Arsames I d'Armènia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArsames I d'Armènia
Arsames II.jpg
Biografia
Naixement segle III aC
Mort 228 aC
Lloc d'enterrament Arsameia Tradueix
  Sàtrapa 


  Rei d'Armenia 

Activitat
Ocupació Sobirà
Família
Família Orontid Dynasty Tradueix
Fills Xerxes d'Armènia
Orontes IV
Mithrenes II Tradueix
Pare Sames d'Armènia
Modifica les dades a Wikidata

Arsames I o Arsabes I (en armeni Արշամ) o Artavasdes I (Արզամես Ա, Arzames I); mort cap a 228 av. J.-C.) fou un dinasta orontida d'Armènia, de Sofene i de Commagene cap a 243 aC / 240 aC, Va portar el títol reial tot i que legalment només era sàtrapa.

Origen[modifica]

Arsames era l'hereu dels sàtrapes que governaven Armènie des de temps de l'imperi aquemènida. Segons Cyrille Toumanoff, era el fill i successor de Sames,[1] al seu torn successor d'Orontes III (el « Ardoates rei dels armenis » de Diodor de Sicília que va recolzar el 301 aC a Ariarates II en la seva reconquesta de Capadòcia als macedonis).[2] Finalment, Cyrille Toumanoff rebutja la hipòtesi que introdueix un segon Arsamès (II) en la genealogie dels Orontides amb la finalitat de restablir el nombre de generacions entre el seu descendent Mitridates I Cal·línic de Commagene i l'esposa d'aquest últim, la princesa selèucida Laodice VII Thea.[3]

Marie-Louise Chaumont i Giusto Traina diuen que « segurament» Arsames va regnar a Sofene, recolzant-se sobretot en la tiara que apareix a les seves monedes que és molt similar a la tiara sofeniana.[4]

Regnat[modifica]

Com diversos altres dinastes d'Àsia Menor, Arsamès va prendre el partit d'Antíoc Hierax en la guerra fratricida que el va oposar al seu germà, Seleuc II Cal·línic. El 228, segons Poliè el Macedoni, « quan [Antíoc Hierax] travessava les muntanyes de Armènia, fou rebut per Arsames que era dels seus amics ».[5] Aquest mateix príncep, identificat amb Arsames, pren el títol reial en una moneda en bronze representant a l'anvers el cap del rei cobert d'una tiara conica i al revers la inscripció « ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΡΣΑΜΟΥ » (Βασιλέως Ἀρσάμους = Basiléōs Arsámous) amb un cavaller portant barret cònic i tenint una javelina.[6]

Arsamès és reputat com el fundador vers el 235 de dues ciutats de les quals seria l'epònim, Arsamosata a Sofene i Arsàmia (Arsamea) a Commagene, el que tendeix a demostrar que el seu poder s'havia centrat sobre aquestes regions més que sobre l'Armènia pròpiament dita.

Posteritat[modifica]

Segons Cyril Toumanoff, Arsames va deixar diversos fills :[7]

  • Xerxes de Armènia, que fou el seu successor a Arsamosata ;
  • Abdisares o Abdisar d'Armènia  (?), potser rei després del seu germà o rei només a Sofene i Commagene ;
  • Orontes IV;
  • Mithres, gran-sacerdot del Sol i de la Lluna del santuari d'Armavir.

Per altra banda, Arsamès és presentat com l'avi de Ptolemeu, el fundador de la dinastia dels reis de Commagene.

Notes i referències[modifica]

  1. Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIX e siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome,‎ 1990, p. 395.
  2. Fragment du livre XXXI, chapitre 28 de Diodore de Sicile, Excerpt.
  3. (en) Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press,‎ 1963, partie III, «The Orontids of Armenia», p. 281.
  4. Marie-Louise Chaumont et Giusto Traina, « Les Arméniens entre l'Iran et le monde gréco-romain (Ve siècle av. 
  5. Polyen, Livre IV, chapitre 17, cité par René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot,‎ 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 80.
  6. Victor Langlois, Numismatique de l'Arménie, C. Rollin & A. Durand Libraires-Éditeurs, Paris, 1859, p. 12.
  7. (anglès) Cyrille Toumanoff, op. cit., p. 282.