Orontes IV

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Orontes IV (Orontes, Ορόντης) fou sàtrapa o rei d'Armènia vers el 212 al 200 aC. Una inscripció descoberta a Armavir confirma l'existència d'aquest rei i derl su final tràgic, i esmenta també al seu germà Mithres, gran sacerdot del temple del Sol i la Lluna d'Armavir.

Estrabó l'esmenta com el darrer príncep que va governar a Armènia abans de la divisió del país per Antíoc III el Gran entre dos oficials seus, Artàxies i Zariadris. Se'l considerava un descendent d'Hidarnes, un dels set conspiradors i assassins de Smerdis de Pèrsia.[1]

Era probablement fill d'Arsames d'Armènia (sàtrapa o rei d'Armènia 243 a 226 aC) i germà de Xerxes d'Armènia (satrapa o rei 226 a 212 aC) i d'Abdisar d'Armènia (va governar breument vers el 212 aC) però Antiochis, vídua de Xerxes, al que havia matat, va entregar el país al seu germà Antíoc III el Gran que va enviar dos generals que van acabar dominant el país (vegeu Artaxes I d'Armènia i Zariadris d'Armènia Sofene)

Cyrille Toumanoff estima que Moises de Khorene en la seva història,[2] té un eco del regnat d'Orontes en els germans Ervand i Ervaz (situant el seu regnat després d'un rei anomenat Sanatruk, assassi dels fills d'un rei anomenat Abgar, que abusivament el qualifica de rei d'Armènia.[3] El rei Ervand de Moises de Khoren hauria transferit la seva capital d'Armavir a Ervandaixat (aquest trasllat és confirmar per l'arqueologia) i que fou mort per un pretendent de nom Artaxes que correspondria al Artàxies o Artaxes de la història d'Orontes IV. L'altra germà Ervaz hauria estat gran sacerdot d'una població anomenada Bagaran, dedicada als ídols pagans Aramazd, Anahit i Vahagn. Toumanoff per tant el fa fill d'Arsames d'Armènia i germà de Xerxes (igual que a Abdisares). Després de la mort de Xerxes el país hauria passat a l'Imperi Selèucida però els dos germans de Xerxes s'haurien erigit en reis un a a la Sofene i un altra a Armavir (La cpital amb Commagene hauria quedat per Antiochis i els selèucides). Abdisar hauria estat eliminat aviat pels generals selèucides deixant el lloc a Zariadris d'Armènia Sofene, però Orontes IV, tot i perdre Armavir, hauria resistit juntament amb el seu germà Mithres, gran sacerdot i segurament influent en el país, fins que el general Artaxes el va poder matar i liquidar la revolta. Toumanoff pensa fins i tot que Artàxies era un membre de la família dels orontides i estava llunyanament emparentat a Orontes IV. Si com creu Toumanoff el germà Mithres es va arribar a proclamar rei, ja és qüestió d'opinions més que de fets.[4]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Strabon, Géographie, Livre XI, chapitre 14, § 15
  2. Moïse de Khorène, Histoire d'Arménie, Livre II, chapitres 37-46.
  3. El situa com a rei d'Arménia vers 75-100 [?), podria ser Abgar VII Bar Ezad, rei d'Osroene entre 109 et 116 (?)
  4. Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press, 1963, partie III, « The Orontids of Armenia [archive] », p. 283.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p.
  • Moïse de Khorène (trad. Annie i Jean-Pierre Mahé), Histoire de l'Arménie, Paris, Gallimard, coll. « L'aube des peuples », 1993 (ISBN 978-2-07-072904-3).
  • Jean-Pierre Mahé, « Le site arménien d'Armawir : d'Ourartou à l'époque hellénistique », dans Comptes-rendus des séances de l'Académie des inscriptions et belles-lettres, 140e année, no 4, 1996, p. 1279-1314.
  • Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press, 1963, partie III, « The Orontids of Armenia », p. 277-305.