Província de Jitòmir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Jitòmir
Житомирська область (uk) Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 39′ N, 28° 31′ E / 50.65°N,28.52°E / 50.65; 28.52
EstatUcraïna Modifica el valor a Wikidata
CapitalJitòmir Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.179.032 (2022) Modifica el valor a Wikidata (39,52 hab./km²)
Geografia
Superfície29.832 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació22 setembre 1937 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governVitaliy Bunechko (en) Tradueix (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic380-41 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2UA-18 Modifica el valor a Wikidata
Identificador KOATUU1800000000 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webzt.gov.ua Modifica el valor a Wikidata
Facebook: zt.gov.ua Youtube: UCM9hS-sYXQAgqM_75-2B8MA Modifica el valor a Wikidata

La província de Jitòmir (en ucraïnès: Жито́мирська óбласть, transcrit: Jitòmirska óblast; nom informal: Жито́мирщина, transcrit: Jitòmirsxyna o Jitòmirxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna septentrional. Forma part de la regió històrica de Políssia (Полісся). La capital de la província és Jitòmir.[1]

Aquesta província limita amb la República de Belarús al nord (té 280 km de frontera amb la vóblasts de Hómiel), i amb les províncies de Kíiv a l'oest, de Vínnitsia al sud, i les de Khmelnitski i Rivne a l'oest.[2]

Geografia física[modifica]

Relleu[modifica]

L'óblast de Jitòmir està formada per planes ondulants amb terra més baixa al nord i nord-est (amb altituds mitjans de 280-220 metres o menys). La majoria de l'óblast (al sud i sud-oest) forma part de la "terra alta del pre-Dniéper" (Придніпровська височина) i la de Podíl·lia o Volyn-Podíl·lia (Поді́льська височина́ o Волинсько-Подільська височина). El sector sud-est forma part de la "terra baixa de Políssia" (Поліська низовина). Al nord de l'óblast es troba el sistema de pujols de Bilokoróvytxi (Білокоровицький кряж).

Hidrografia[modifica]

El riu Horyn al seu pas per l'óblast de Rivne.

El territori de l'óblast és banyat per 221 rius amb una llargada total de 5.366 km. Tots els rius pertanyen a la conca del Dniéper. Els rius més grans per la seva llargada dins de l'óblast són: el Tèteriv (Тетерів, 247 km), el Slutx (Случ, 194 km, afluent del Horyn), l'Irpin (Ірпінь, 174 km) i l'Irxà (Ірша, 136 km).[3]

L'óblast també compta amb un gran nombre de llacs. Els més grans - el Txorne (Чорне, "Negre"), Ozerianske (Озерянське), Duje (Дуже), Didove (Дідове) i Prybylovetske (Прибиловецьке) - es troben a la conca de l'Ubort (Уборть).

Rius principals[modifica]

  • Tèteriv (річка Те́терів, ritxka Tèteriv, 365 km), afluent dret del Dniéper
  • Slutx (Случ, 451 km), afluent dret del Horyn
  • Irpin (Ірпінь, 174 km), afluent dret del Dniéper, neix a l'óblast de Jytòmyr, al poble de Iaropóvytxi (Яроповичі).
  • Irxà (Ірша́, 145 km), afluent esquerra del Tèteriv
  • Hnylopiat (Гнилоп'ять, 99 km), afluent dret del Tèteriv
  • Huiva (Гуйва, 97 km), afluent dret del Tèteriv
  • Uj o Uixa (Уж, Уша, 256 km), afluent dret del riu Prípiat
  • Smokla (Смолка, 73 km), afluent del riu Slutx
  • Horyn (Норинь, 84 km), afluent esquerra de l'Uj
  • Ubort (Уборть, 292 km), afluent dret del riu Prípiat

Llacs[modifica]

L'óblast de Jitòmir compta amb un gran nombre de llacs. Els més grans, tots a la conca del riu Ubort, són:

  • El Txorne (Чорне)
  • Ozerianske (Озерянське)
  • Duje (Дуже)
  • Didove (Дідове)
  • Prybylovetske (Прибиловецьке)

Ecoregions, Flora i Fauna[modifica]

L'óblast té una gran riquesa de bosc i aigua, i al nord, aiguamolls boscosos. Més precisament, el bosc ocupa unes 750,2 mil hectàrees (dades del 2007). Al nord, es troba un sol de podzol; al sud, txornozem.

Clima[modifica]

L'óblast té un clima continental temperat amb estius calorosos i humits i hiverns suaus i ennuvolats. Temperatures mitjanes a l'estiu: +18,5 °С; i a l'hivern: -3 °C. La precipitació atmosfèrica anual mitjana és de 500—600 mm.

Política i govern[modifica]

Divisions Administratives[modifica]

L'óblast de Jitòmir està dividida en 23 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion•y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 5 ciutats que no depenen d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes són les ciutats de Berdýtxiv (Бердичів), Kórosten (Коростень), Malyn (Малин), Novohrad-Volynskyi (Новоград-Волинський), i la capital de l'óblast, Jitòmir (Житомир).

L'óblast té un total de 1.674 punts poblats:

  • 11 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 6 de les quals depenen d'un raion;
  • 43 "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus entre poble i ciutat);
  • 1.588 pobles (село́, seló); i
  • 32 llogarrets (се́лище, sélysxe tot sol).

Principals ciutats[modifica]

  • Jitòmir (ucraïnès: Жито́мир, transcrit: Jitòmir; ídix: זשיטאמיר; polonès: Żytomierz; belarús: Жытомір, Jytòmir), la capital, està banyada pel riu Tèteriv (Те́терів, 365 km) i el seu afluent, el Kàmianka (Кам'янка, 32 km). Museu de Koroliov.
  • Andrúixivka, també Andrússivka (Андру́шівка, Андру́сівка), està situat a la riba del Huiva (Гуйва, 97 km)
  • Barànivka (Бара́нівка)
  • Berdýtxiv (ucraïnès: Берди́чів; ídix: בערדיטשעוו, belarús: Бердычаў), ciutat banyada pel riu Hnylopiat (Гнилоп'ять, 99 km)
  • Kórosten (Ко́ростень, abans Іскоростень, Iskorosten), a la riba del Uj o Uixa (Уж, Уша, 256 km)
  • Korostýxiv (Коростишів), a la riba del Tèteriv (Те́терів, 365 km)
  • Malyn (Малин), a la riba de l'Irxà (Ірша́, 145 km)
  • Novohrad-Volynskyi (ucraïnès: Новоград-Волинський, abans: Возвягель, Звяголь, Звягель, Звягаль, transcrits: Vozviahel, Zviahol, Zviahel, Zviahal; ídix: זוויל, transcrit: Zvil), està situada on el Smokla (Смолка, 73 km) desemboca al riu Slutx (Случ, 451 km)
  • Óvrutx (О́вруч), situada a la riba del Horyn (Норинь, 84 km)
  • Olevsk (Олевськ), a la riba de l'Ubort (Уборть, 292 km)
  • Radomyxl, Radomysl (Радомишль, Радомисль, antic nom: Мичеськ, Mytxesk), ciutat situada a la riba del Tèteriv.

Economia[modifica]

L'economia de l'óblast de Jitòmir es basa principalment en l'extracció de granit i altres pedres per la construcció, silvicultura, agricultura i la manufactura de maquinària.

Algunes zones tot al nord de la província van ser afectades per la catàstrofe de Txornóbyl.

Cultura[modifica]

Personatges[modifica]

A l'óblast de Jytòmyr van néixer[modifica]

  • Lèssia Ukraïnka (Ле́ся Украї́нка, nom real: Лариса Петрівна Косач-Квітка, Laryssa Petrivna Kossatx-Kvitka, 1871 - 1913), gran escriptora ucraïnesa que practicava tots els gèneres de poesia, com també la drama, prosa i periodisme. També va treballar al camp de l'etnografia. Era activista participant en la renaixença ucraïnesa.
  • Serhíi Koroliov o Koroliv (Сергі́й Па́влович Корольо́в o Королів, 1906 - 1966), enginyer soviètic ucraïnès, considerat el pare de l'astronàutica soviètica. Hi ha un museu sobre ell i l'astronàutica a la ciutat de Jitòmir
  • Sviatoslav Ríkhter o Richter (Святосла́в Теофі́лович Рі́хтер, 1915 - 1997), un dels pianistes més importants del món, pianista soviètic, fill de l'organista, pianista i compositor d'origen alemany, Teofil Ríkhter o Richter (Теофіл Данілович Ріхтер). Va néixer a Jitòmir i es va criar a Odessa.
  • Volodýmyr Korolenko (Володимир Галактіонович Короленко, Volodýmyr Halaktiónovytx o Galaktionovitx Korolenko, 1853—1921), escriptor, periodista, publicista i activista pels drets humans ucraïnès, fill d'un cosac jutge de districte. Escrivia en rus. Sota l'imperi Rus, va ser exiliat per 6 anys a Sibèria.
  • Oleh Òljytx (Оле́г О́льжич, nom real: Олег Олександрович Кандиба, Oleh Oleksàndrovytx Kandyba, 1907 - 1944, al camp de concentració de Sachsenhausen), poeta, arqueòleg i activista polític ucraïnès, fill del famós poeta Oleksandr Oles (Олександр Олесь, cognom real: Кандиба, Kandyba)
  • Ivan Fésxenko-Txopivskyi (Іва́н Адрія́нович Фе́щенко-Чопі́вський, 1884 - 1952), científic metal·lurg, activista polític i home polític.
  • Borýs Liatoxynskyi (Бори́с Ми́колайович Лятоши́нський, transcrit: Borýs Mýkolaiovytx Liatoxynskyi, 1894 - 1895), compositor, director d'orquestra i pedagog ucraïnès
  • Joseph Conrad (ucraïnès: Джозеф Конрад, polonès: Józef Teodor Konrad Korzeniowski; anglès: Joseph Conrad, 1857-1924), famós escriptor britànic d'origen polonès.
  • Der Nister (ídix: דער נסתּר; rus: Нистер. El nom en ídix vol dir "amagat" o "secret", en la tradició cabal·lística d'anomenar savis secrets, 1884-1950, al Gulag. Nom real: ídix: פנחס כהנאָוויטש; ucraïnès: Пинхус Менделевич Каганович, Pynkhus Mendelevytx Kahanòvytx) escriptor en ídix, filòsof, traductor i crític d'origen jueu.

També hi van viure[modifica]

  • Frédéric Chopin (ucraïnès: Фредери́к Франсуа́ Шопе́н, polonès: Fryderyk Franciszek Chopin o Szopen; francès: Frédéric François Chopin, 1810-1849), compositor i pianista francès d'origen polonès.
  • Teofil Ríkhter o Richter (Теофіл Данілович Ріхтер), organista, pianista i compositor d'origen alemany, pare del famós pianista Sviatoslav Richter, va viure a Odessa i Jitòmir, entre altres llocs.
  • Xolom-Aleikhem (ucraïnès: Шоло́м-Але́йхем, o "La pau sigui amb vostè"; ídix: שלום־עליכם), pseudònim de Solomon o Xolom Rabýnovytx o Xolom Nokhumovytx Rabýnovytx, Шолом Нохумович Рабинович, conegut en anglès com a Sholem Aleichem o Sholem Naumovich Rabinovich, 1859-1916) — gran escriptor jueu ucraïnès conegut com el "Mark Twain jueu" i considerat un dels 3 clàssics més importants de la literatura ídix.

Història[modifica]

L'óblast forma part de la regió històrica de Políssia (Полісся).

Durant la invasió russa d'Ucraïna el 2022, les tropes russes van ocupar parcialment la regió.[4] Van ser completament rebutjats quan l'assentament Narodychi hromada, on les forces russes havien estat tancades des de l'obertura de l'ofensiva a finals de febrer de 2022, es va declarar l'alliberament el 4 d'abril de 2022.[5]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Zhytomyr». Encyclopedia of Ukraine, 2014. [Consulta: 28 gener 2023].
  2. Ukraine Export-Import ,Trade & Business Directory Volume 1 Strategic Information and Contacts (en anglès). Lulu.com, 2012-09-10, p. 24. ISBN 978-1-4387-5057-6. 
  3. Cybriwsky, Roman Adrian. Along Ukraine's River: A Social and Environmental History of the Dnipro (en anglès). Central European University Press, 2018-03-15, p. 30. ISBN 978-963-386-204-9. 
  4. «Zhytomyr region is liberated from Russian troops - the head of the Regional Military administration» (en anglès). pravda.com. [Consulta: 29 gener 2023].
  5. «Russian troops pushed out of Zhytomyr region – governor» (en anglès). ukrinform.net. [Consulta: 29 gener 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Jitòmir