Helena de Montenegro

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHelena de Montenegro
Elena of Montenegro.jpg
Biografia
Naixement 8 de gener de 1873
Cetinje, Montenegro
Mort 28 de novembre de 1952(1952-11-28) (als 79 anys)
Montpellier, França
Causa de mort Embòlia pulmonar
Lloc d'enterrament Q2972457 Tradueix (valor desconegut–2017)
Sanctuary of Vicoforte Tradueix (2017–)
  Reina consort d'Itàlia
29 de juliol de 1900 – 9 de maig de 1946
  Emperadriu d'Etiòpia
9 de maig de 1936 – 5 de maig de 1941
  Reina dels Albanesos
16 d'abril de 1939 – 8 de setembre de 1943
Religió Església Catòlica i Església Ortodoxa Sèrbia
Educació Smolny Institut for Noble Maidens Tradueix
Activitat
Ocupació Infermera
Període d'activitat 29 juliol 1900 – 9 maig 1946
Altres
Títol Príncep
Dinastia Petrovič-Njegoš
Cònjuge Víctor Manuel III
Fills Iolanda, Comtessa de Bergolo
Mafalda, Landgravina de Hesse
Humbert II
Joana, Reina de Bulgària
Maria Francesca, Princesa Luigi de Bourbon-Parma
Pares Nicolau I de Montenegro
Milena Vukotić
Germans Princess Zorka of Montenegro Tradueix, Princess Milica of Montenegro Tradueix, Princess Anastasia of Montenegro Tradueix, Princess Anna of Montenegro Tradueix, Princess Xenia of Montenegro Tradueix, Prince Peter of Montenegro Tradueix, Danilo, Crown Prince of Montenegro Tradueix i Prince Mirko of Montenegro Tradueix
Premis
Signatura

Escut d'armes Helena de Montenegro
Modifica les dades a Wikidata

Helena de Montengro (Cetinje, Principat de Montenegro 1873 - Alexandria, Egipte 1952 ) fou una princesa montenegrina i reina consort d'Itàlia.

Orígens familiars[modifica]

Va néixer el 8 de gener de 1873 a la ciutat de Cetinje, capital del Principat de Montenegro que avui en dia forma part de Montenegro, sent la sisena filla del rei Nicolau I de Montenegro i de Milena Vukotić. Era néta per línia paterna de Mirko Petrović-Njegoš i Stana Martinovich, i per línia materna de Petar Vukotić and Jelena Voivodić.

La família de la princesa, els Petrovic-Njegos, havien governat Montenegro des de temps immemorials com a prínceps-bisbes del territori que havia romàs independent de l'imperi Otomà. Nicolau I fou nomenat rei amb el reconeixement del concert de la comunitat internacional.

Núpcies i descendents[modifica]

Es casà el 24 d'octubre de 1896 a la basílica de Santa Maria dels Àngels de la ciutat de Roma amb el futur rei Víctor Manuel III d'Itàlia, fill del rei Humbert I d'Itàlia i de la princesa Margarida de Savoia-Gènova. D'aquesta unió nasqueren:

Políticament fou una reina poc activa a diferència de la seva jove, la princesa Maria Josep de Bèlgica o de la seva filla, Joana d'Itàlia, tot i que influí en el seu marit per tal d'encomanar a Benito Mussolini la creació de l'Estat Independent de Montenegro entre 1941 i 1944. L'any 1946 partí a l'exili amb el seu espòs instal·lant-se a la ciutat d'Alexandria sota la protecció del rei Faruq I d'Egipte i després de la mort del seu espòs, ocorreguda el desembre de 1947 s'instal·là a la ciutat francesa de Montpeller, on morí el 28 de novembre de 1952.

Veneració[modifica]

Sensible i pragmàtica, la reina es mantingué al marge de lluites polítiques; es dedicà, en canvi, a les obres benèfiques i d'interès social, amb què es guanyà la simpatia i popularitat. El 2001 fou proclamada serventa de Déu i se n'obrí el procés de canonització.