Xerxes d'Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Xerxes (Շավարշ – Šavarš, Ξέρξης – Xérxēs) fou rei d'Armènia Sofene amb seu a Arsamosata (armeni Shimshat), regne que comprenia bàsicament el país de Kharpurt (Hanzith o Anzitene). Se'l suposa membre de la dinastia orontida i possible fill d'Arsames d'Armènia ja que governava a Samosata (la mateixa capital d'Arsames, que fins i tot en va poder ser el fundador) i va renovar el tribut i acceptar el vassallatge que li havia estat imposat a Arsames per Seleuc II.[1] Va regnar de vers el 228 aC al 212 aC.

Polibi explica que el 212 aC Antíoc de Síria estava preparat per assetjar Arsamosata, però Xerxes se li va sotmetre humilment, va pagar un tribut de 330 talents més 1000 cavalls i 1000 pollastres, i va aconseguir l'aliança del rei selèucida que li va donar a la seva germana Antiochis en matrimoni. Aquest Antíoc era molt probablement Antíoc III el Gran. Xerxes però va seguir conspirant contra Antíoc i la princesa Antiochis se'n va assabentar i llavors va assassinar al seu marit i va entregar el regne a Antíoc. Segons Tumanoff els seus dos germans putatius Abdisares o Abdisar d'Armènia i Orontes IV el van succeir però foren eliminats per dos general selèucides, Artàxies i Zariadris.

Xerxes és conegut per una moneda que a l'anvers representa el seu bust portant una tiara punxeguda i al revers la llegenda grega « ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΞΕΡΞΟΥ » ( Basileos Xerxes) amb la deessa Atenea coronant el nom de Xerxès. Toumanoff pensa que podria ser el pare de Ptolemeu, governador i després primer rei de Commagene.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008) .
  • Édouard Will, Histoire politique du monde hellénistique 323-30 av. J. C., Paris, Seuil, coll. « Points Histoire », 2003 (ISBN 202060387X)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cyril Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press, 1963, part III, « The Orontids of Armenia [archive] », pàgs. 282-283.