Tàlveg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esquema de tàlveg
Tàlveg a Montredon, a la vora de Pompinhan (Gard)

Tàlveg o fons de vall és la línia teòrica que uneix els punts més profunds d'una vall, obaga o comellar on conflueixen les aigües que formen un riu o corrent intermitent.[1] En valls seques, el tàlveg coincideix amb la línia de captació d'aigua i durant el període sec es fa servir de camí. La paraula prové de l'alemany Talweg que significa «camí de vall».[2]

Els tàlvegs es troben generalment modelats per l'erosió fluvial i sovint coincideixen amb la xarxa hidrogràfica. El terme tàlveg s'oposa a la carena, línia de cresta, línia de falla o la divisòria d'aigües. L'espai convex comprès entre dos tàlvegs de rius o afluents veïns que flueixen en direcció convergent es coneix amb el nom d'interfluvi.[3] En el camp de la geografia política el tàlveg serveix sovint de línia fronterera a l'hora de demarcar dos territoris administratius diferents.

Per analogia, la paraula tàlveg també s'utilitza en el camp de la meteorologia per designar una zona convexa entre isòbares i corbes de nivell.

Tàlveg a les arts[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Tàlveg». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «tàlveg m.». A: David Serrat (ed.). Diccionari de Geologia. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007. 
  3. Derruau, Max. Les formes du relief terrestre. Notions de géomorphologie. 8a edició (2001) (en francès). Paris: Armand Colinata, 1969. ISBN 2200210140. 
  4. Gual i Lloberes, Josep. «Si trobéssim el tàlveg». Endrets, geografia literària dels Països Catalans.