Orontes III

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaOrontes III
Biografia
Naixementsegle IV aC modifica
Mort260 aC modifica
Gaugamela modifica
Sàtrapa
Rei d'Armenia
modifica
Activitat
OcupacióSobirà modifica
Altres
TítolSàtrapa d'Armènia (317 aC–301 aC) modifica
FamíliaOrontid Dynasty (en) Tradueix modifica
FillsSames d'Armènia modifica
PareMitrenes modifica

Orontes o Ervand III (en armeni Երվանդ Գ ; mort cap a 260 aC) fou sàtrapa d'Armènia del 316 al 260 aC.[1]

Hipòtesis[modifica]

Diodor de Sicília evoca el 316 aC un tal « Ardoates o Artaontes » que, recomanant-se de l'amistat del general macedoni Peucestes, hauria estar restablert al govern d'Armènia pels diàdocs, i que René Grousset identifica amb Orontes II.[2][3] Per Marie-Louise Chaumont i Giusto Traina, es tracta igualment del « mateix sens dubte » que havia combatut a la Batalla de Gaugamela.[4] Pel que fa a Nina Garsoïan, no ho accepta.[5]

Sempre segons Diodor de Sicília, cap al 301 aC, « Aroantes rei dels armenis » va donar el seu suport a Ariarates II per reconquerir la Capadòcia al general macedoni Amintes.[6]

Cyril Toumanoff estima que es tracta en els dos casos d'Orontes III, possible fill (?) i successor de Mitrenes; aquest hauria acabat el seu regnat vers el 317 aC.[7] Orontès III hauria mort cap a 260/270 aC, data massa tardana per Orontes II,[8] que hauria mort a batalla de Gaugamela.

Posteritat[modifica]

Orontes III va tenir com a successor al seu possible fill (?) Sames d'Armènia.[1]

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome,‎ , p. 394-395.
  2. René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot,‎ (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 79.
  3. Diodore de Sicile, livre XIX, chapitre 23, § 2.
  4. Marie-Louise Chaumont et Giusto Traina, « Les Arméniens entre l'Iran et le monde gréco-romain (Ve siècle av. 
  5. (anglès) Nina Garsoïan, « The emergence of Armenia », dans Richard G. Hovannisian (dir.
  6. Fragment du livre XXXI, chapitre 28 de Diodore de Sicile, Excerpt.
  7. (en) Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press,‎ , partie III, « The Orontids of Armenia », p. 280.
  8. Issu d'un couple déjà actif vers 400 av.

Bibliografia[modifica]

  • (en) Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press, , partie III, « The Orontids of Armenia », p. 277-305.
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, , p. 394-395.
  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p.