Província de Kirovohrad

Província de Kirovohrad
	Кіровогра́дська о́бласть
Bandera de la província de Kirovohrad	Escut de la província de Kirovohrad
Etimologia	Serguei Kírov
Localització
; 48° 28′ N, 32° 16′ E / 48.46°N,32.27°E
Estat	Ucraïna
Entitats de població
Capital	Kropívnitski
Conté	Novomyrhorod Raion Mala Vyska Raion; Dobrovelychkivka Raion; Oleksandriia Raion; Oleksandrivka Raion; Bobrynets Raion; Blahovishchenske Raion; Haivoron Raion; Holovanivsk Raion; Dolynska Raion; Znamianka Raion; Kirovohrad Raion; Kompaniivka Raion; Novhorodka Raion; Novoarkhanhelsk Raion; Novoukrainka Raion; Vilshanka Raion; Onufriivka Raion; Petrove Raion; Svitlovodsk Raion; Ustynivka Raion
Població
Total	999.600 (2016)
• Densitat	40,65 hab/km²
Geografia
Superfície	24.588 km²
Limita amb	Província de Vínnitsia Província de Poltava; Província d'Odessa; Província de Mikolàiv; Província de Txerkassy; Província de Dnipropetrovsk
Història
Fundació	10 gener 1939
Organització i govern
• Cap de govern	Serhiy Kuzmenko
Indicatius
Codi postal	25000–27999
Fus horari	UTC+02:00 UTC+03:00
ISO 3166-2	UA-35
Codi KOATUU	3500000000
Altres dades
Agermanament	Xuzhou
Web	Lloc web oficial

Carretera que atravessa el Bosc Negre de Znàmianka.

El riu Inhul al seu pas per Kirovohrad, a l'óblast de Kirovohrad.

Ajuntament de la ciutat de Kirovohrad.

Estació de tren de Znàmianka.

Locomotora de vapor davant de l'estació de Znamianka.

El riu Mertvovid (Мертвовід, "Aigües mortes").

La província de Kirovohrad (ucraïnès: Кіровоградська oбласть, transcrit al català: Kirovohradska óblast; transliterat amb el sistema científic internacional: Kirovohrads’ka oblast’; nom informal: Кіровоградщина, transcrit: Kirovohràdsxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Central situada a la riba dreta del Dnièper. La capital és Kirovohrad, situada al centre de l'óblast i a la ribera de l'Inhulets, tributari del Dnièper. La part sud de l'óblast formava part del territori històric dels cosacs ucraïnesos del Sitx de Zaporíjia.

Limita amb les óblasts de Txerkassy al nord, la de Poltava al nord-est, a l'altra banda del riu Dnièper, la de Dnipropetrovsk a l'est i sud-est, les de Mikolaiv al sud, i les d'Odessa i Vínnytsia a l'oest (al sud-oest i nord-oest, respectivament. Per la banda de l'est, una de les fronteres de l'óblast és formada pel riu Dnièper, com s'ha mencionat, mentre que a l'altra banda de l'óblast, la breu frontera est és dibuixada pel Buh Meridional.

Per millor situar l'óblast, vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les divisions administratives i països veïns de forma molt clara (en anglès).

Contingut

1 Geografia física
- 1.1 Relleu
- 1.2 Hidrografia
2 Política i govern
- 2.1 Divisions Administratives
- 2.2 Principals ciutats
3 Galeria d'imatges
4 Enllaços externs

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Relleu[modifica | modifica el codi]

L'óblast es troba als costers sud de la terra alta del Dnièper o del pre-Dnièper (Придніпро́вська височина́, Prydniprovska vyssotxynà). Aquest emplaçament li dóna un relleu abrupte de tossals, amb una gran quantitat de congosts i barrancs, un dels problemes més actuals essent l'erosió del sòl per l'acció de l'aigua.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

El territori de l'óblast es troba a les conques del Dnièper i el Buh Meridional. Els majors rius de l'óblast, a part d'aquest dos, són, com a tributaris del Dnièper: el Tiasmýn (Тясмин), l'Inhulets (Інгулець) i el Tsybúlnyk (Цибульник); més els següents tributaris del Buh Meridional: l'Inhul (Інгул), el Syniukha (Синюха) i el Synýtsia (Синиця).

Un llistat general dels rius, indicant tributaris, seria:

Dnièper
- Tiasmýn (Тясмин, 161 km), desemboca al Dnièper al pantà de Krementxuk. Passa també per l'óblast de Txerkassy.
- Inhulets (Інгулець, 549 km), neix a l'óblast de Kirovohrad i travessa uns quants óblasts fins a la de Kherson. Desemboca al Dnièper uns 40 km riu amunt de la capital d'aquella óblast. Banya la ciutat d'Oleksandriia
- Tsybúlnyk (Цибульник, 55 km), neix prop del poble d'Ivànkivtsi i entra al Dnièper al pantà de Krementxuk, riu amunt de la ciutat de Svitlovodsk.
Buh Meridional
- Inhul (Інгул)
- Syniukha (Синюха, 111 km), neix a l'óblast de Kirovohrad, a la confluència del Velyka Vys (Велика Вись) i el Tikytx (Тікич), i desemboca al Buh Meridional a l'óblast de Mikolaiv.
  - Velyka Vys (Велика Вись, 166 km), neix prop del poble d'Onykíieve (Оникієве) i irriga l'óblast de Kirovohrad.
- Synýtsia (Синиця, 79 km)

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Divisions Administratives[modifica | modifica el codi]

L'óblast de Kirovohrad està dividida en 21 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion·y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 4 ciutats que no depenen d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes són les ciutats de: Oleksandria (Олександрія), Znàmianka (Знам'янка), Svitlovodsk (Світловодськ) i la capital de l'óblast, Kirovohrad (Кіровоград).

L'óblast té un total de:

12 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 8 de les quals depenen d'un raion;
27 "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus entre poble i ciutat);
991 pobles (село́, seló); i...
19 llogarrets (се́лище, sélysxe, tot sol).

Principals ciutats[modifica | modifica el codi]

Les principals ciutats i assentaments de tipus urbà són:

Kirovohrad (Кіровоград, abans del 1775: Новокозацька, Novokozatska o Новокозачин, Novokozàtxyn; abans del 1924: Єлизаветград, Ielyzavethrad; del 1924 al 1934: Зинов'євськ, Zynovievsk; i del 1934 al 1939: Кірове, Kirove), la capital, a la vora del riu Inhul.
Bobrynets (Бобринець)
Dobrovelýtxkivka (Добровеличківка), un assentament de tipus urbà prop del centre geogràfic d'Ucraïna.
Dolynska (Долинська)
Háivoron (Га́йворон), es troba a l'extrem oest de l'óblast, a la riba del Buh Meridional. Va ser fundat el s. XVIII com a quarter d'hivern del Sitx de Zaporíjia (cosacs ucraïnesos).
Mala Vyska (Мала Виска)
Novomýrhorod (Новомиргород)- Va ser la capital del territori militar-colonial de l'imperi Rus anomenat Nova Sèrbia (ucraïnès: Нова́ Се́рбія, Novà Sèrbiia, 1752 a 1764), on es van establir molts serbis i altres pobles dels Balcans, i també moldaus, romanesos i membres del grup ètnic dels "mocani", de Transsilvània, a més d'ucraïnesos. Es troba a la riba del Velyka Vys.
Novoukraïnka (Новоукраїнка), a la riba del Txornyi Taixlyk (Чорний Ташлик).
Oleksandria (Олександрія, transcrit: Oleksandríia o Oleksandria), a la riba de l'Inhulets i el Berezivka.
Oleksandrivka (Олександрівка), assentament de tipus urbà. No s'ha de confondre amb la ciutat de Oleksandria, ni amb les moltes ciutats homònimes a altres parts d'Ucraïna.
Pomitxna (Помічна) - aquí es troba, en forma de torre d'aigua, una de les 200 torres hiperboloides que va construir l'arquitecte i enginyer Volodýmyr o Vladímir Xúkhov (Володи́мир Григо́рович Шу́хов) a la fi del s. XIX-principis del XX.
Svitlovodsk (Світловодськ)
Uliànovka (Ульяновка)
Znàmianka (Знам'янка), és coneguda pel seu nus ferroviari i el Bosc Negre (Чорний ліс, Txornyi lis, bosc d'uns 90 mil hectàrees), una part de la qual és reserva natural.