnat de tretze anys i el descriu con un bon cristià i constructor d'esglésies i assenyala que va multiplicar les esglésies i els sacerdots en el seu regne.

L'autoritat de Bakur estava limitada a la regió d'Ujarma, perquè la capital Tiflis i el nucli d'Ibèria ja estaven sota control directe dels Sassànides. À la mort de Bakur vers el 580, el xa sassànida de Pèrsia va abolir la reialesa a Kartli, com s'havia fet 150 anys abans a Armènia, sense trobar gairebé resistència entre els nobles (que per altra banda en generalment van conservar terres i privilegis).

Bakur III va estar casat i va deixar un fill, Adarnases, que fue eristavi de Kakhètia. Cyril Toumanoff li atribueix dos fill hipotètics suplementaris: Vahan i Brzmeh.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie depuis l’Antiquité jusqu’au XIXe siècle, vol. 1-7, Sant Petersburg, 1848-58 (en línia aGoogle Books:
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990
  • Cyrille Toumanoff, Chronology of the early Kings of Iberia, Traditio, Vol. 25 (1969)