Divisòria d'aigües

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una divisòria d'aigües, en llatí divortium aquarum, és la línia imaginària que fa la frontera hidrogràfica entre dues conques hidrogràfiques.[1][2] També s'utilitzen els sinònims línia de cresta o línia de partició.[3] El seu antònim és tàlveg.

Vestigis del túnel de l'antic Canal Mosa-Mosel·la a la divisòria entre les conques del Mosa i del Rin
Tauler que indica la divisòria d'aigües entre la conca atlàntica i la conca del Mediterrani a l'Ardecha (França)

Quan la divisòria passa per una muntanya d'una certa prominència se l'anomena carena, o a vegades cresta. D'un costat i l'altre, les aigües s'aboquen a un riu o a un mar diferent. En zones planeres la línia és més incerta. La divisòria real tampoc no és necessàriament el punt més alt, com que el vessament d'aigües pot ser subterrani següint el rost de les capes geològiques permeables i aleshores no té res a veure amb la morfologia superficial.

Carreteres i ferrocarrils sovint segueixen paral·lelament la divisòria per a evitar costes massa espadades. Quan un canal navegable connecta dues conques, el pas de la divisòria forma un repte costós per a l'enginyeria hidràulica. De fet, al punt més alt del canal, una zona naturalment seca i ben desguassada, cal assegurar una reserva d'aigua considerable per a tornar a omplir les rescloses que es buiden a cada passatge d'una barca.

Al dret romà i al dret internacional es recorre amb freqüència a les divisòries d'aigües com a criteri per establir trams de fronteres com la divisòria d'aigues de la serralada pirinenca que, des del Tractat dels Pirineus al 1659, fa la frontera política entre l’estat espanyol i el francès[4] o també en zones com l'Amazònia, amb alta densitat de llits fluvials i escassetat d'altres referències geogràfiques o falta de fronteres històriques.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Divisòria d'aigües». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Porta i Casanellas, Jaime; López-Acevedo Reguerín, Marta; Poch i Claret, Rosa M. Introducció a la edafología. Madrid-Barcelona-Mèxic: Mundi-Prensa Libros, 2009, p. 42-43. ISBN 9788484763857. 
  3. «divisòria d’aigües f.». A: David Serrat (ed.). Diccionari de Geologia. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007. 
  4. «Etapa 28: Camprodón-Molló-Coll d'Ares. Els alts cims pirinencs, camí de la divisória d'aigües». Pirinexus, 2013. [Consulta: 26 novembre del 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Divisòria d'aigües Modifica l'enllaç a Wikidata