Vés al contingut

Jitòmir

Plantilla:Infotaula geografia políticaJitòmir
Житомир (uk) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Map
 50° 15′ 16″ N, 28° 39′ 28″ E / 50.2544°N,28.6578°E / 50.2544; 28.6578
EstatUcraïna
Óblastóblast de Jitòmir
Raionraion de Jitòmir
Municipi regionalZhytomyr urban hromada (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
óblast de Jitòmir
Zhytomyr urban agglomeration (en) Tradueix
Zhytomyr urban hromada (en) Tradueix
Kyiv Voivodship (en) Tradueix (1667–1793)
Gubèrnia de Volínia (1804 (Julià)–1925)
Volynskij okrug (en) Tradueix (1923–1930)
Volynskij okrug (en) Tradueix (1936–1937)
raion de Jitòmir (1939–2020)
raion de Jitòmir (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població261.624 (2022) Modifica el valor a Wikidata (4.024,98 hab./km²)
Idioma oficialucraïnès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície65 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud221 m Modifica el valor a Wikidata
Creació884 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governSergui Sukhomlin (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal10000–10499 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Identificador KOATUU1810100000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Kutaissi (2018–)
Gdynia (2022–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webzt-rada.gov.ua Modifica el valor a Wikidata
Facebook: miskaradazt Modifica els identificadors a Wikidata

Jitòmir,[1] a vegades transcrit com a Jitómir,[2] (en ucraïnès Житомир, en rus Житомир, en polonès Żytomierz) és una ciutat d'Ucraïna, situada a la meitat occidental del país i capital administrativa de l'óblast de Jitòmir. La seva població, segons estimacions de 2011, és de 271.755 habitants.

Geografia

[modifica]

La ciutat de Jitòmir està situada a la riba nord del riu Teteriv, que rep les aigües del Húyva i és, alhora, afluent del Dnièper. Està situada a 141 kilòmetres per carretera a l'oest de Kíev, i a 165 per ferrocarril.

La localitat ha estat i segueix sent un important node de comunicacions. Històricament, ha estat pas obligat dels comerciants que viatjaven entre Brest-Litovsk i Kíev. Avui dia, a més, comunica Varsòvia amb Kíev, Minsk, Izmail i altres grans ciutats d'Ucraïna. El seu paper estratègic també fou reconegut pels militars soviètics durant la Guerra Freda, quan acollí, 11 kilòmetres al sud-est del nucli urbà, la base aèria d'Ozerne.

Història

[modifica]

Jitòmir és una de les poblacions més antigues de la Rus' de Kíev. Segons la llegenda, hauria estat fundada l'any 884 pel príncep Jitomir, cabdell de la tribu eslava dels drevlians.

Hom té constància que l'any 1240, la vila va ser saquejada pels soldats mongols de l'Horda d'Or. Durant l'atac tots els seus habitants van ser assassinats.

El 1320, Jitòmir va ser ocupada pels lituans i s'incorporà al Gran Ducat de Lituània. Dins d'aquest estat, el 1444 va rebre certs privilegis urbans, com moltes altres viles regides pel conegut Dret de Magdeburg. Amb la unió, el 1569, de Polònia i Lituània (Unió de Lublin), els lituans van fer que Jitòmir passés a formar part del territori del Regne de Polònia.

El 1667, després del Tractat d'Andrussovo, que dividí Ucraïna entre l'Imperi Rus i la Confederació de Polònia i Lituània, la ciutat va ser proclamada capital del voivodat de Kíev, càrrec que va mantenir fins al segon repartiment de Polònia, el 1793, quan es va integrar a l'Imperi Rus. Des de llavors, i fins a la caiguda de l'Imperi, el 1918, va ser una de les principals ciutats de la governació de Volínia.

El 1920, Jitòmir va passar a mans dels bolxevics i fou part de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna. Entre 1941 i 1944 va ser ocupada per l'exèrcit nazi alemany, i el cap de les SS, Heinrich Himmler, feu de la localitat la capital del districte de Jitòmir i la convertí en un dels seus quarters generals. Durant aquests anys, la major part de la comunitat jueva de la ciutat i la seva rodalia va ser massacrada, i molts ucraïnesos foren deportats a camps de concentració. Amb l'entrada de l'exèrcit soviètic, la ciutat es reincorporà a l'RSS d'Ucraïna, i Stalin continuà l'expulsió de la comunitat polonesa, iniciada entre 1935 i 1939.

Després de la desaparició de la Unió Soviètica, el 1991, Jitòmir va passar a formar part de la nova República d'Ucraïna.

Població

[modifica]

Cens (*) o estimacions de població:

Evolució de la població
1861 1891 1926* 1939* 1941 1945 1959* 1970*
40.564 69.785 76.700 95.100 40.100 53.000 105.583 160.936
1979* 1989* 2001* 2007 2008 2009 2010 2011
243.764 292.097 284.236 274.261 272.454 271.875 271.714 271.755

Malgrat les polítiques de deportació que es van dur a terme entre 1935 i 1945, Jitòmir i la seva província acullen, encara avui dia, la comunitat polonesa més important d'Ucraïna. De fet, la ciutat disposa d'un gran cementiri polonès catòlic, què és el tercer més gran fora de l'actual territori de Polònia, només superat pel Cementiri Lychakivskiy de Lviv i el Cementiri Rossa de Vílnius.

Economia

[modifica]

Les principals activitats econòmiques de Jitòmir inclouen el processament de la fusta, les indústries alimentàries, l'explotació de pedreres de granit, la metal·lúrgia i la fabricació artesanal d'instruments musicals.

Persones il·lustres

[modifica]

A Jitòmir van néixer, entre d'altres:

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Portal web de la ciutat en (ucraïnès)
  • Dades oficials de la ciutat en (ucraïnès)
  • Mapes topogràfics en (rus)