Piave
| |||||
| Tipus | riu localitat tipus  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Europa | ||||
| Cota inicial | 2000 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | San Donà di Piave (Itàlia) | ||||
| Lloc | Monte Peralba a la vall de Sappada | ||||
| Final | |||||
| Lloc | mar Adriàtica | ||||
| |||||
| Afluents | Vajont (en)  , Padola creek (en) , Boite (en) , Cordevole (en) , Maè (en) , Ansiei (en) , Ardo river (en) , Caorame river (en) , Cicogna (en) , Limana (it) , Piavesella di Maserada (it) , Soligo (en) , Terche (it) , Gresal (it)
| ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 220 ( ) km | ||||
| Travessa | Itàlia | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 4.127 km² | ||||
| Mesures | |||||
| Cabal | 135 m³/s | ||||
| Història | |||||
| Període | Priabonià | ||||
El Piave és un riu del nord d'Itàlia (Vèneto). El seu principal afluent és el Cordevole. Altres afluents són l'Ansiei, el Boite, el Maè, el Soligo, el Sonna i el Tesa. Neix als Alps i desemboca a la mar Adriàtica prop de Venècia, en una plana molt ampla. Entre els ramals del riu quan arriba al mar s'hi formen bancs de grava i petits illots. Té 220 km de llarg i una conca fluvial de 4.100 km².[1]
El seu nom en llatí era Plavis. És un dels rius més importants d'aquesta part d'Itàlia, però Plini el Vell, inexplicablement no en parla, tot i que menciona diversos rius més petits propers al Plavis. Al textos antics, la primera menció del riu el fa Pau Diaca, i després se'l descriu a la Cosmografia de Ravenna.[2]
A la seva riba va tenir lloc un dels episodis més importants per a Itàlia durant la Primera Guerra Mundial, la batalla del Piave, entre el 15 i el 23 de juny de 1918, que va ser la darrera ofensiva de l'Imperi Austrohongarès. La retirada de l'exèrcit de Carles I d'Àustria i IV d'Hongria va significar el declivi definitiu d'aquell imperi.[3]
Piave és també una Denominació d'Origen vitícola vèneta, els seus vins tradicionals són els raboso, prosecco, carménère, merlot i verduzzo.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Piave». Enciclopedia Treccani. [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Smith, William (ed.). «». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ Simonds, F. H. History of the World War: volume 5: The victory of armistice. Garden City, N.Y.: Doubleday, Page & Company, 1920, p. 359.
- ↑ Saunders, Peter Lionel. Wine Label Language. Buffalo: Pole, 2004, p. 190-191. ISBN 9781552977200.
