Vés al contingut

Maria Josep de Bèlgica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Josep de Bèlgica

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 agost 1906 Modifica el valor a Wikidata
Oostende (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 2001 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Thônex (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia d'Hautecombe Modifica el valor a Wikidata
Consort of Italy (en) Tradueix
9 maig 1946 – 12 juny 1946
← Helena de MontenegroSupressió del càrrec → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióBrentwood Ursuline Convent High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballNoblesa i política Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióreina consort Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina (1946–)
Princess of Piedmont (en) Tradueix (1930–1946)
Princess of Belgium (en) Tradueix (1906–2001)
Queen Consort of Italy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Saxònia-Coburg i Gotha i Dinastia Savoia Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHumbert II d'Itàlia (1930–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Pia d'Itàlia, Maria Gabriela d'Itàlia, Víctor Manuel d'Itàlia, Maria Beatriu d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
ParesAlbert I de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet de Baviera Modifica el valor a Wikidata
GermansLeopold III de Bèlgica
Carles de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7029950 Modifica el valor a Wikidata

Maria Josep de Bèlgica, anomenada la Reina de Maig, (Oostende, Bèlgica 1906 - Ginebra, Suïssa 2001) fou una princesa de Bèlgica i reina consort d'Itàlia durant 33 dies.

Orígens familiars

[modifica]

Va néixer el 4 d'agost de 1906 a la ciutat d'Oostende sent filla del rei Albert I de Bèlgica i de la princesa Elisabet de Baviera i portà des del seu naixement el títol de princesa de Bèlgica amb el grau d'altesa reial i els títols de princesa de Saxònia-Coburg Gotha i de duquessa de Saxònia, títol inherent al dels prínceps de Bèlgica a conseqüència del seu origen saxó. Era neta per via paterna del príncep Felip de Bèlgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen i per via materna del duc Carles Teodor de Baviera i de la princesa Maria Josepa de Portugal.

Núpcies i descendents

[modifica]

Es casà el 8 de gener de 1930, en un casament d'estat, amb el príncep, i després efímer rei Humbert II d'Itàlia, fill del rei Víctor Manuel III d'Itàlia i de la princesa Helena de Montenegro. La parella fou infeliç i una vegada a l'exili visqueren de manera separada. Malgrat tot, tingueren quatre fills:

Activitat política i social

[modifica]
Maria Josep de Bèlgica baixant d'un cotxe Alfa Romeo a Monza l'any 1930.

Al llarg de la Segona Guerra Mundial la llavors Princesa del Piemont era un magnífic canal diplomàtic entre els països aliats i el bloc italianoalemany. Al fet de ser germana del rei del belgues Leopold III de Bèlgica que era mantingut com a ostatge de les tropes alemanyes s'hi sumava la seva magnífica relació amb la majoria de ministres del govern de Benito Mussolini.

Quan l'any 1943 la princesa Maria Josep se significà en contra del règim feixista, hagué d'instal·lar-se junt amb els seus fills a Suïssa.[1] La desfeta de Mussolini l'any 1943 davant de les tropes americanes va fer que el desacreditat monarca Víctor Manuel III d'Itàlia cedís al seu fill Humbert el càrrec de Lloctinent General del Regne, però no renuncià a la corona fins al maig de 1946.

El referèndum sobre la continuïtat de la monarquia italiana se celebrà el 6 de juny de 1946. El resultat (república: 12.717.923, monarquia: 10.719.284, nuls: 1.498.136) permeté el derrocament de la monarquia italiana.[2] El resultat havia estat possible gràcies als més cinc milions de vots dels comunistes italians i mentre el nord havia votat a favor de la república, el centre i el sud es mostraven més pròxims a la monarquia. El mateix juny de 1946, la família reial emprengué l'exili, traslladant-se primer al Regne d'Egipte, sota l'auspici del rei Faruq I, i després a Estoril (Portugal). Humbert i Maria Josep optaren per la separació efectiva i ell s'instal·là a Portugal i ella a Suïssa.

Maria Josep es dedicà a l'estudi del piano del qual era una gran aficionada i a l'estudi de la història de la qual arribà a ser una gran coneixedora i estudiosa de la Casa dels Savoia. Al llarg dels últims anys de vida la seva magnífica relació amb el president de la República italiana li permeteren fer esforços per tal que el seu fill i el seu net poguessin visitar Itàlia la qualcosa aconseguiren l'any 2003. Maria Josep morí a la ciutat de Ginebra el 27 de gener de 2001 a l'edat de 94 anys a conseqüència d'un càncer de pulmó, i fou enterrada a l'Abadia d'Hautecombe al costat del seu espòs.

Referències

[modifica]
  1. Vittorio Emanuele di Savoia, Alessandro Feroldi. Lampi di vita (en italià). Rizzoli, 2002, p. 24. 
  2. (en italià) Gazzetta Ufficial della Repubblica Italiana [Roma], Núm. 184, 20-06-1946 [Consulta: 2 juny 2021].