Crocus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCrocus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hàbitatsòl sec Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaIridaceae
SubfamíliaCrocoideae
GènereCrocus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicCrocus sativus Modifica el valor a Wikidata

Crocus és un gènere dins la família Iridaceae que consta d'unes 80 espècies de plantes perennes que creixen a partir de corms. Moltes espècies són plantes ornamentals que es cultiven per les seves flors, que apareixen a la tardor, l'hivern o la primavera. El safrà pertany al gènere Crocus. Les espècies d'aquest gènere són originàries d'arbredes, matollars i prats que es distribueixen des del nivell del mar a l'estatge alpí a l'Europa central i meridional, Àfrica del Nord, Mitjà Orient, les illes de la Mar Egea i d'Àsia central fins a la Xina occidental.

Etimologia[modifica]

El nom d'aquest gènere deriva del grec krokos (κρόκος). Al seu torn és probable que sigui un préstec lingüístic de les llengües semites, relacionat amb l'hebreu כרכום karkōm, arameu ܟܟܘܪܟܟܡܡܐ kurkama, persa i àrab كركم kurkum, el qual significa safrà o safrà groc.[1] En català el nom del color groc deriva de crocus

Descripció[modifica]

Les flors són solitàries i en forma de copa. El seu color varia moltíssim, encara que predominen el lila, el malva, el groc i el blanc. les fulles tenen forma d'herba comd'espasa (ensiformes).

Algunes espècies de Crocus, conegudes com a "crocus de tardor", floreixen de setembre a novembre en l'hemisferi nord. Algunes espècies de tardor inclouen: Crocus banaticus (sinònim C. iridiflorus), C.cancellatus, C. goulimyi, C. hadriaticus, C. kotschyanus (syn. C. zonatus), C. laevigatus, Crocus ligusticus (sin. C. medius), C. niveus, C. nudiflorus, C. ochroleucus, C. pulchellus, C. sativus (safrà), C. serotinus, C. speciosus, C. tournefortii. Crocus laevigatus té un període llarg de floració que comença a finals de tardor o principi d'hivern i pot continuar dins de febrer.

Taxonomia[modifica]

Crocus tommasinianus (Secció Crocus, Sèrie Verni)
Crocus vernus subsp. vernus (Secció Crocus, Sèrie Verni)
Crocus vernus subsp. albiflorus (Secció Crocus, Sèrie Verni)
Crocus ligusticus (Secció Crocus, Sèrie Longiflori)
Crocus ochroleucus (Secció Crocus, Sèrie Kotschyani)
Crocus sativus (Secció Crocus, Sèrie Crocus)
Crocus mathewii (Secció Crocus, Sèrie Crocus)
Crocus sieberi subsp. sublimis 'Tricolor' (Secció Nudiscapus, Series Reticulati)
Crocus speciosus (Secció Nudiscapus, Sèrie Speciosi)

La classificació taxonòmica proposada per Brian Mathew el 1982 estava basada principalment en tres característiques:

  • la presència o absència d'una espata basal;
  • l'aspecte del estl;
  • la túnica del corm.

L'anàlisi molecular suggereix que aquesta classificació podria ser revisada.

A continuació es detalla la classificació segons Brian Mathew del 1982, adaptada segons els nous descobriments:

A. Secció Crocus : espècies amb una espata basal
Sèrie Verni: corms amb fibres reticulades que floreixen a la primavera (a part del Crocus longiflorus), sense bràctees
Sèrie Baytopi (nova Sèrie): corms amb fibres fortament reticulades; moltes fulles; florida a la primavera
Sèrie Scardici: florida a la primavera, les fulles no tenen una banda pàl·lida a l'anvers
Sère Versicolores: florida a la primavera, flora amb bandes vistoses exteriors
  • Crocus cambessedesii
  • Crocus versicolor Ker Gawl. -
  • Crocus corsicus Vanucchi ex Maw
  • Crocus imperati Ten.
    • Crocus imperati subsp. imperati
    • Crocus imperati subsp. suaveolens (Bertol.) B.Mathew
  • Crocus minimus DC.
Sèrie Longiflori: florida a la tardor
Sèrie Kotschyani: florida a la tardor,anteres blanques, estils triforcats
  • Crocus autranii Albov.
  • Crocus gilanicus B. Matthew (descobert el 1973 i que rep el nom de la proíncia Gilan de l'Iran
  • Crocus karduchorum Kotschy ex Maw
  • Crocus kotschyanus K. Koch - Kotschy's crocus (sin. C. zonatus)
    • Crocus kotschyanus subsp. cappadocicus B.Mathew
    • Crocus kotschyanus subsp. hakkariensis B.Mathew
    • Crocus kotschyanus subsp. kotschyanus
    • Crocus kotschyanus subsp. suworowianus (K.Koch) B.Mathew
  • Crocus ochroleucus Boiss. & Gaill.
  • Crocus scharojanii Ruprecht
    • Crocus scharojanii subsp. scharojanii
    • Crocus scharojanii subsp. lazicus (Boiss.) B.Mathew
  • Crocus vallicola Herb.
Sèrie Crocus: florida a la tardor, anteres grogues
  • Crocus asumaniae B. Mathew & T. Baytop
  • Crocus cartwrightianus Herb.
    • Crocus sativus L. - safrà (un mutant triploide infèrtil o un híbrid), presumiblement deriva del Crocus cartwrightianus
  • Crocus hadriaticus Herb.
    • Crocus hadriaticus subsp. hadriaticus
    • Crocus hadriaticus subsp. parnassicus (B.Mathew) B.Mathew
    • Crocus hadriaticus subsp. parnonicus B.Mathew
  • Crocus moabiticus Bornm. & Dinsmore ex Bornm.
  • Crocus mathewii H. Kemdorff & E. Pasche (1994)
  • Crocus naqabensis Al-Eisawi (2001)
  • Crocus oreocreticus B.L. Burtt
  • Crocus pallasii Goldb.
    • Crocus pallasii subsp. dispathaceus (Bowles) B.Mathew
    • Crocus pallasii subsp. haussknechtii (Boiss. & Reut. ex Maw) B.Mathew
    • Crocus pallasii subsp. pallasii
    • Crocus pallasii subsp. turcicus B.Mathew
  • Crocus thomasii Ten.
Posició no clara[3]
  • Crocus malyi Vis. (abans en Sèrie Versicolores)
  • Crocus banaticus Heuff. (formerly in obsolete Subgenus Crociris)
B. Secció Nudiscapus: espècies sense espata basal
Sèrie Reticulati: la túnica del corm coberta per fibres reticulades, florida a l'ivern o primavera
  • Crocus abantensis T.Baytop & B.Mathew
  • Crocus ancyrensis (Herb.) Maw - Ankara crocus
  • Crocus angustifolius Weston - cloth-of-gold crocus
  • Crocus cancellatus Herb.
    • Crocus cancellatus subsp. cancellatus
    • Crocus cancellatus subsp. damascenus (Herb.) B.Mathew
    • Crocus cancellatus subsp. lycius B.Mathew
    • Crocus cancellatus subsp. mazziaricus (Herb.) B.Mathew
    • Crocus cancellatus subsp. pamphylicus B.Mathew
  • Crocus cvijicii Kos.
  • Crocus dalmaticus Vis.
  • Crocus gargaricus Herb.
  • Crocus herbertii B. Mathew[3]
  • Crocus hermoneus Kotschy ex Maw
  • Crocus reticulatus Steven ex Adams
    • Crocus reticulatus subsp. hittiticus (T.Baytop & B.Mathew) B.Mathew
    • Crocus reticulatus subsp. reticulatus
  • Crocus robertianus C.D. Brickell
  • Crocus rujanensis Randjel. & D.A. Hill (1990)
  • Crocus sieberi J. Gay - Sieber's crocus, Cretan crocus
    • Crocus sieberi subsp. atticus (Boiss. & Orph.) B.Mathew
    • Crocus sieberi subsp. nivalis (Bory & Chaub.) B.Mathew
    • Crocus sieberi subsp. sieberi
    • Crocus sieberi subsp. sublimis (Herb.) B.Mathew
  • Crocus sieheanus Barr ex B.L. Burtt
  • Crocus veluchensis Herb.
Sèrie Biflori: la túnica del corm es divideix en anells a la base, floida a la primavera o finals d'hivern
  • Crocus aerius Herb.
  • Crocus almehensis C.D. Brickell & B. Mathew
  • Crocus biflorus Mill. -
    • Crocus biflorus subsp. biflorus
    • Crocus biflorus subsp. adamii (J.Gay) K.Richt.
    • Crocus biflorus subsp. alexandri (Nicic ex Velen.) B. Mathew
    • Crocus biflorus subsp. artvinensis (J.Philippow) B. Mathew
    • Crocus biflorus subsp. atrospermus Kernd. & Pasche
    • Crocus biflorus subsp. caelestis Kernd. & Pasche
    • Crocus biflorus subsp. caricus Kernd. & Pasche
    • Crocus biflorus subsp. crewei (Hook.f.) B. Mathew
    • Crocus biflorus subsp. fibroannulatus Kernd. & Pasche
    • Crocus biflorus subsp. ionopharynx Kernd. & Pasche
    • Crocus biflorus subsp. isauricus (Siehe ex Bowles) B.Mathew
    • Crocus biflorus subsp. leucostylosus Kernd. & Pasche
    • Crocus biflorus subsp. melantherus B. Mathew
    • Crocus biflorus subsp. nubigena (Herb.) B. Mathew
    • Crocus biflorus subsp. pseudonubigena B. Mathew
    • Crocus biflorus subsp. pulchricolor (Herb.) B. Mathew
    • Crocus biflorus subsp. punctatus B.Mathew
    • Crocus biflorus subsp. stridii (Papan. & Zacharof) B.Mathew
    • Crocus biflorus subsp. tauri (Maw) B. Mathew
    • Crocus biflorus subsp. weldenii (Hoppe & Fuernr.) B. Mathew
    • Crocus biflorus subsp. yataganensis Kernd. & Pasche
  • Crocus chrysanthus Herb. - Golden crocus, Snow crocus
    • Crocus chrysanthus subsp. chrysanthus
    • Crocus chrysanthus subsp. multifolius Papan. & Zacharof
  • Crocus cyprius Boiss. & Kotschy
  • Crocus danfordiae Maw
    • Crocus danfordiae subsp. danfordiae
    • Crocus danfordiae subsp. kurdistanicus Maroofi & Assadi
  • Crocus hartmannianus Holmboe
  • Crocus kerndorffiorum Pasche (1993)
  • Crocus leichtlinii (Dewar) Bowles
  • Crocus nerimaniae Yüzbasioglu & Varol (2004)
  • Crocus pestalozzae Boiss.
  • Crocus wattiorum (B. Mathew, 1995) B. Mathew (2000)
Sèrie Speciosi: la túnica del corm es divideix en anells a la base, fa les fulles després de la florida que és a la tador
  • Crocus pulchellus Herb. -
  • Crocus speciosus M. Bieb. -
    • Crocus speciosus subsp. ilgazensis B.Mathew
    • Crocus speciosus subsp. speciosus
    • Crocus speciosus subsp. xantholaimos B.Mathew
Sèrie Orientales: corm amb fibres paral·leles o lleugerament reticulades, florida a la primavera
  • Crocus alatavicus Semenova & Reg.
  • Crocus caspius Fischer & Meyer (formerly in Series Biflori)
  • Crocus korolkowii Regel ex Maw - celandine crocus
  • Crocus michelsonii B. Fedtsch.
Sèrie Flavi: les túniques del corm són membranoses es divideixen en fibres paral·leles, florida a la primavera
  • Crocus adanensis T. Baytop & B. Mathew (abans en Sèrie Biflori)
  • Crocus antalayensis Mathew
  • Crocus candidus E.D. Clarke
  • Crocus flavus Weston -
    • Crocus flavus subsp. flavus
    • Crocus flavus subsp. dissectus T.Baytop & B.Mathew
  • Crocus graveolens Boiss. &Reut.
  • Crocus hyemalis Boiss.
  • Crocus olivieri Gray
    • Crocus olivieri subsp. olivieri - Balkan and Turkey
    • Crocus olivieri subsp. balansae (J.Gay ex Baker) B. Mathew - endemic round Esmirna, West-Turkey
    • Crocus olivieri subsp. istanbulensis B. Mathew, Istanbul, Turkey.[4]
  • Crocus paschei H. Kerndorff (1993)
  • Crocus vitellinus Wahl.
Sèrie Aleppici: túnica del corm membranosa, les fulles es fan almateix temps que les flors, florida a la tardor ol'hivern
  • Crocus aleppicus Baker
  • Crocus boulosii Greuter
  • Crocus veneris Tappein ex Poech
Sèrie Carpetani: la superfície del revers de les fulles arrodonida, l'anvers acanalat, florida a la primavera
Sèrie Intertexti: única del corm fibrosa, florida a la primavera
  • Crocus fleischeri J.Gay.
Sèrie Laevigatae: túnica del corm membranosa o dividida en fibres paral·leles, florida a la tardor
  • Crocus boryi J.Gay
  • Crocus laevigatus Bory & Chaub.
  • Crocus tournefortii J.Gay.

Cultiu[modifica]

Crocus que apareix sobre la neu

Aproximadament es conreen 30 espècies. Les principals són: C. vernus, C. chrysanthus, C. flavus, C. sieberi i C. tommasinianus. Són les primeres flors que apareixen a la primavera a gran part d'Europa. El temps de la florida varia entre finals d'hivern en C. tommasinianus a les més tardanes dels híbrids "Dutch crocuses" (C. vernus). Les flors dels Crocus estan protegides de les glaçades per una cutícula cerosa; no és rar que els crocus floreixin després d'una lleugera nevada

La majoria d'espècies de crocus s'han de plantar amb una posició assoleiada en sòls ben drenats, però alguns prefereixen lloc ombrosos i sòl humit. Els corms s'han de plantar a 3-4 cm de fondàriai assegurar el drenatge en cas de sòls pesants.

Alguns crocus, especialment C. tommasinianus i els seus derivats i híbrids, com 'Whitewell Purple' i 'Ruby Giant', fan moltes llavors i són ideals per a naturalitzar-se, tanmateix poden resultar plantes adventícies i ser difícil de treure'ls en els jardins de rocalla

Espècies similars[modifica]

De vegades s'aplica el nom de crocus de tardor aespècies del gènere Colchicum.

L'anomenada Flor de Pasqua, abans dita Anemone patens, i actualment Pulsatilla patens o P. ludoviciana) pertany a al familia Ranunculaceae.

Referències[modifica]

  1. Babiniotis, Leksiko tis neoellinikis glossas.
  2. Peruzzi Lorenzo, Carta Angelino. 2011 - Crocus ilvensis sp. nov. (sect. Crocus, Iridaceae), endèmic de l'illa d'Elba, Nordic Journal of Botany, 29: 6-13.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Brian Mathew, Gitte Petersen & Ole Seberg, A reassessment of Crocus based on molecular analysis, The Plantsman (N.S.) Vol 8, Part 1, pp 50-57, Mars 2009
  4. The crocus of Istanbul

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]