Artaxes I d'Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Artàxies I

Artaxes I o Artàxias - en armeni Artašēs - (? - ~159 aC) fou rei d'Armènia del 190/189 al 159 aC i abans estrateg-sàtrapa de vers el 210/201 aC al 189 aC. Incorporat el regne d'Armènia pels selèucides després del 212 aC, Artaxes el va conquerir contra l'oposició d'Orontes IV abans del 200 aC i el 200 aC Artàxias o Artaxes en fou nomenat sparapet (estrateg o sàtrapa). En aquest moment hi havia al país 120 senyors locals (nakharars) o reietons.

Origen i capital[modifica | modifica el codi]

El seu nom a les inscripcions apareix com Mlk Rwndkn (o Mlk Rwnd) que vol dir "Rei Orontida" i es reclamava de l'antic llinatge dels Orontides. Inscripcions en arameu descobertes a Syunik (Siunia) diuen que era fill de Zariadres [1] de la dinastia orontida; fins i tot a vegades és agregat directament a aquesta dinastia.[2][3] Segons Moisès de Khoren, s'hauria casat a una filla del rei dels alans, Satenik, que li hauria donat sis fills: Artavazdes I, Vruyr, Mazhan, Zariadrès, Tiran i Tigranes.[4]

Vers el 190 aC, per consell d'Aníbal Barca, va fundar una nova capital a la qual va donar el seu nom, Artaxata (« joia d'Artàxies »), a la riba de l'Araxes.[5]

Regnat[modifica | modifica el codi]

Primer general (stratēgós) d'Antíoc III el Gran, devia agafar el títol reial el 189 aC després de la derrota selèucida a la batalla de Magnèsia del Sipilos el 191 aC, o almenys va actuar com a rei i va demanar l'aliança romana que li fou concedida; un altre governador selèucida i possible parent,[6] anomenat com el seu pare Zariadres o Zariadris, va fer el mateix a Sofene.[7][8] Els dos nous reis es van aliar per conquerir les regions properes poblades per armenis; en el cas d'Artaxias, les conquestes a partir de la vall de l'Araxes es van fer principalement a costa del Regne d'Ibèria i de l'Mèdia Atropatene.[9] Després del Tractat d'Apamea el 188 aC el senat romà el va reconèixer com a rei i posteriorment es van conquistar territoris: a l'est i sud-est foren conquerides l'Atropatene, la Caspiene (segurament Mughan), la Fauene (possiblement la regió entre Djulfa i Khoï) i la Barospeda (probablement el Vaspurakan); al nord la Gogarene (Gugarq, al nord del llac Sevan fins a Lori) i (segons Estrabó) la Khorzene o Khorzanene; al nord-oest els països de les tribus georgianes (pòntiques) dels Calibis (Khalibis), Mosinecs (Mosynekhes) i algun altra, la Karenitida (Karin), el país d'Erzerum i la Derxene (Derdjan o Terdjan).

A nivell intern del regne, va promoure la delimitació (cadastre) de la propietat,[10] i va fer una política d'integració lingüística. Moises de Khoren esmenta també que va construir un temple (mehean) a Artaxata on va portar estàtues d'Àrtemis, l'armènia Anahit. Va emetre monedes que portaven una àliga al cim d'una muntanya que seria l'Ararat un lloc de culte sagrat.

Va marcar la seva independència en relació a Roma donant asil a Aníbal quan aquest, que es va refugiar a la cort selèucida després de la batalla de Zama, es trobava insegur. Vers 165 aC, Artàxies va ser derrotat pel rei selèucida Antíoc IV; fet presoner, no va recobrar la llibertat fins que no va reconèixer la sobirania selèucida. Poc abans de morir va intentar repartir-se la Sofene amb Capadòcia (Ariarates V) a la mort de Zariadris però el rei capadoci va refusar a canvi d'obtenir Tomisa del rei de Sofene. També va encoratjar la revolta del sàtrapa Timarc a Mèdia. Va regnar fins vers el 159 aC. Segons Moisès de Khoren, les obsequies d'Artàxias es van acompanyar de la mort voluntària de les seves esposes, concubines i servidors.[11]

A la seva mort vers el 159 aC el va succeir el seu fill Artavasdes I d'Armènia o be el seu fill Tigranes I.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. H. Dupont-Sommer. « Deux inscriptions araméennes trouvées près du lac de Sevan (Arménie) ». Dans: Syria. Tome 25 fascicule 1, 1946. p. 53-66
  2. Edmund Herzig et Marina Kurkchiyan, The Armenians — Past and present in the making of national identity, Londres, 2005 ISBN 978-0-7007-0639-6
  3. Mack Chahin, The Kingdom of Armenia — A History, Londres, 1987, ISBN 978-0-7007-1452-0
  4. Moisès de Khoren (trad. Annie i Jean-Pierre Mahé), Histoire de l'Arménie, Gallimard, coll. « L'aube des peuples », Paris, 1993, ISBN 2-07-072904-4, Livre II, 49-51, 53, 55, 66. Tiran podria ser identificat amb Tigranes I. Moisès de Khoren l'identifica per error a Tigranes II.
  5. Plutarc, Vies parallèles des hommes illustres, « Lucullus », XLVI en línia [1].
  6. Enciclopèdia Irànica, article "Armenia and Iran"
  7. Strabon, Géographie, XI, 14, 15 en línia a
  8. Una altra hipòtesi és la d'una presa del poder després d'una revolta de la noblesa armènia segons Anne Elizabeth Redgate, The Armenians Oxford, 2000, ISBN 0-631-22037-2.
  9. Enciclopèdia Irànica
  10. Això està confirmat pel descobriment de tauletes inscrites en arameu, segons l'enciclopèdia Irànica, article = Armènia i Iran
  11. Moisès de Khoren, op. cit., Llibre II, 60.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artaxes I d'Armènia Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
ningú
Reis d'Armènia
189 aC - 159 aC
Succeït per:
Tigranes I